Satèl·lit de comunicacions

Sèrie d'articles sobre; el vol espacial
Història
	Cursa espacial · Cronologia dels vols espacials
Aplicacions
	Satèl·lits d'observació terrestre · Satèl·lits espia · Satèl·lits de comunicacions · Navegació per satèl·lit · Observació espacial · Exploració espacial · Colonització espacial · Turisme espacial
Nau espacial
	Nau espacial robòtica (Satèl·lit artificial · Sonda espacial · Nau espacial de subministrament no tripulada) · Vol espacial tripulat (Càpsula espacial · Estació espacial · Avió espacial)
Llançament
	Cosmòdrom · Plataforma de llançament · Sistemes d'un sol ús i reutilitzables · Velocitat d'escapament · Llançament espacial sense coet
Destinacions
	Suborbital · Orbital · Interplanetari · Interestel·lar · Intergalàctic
Agències espacials
	ESA · NASA · RKA · CNES · DLR · CNSA · ISRO · JAXA
	Aquesta caixa:

Els satèl·lits artificials de comunicacions són un mitjà molt apte per emetre senyals de ràdio en zones àmplies o poc desenvolupades, ja que poden utilitzar-se com enormes antenes suspeses del cel. Atès que no hi ha problema de visió directa es solen utilitzar freqüències elevades en el rang dels GHz que són més immunes a les interferències, a més, l'elevada direccionalitat de les ones a aquestes freqüències permet "donar a llum" zones concretes de la Terra. El primer satèl·lit de comunicacions, el Telstar 1, es va posar en òrbita el 1962.^[1]

El 10 de juliol de 1962 es va llançar el Telstar, primer satèl·lit de telecomunicacions.

ReferènciesModifica

↑ Williamson, Mark. Spacecraft Technology: The Early Years (en anglès). Institution of Electrical Engineers, 2006, p. 165. ISBN 0863415539.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

[1] Williamson, Mark. Spacecraft Technology: The Early Years (en anglès). Institution of Electrical Engineers, 2006, p. 165. ISBN 0863415539.

[1]