Sarduri II
Sarduri II va ser rei d'Urartu de l'any 753 aC al 735 aC.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle VIII aC |
Mort | 735 aC |
Rei d'Urartu | |
763 aC – 735 aC ← Argisti I – Rusa I → | |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Família | |
Fills | Rusa I |
Pare | Argisti I |
Va succeir al seu pare Argisti I. Va fundar la ciutat de Sarduriqurda a la muntanya de Kixteir (al sud-est del llac Van). Va fer expedicions militars durant el seu regnat i va expandir el territori. Cap al nord-est va sotmetre a Sinalibi rei de Tulikhu (al sud-oest del llac Sevan), a Murinu, rei de Uelikuḫi, a la regió del nord de Doğubayazıt (a l'oest del Sevan), i al rei Arguqi de la regió de Zagalu. També va fer campanya contra Etiuni, Aiararat[a] i Eriaqi. Cap al nord, a la zona del llac de Txaldir, va sotmetre la ciutat de Maqaltu, i cap al nord-oest va arribar a la regió dominada per les tribus Kholka (Còlquida). Al sud, va lluitar contra els assiris, i va tornar a Manna; al sud-oest va sotmetre a vassallatge els països de Tumeichki (potser Tomisa) i Kauri (Gaurek, entre Kharpurt i Malatya). Va tornar a Khaté (Kahti) i va derrotar el rei Hilaruada (Khilarwada) i va entrar a la seva capital. Va cobrar tribut al rei Kushtashoi de Kummukh (Commagena)del que també va ocupar la capital; i va sotmetre als reis de Gurgum (Marash) i el Regne de Samal (Zindjirli).
El nou rei d'Assíria Teglatfalassar III (741-724 aC) va iniciar la lluita pels districtes fronterers que s'havien sotmès a Urartu. Va atacar Arpad al nord d'Alep. Sarduri hi va acudir amb forces pròpies i dels seus aliats de Kummukh, Melitalqi (Malatya) i Gurgum, però va ser derrotat per Teglatfalassar III a Rumqala, a la vora de l'Eufrates. Les regions del Diyar Bakr, Bohtan, Batman, Kharpurt i Kummukh van passar a Assíria. L'any 736 aC el rei assiri va sotmetre el país d'Ulluba (Sasun) i l'any següent va envair Urartu assetjant Tushpa, però va ser rebutjat. Els intents assiris de controlar Kubutxkia, Mutsatsir i Manna no van reeixir i van restar lleials a Urartu.
Sarduri II va morir cap a l'any 753 aC i el va succeir Rusa I.[1][2]
Notes
modifica- ↑ Aquest nom el donaven els urartians a una regió no ben identificada, probablement situada a l'est d'Etiuni. La paraula recorda el mont Ararat
Referències
modifica- ↑ Chahin, M. The kingdom of Armenia: a history. Richmond: Curzon, 2001, p. 81-83. ISBN 9780700714520.
- ↑ Cassin, Elena (et al.) (eds.). Los imperios del antiguo Oriente: la primera mitad del primer milenio. Madrid: Siglo XXI, 1979, p. 110-11, 160. ISBN 8432301183.
Bibliografia
modifica- Grousset, R. Adonts, N. Histoire d'Armenie. París. [S.n.], 1946.