Satèl·lit de comunicacions
Els satèl·lits artificials de comunicacions són un mitjà molt apte per emetre senyals de ràdio en zones àmplies o poc desenvolupades, ja que poden utilitzar-se com enormes antenes suspeses del cel. Atès que no hi ha problema de visió directa es solen utilitzar freqüències elevades en el rang dels GHz que són més immunes a les interferències, a més, l'elevada direccionalitat de les ones a aquestes freqüències permet "donar a llum" zones concretes de la Terra. El primer satèl·lit de comunicacions, el Telstar 1, es va posar en òrbita el 1962.[1]
El 10 de juliol de 1962 es va llançar el Telstar, primer satèl·lit de telecomunicacions.
ReferènciesModifica
- ↑ Williamson, Mark. Spacecraft Technology: The Early Years (en anglès). Institution of Electrical Engineers, 2006, p. 165. ISBN 0863415539.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
- Pàgina principal fabricant equips de comunicacions embarcats en satèl·lits Arxivat 2006-06-29 a Wayback Machine.
- Breu història de satèl·lits de comunicació David J. Whalen
- dglover/sat/satcom2.html NASA satèl·lits de comunicació experimentals Arxivat 2009-06-27 a Wayback Machine.
- Descripció de Syncom 2 Arxivat 2004-10-31 a Wayback Machine.
- Constel de Satèl·lits de Lloyd