Sapé
El sapé o kaliana és una llengua extingida recentment parlada al llarg del riu Paragua i del riu Karuna. A mitjan dècada de 1900 només hi havia unes quantes dotzenes de parlants i, cap a la dècada del 2000, només es trobaven alguns parlants d’edat avançada. Sapé pot ser una llengua aïllada.
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 1 (2017)[1] |
| Autòcton de | Aragua i Bolívar |
| Estat | Veneçuela |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua natural llengua aïllada Llengües arutani-sapé | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | spc |
| Glottolog | sape1238 |
| Ethnologue | spc |
| UNESCO | 312 |
| IETF | spc |
| Endangered languages | 2749 |
Documentació modifica
El sapé és una de les llengües existents amb més poca atestació a Amèrica del Sud, i no hi ha una descripció lingüística completa de la llengua més que les llistes de paraules disperses.[2][3]
Les llistes de paraules han estat recollides per Armellada & Matallana (1942),[4] Migliazza (1978),[5] Walter Coppens,[6] i Francia Medina.[7] Hi ha quaderns de camp inèdits de Fèlix Cardona i Puig dels anys 1930-1940 que contenen dades lingüístiques del sapé.[8]
Perozo et al. (2008: 175-176) també va ser capaç de recollir 44 paraules i 5 frases breus de semiparlants que vivien als pobles ninam de Boca de Ichún i Kavamaikén i al poble pemon de Karunkén a Veneçuela.[9] Alguns dels semiparlants sapé s'han traslladat a Yuwapí Merú, un poble situat al Paragua Mitjà. També hi pot haver semiparlants de sapé que viuen al poble pemon de Venevené (Benebené, Veneveken).[8]
Loukotka (1968) modifica
Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per a Kaliána.[10]
glossa Kaliána un koki dos ikiria tres komoña cap koyanukú ull kam-kukú dents kaká home mínõ aigua inám foc txokó sol yám manioc téntu jaguar pudzyín casa enaĩ
Situació sociolingüística modifica
Segons Rosés Labrada i Medina (2019), els darrers parlants fluents de sapé van ser Elena Lezama, que va morir el 2004, i Ramón Quimillo Lezama, que va morir el novembre de 2018. Tot i així, queden almenys 2 semiparlants.[8] Situat tradicionalment al llarg del riu Karún i del riu Paragua superior, la majoria dels sapé s’han assimilat a pobles de parla pemon.
Contacte lingüístic modifica
Jolkesky (2016) assenyala que hi ha semblances lèxiques amb les llengües warao, txibtxa, Puinave-Kak, Jirajara, Tukano (especialment cubeo i wanano), arutani, i máku a causa del contacte.[11]
Les similituds amb el txibtxa són principalment amb el subgrup Magdalena.[11]:326
Referències modifica
- ↑ Jorge Emilio Rosés Labrada & Francia Medina (2019). Sapé (Venezuela) — Language Snapshot. In Peter K. Austin (ed.) Language Documentation and Description, vol 16. London: EL Publishing. pp. 169–175
- ↑ Hammarström, Harald. 2010. 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183 [1]
- ↑ Dixon and Aikhenvald, 1999, The Amazonian Languages, p 343.
- ↑ Armellada, Cesareo de & Baltasar de Matallana. 1942. Exploración del Paragua. Boletín de la Sociedad Venezolana de Ciencias Naturales 8, 61-110.
- ↑ Migliazza, Ernest C. 1978. Maku, Sape and Uruak languages current status and basic lexicon. Anthropological Linguistics 20(3), 133-140.
- ↑ Coppens, Walter. 2008 [1983]. Los Uruak (Arutani). In Miguel Ángel Perera (ed.) Los aborígenes de Venezuela, 2nd edition, Volume 2, 705-737. Caracas: Fundación La Salle de Ciencias Naturales/Instituto Caribe de Antropología y Sociología.
- ↑ Medina, Francia. 2008. Los Sapé: notas sobre su situación presente y actualización bibliográfica. In Miguel Ángel Perera (ed.) Los aborígines de Venezuela, 2nd edition, Volume 2, 739-746. Caracas: Ediciones IVIC, Monte Ávila Editores, ICAS, Fundación La Salle.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Jorge Emilio Rosés Labrada & Francia Medina (2019). Sapé (Venezuela) — Language Snapshot. In Peter K. Austin (ed.) Language Documentation and Description, vol 16. London: EL Publishing. pp. 169-175.
- ↑ Perozo, Laura, Ana Liz Flores, Abel Perozo, i Mercedes Aguinagalde. 2008. Escenario histórico y sociocultural del alto Paragua, Estado Bolívar, Venezuela. In Josefa Celsa Señaris, Carlos A. Lasso & Ana Liz Flores (eds.) Evaluación rápida de la biodiversidad de los ecosistemas acuáticos de la cuenca alta del río Paragua, Estado Bolívar, Venezuela, 169-180, 302-308. Arlington, VA: Conservation International.
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ 11,0 11,1 Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. 2. Brasília: University of Brasília, 2016.