Sciuscià

pel·lícula de 1946 dirigida per Vittorio De Sica

Sciuscià és una pel·lícula italiana dirigida per Vittorio De Sica i estrenada l'any 1946. Guanyadora de l'Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa, 1947, i nominada al Millor Guió Original.

Infotaula de pel·lículaSciuscià
Sciuscià pòster.jpg
Fitxa
DireccióVittorio de Sica Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPaolo William Tamburella i Giuseppe Amato Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióIvo Battelli Modifica el valor a Wikidata
GuióSergio Amidei, Cesare Giulio Viola, Cesare Zavattini i Adolfo Franci Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlessandro Cicognini Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAnchise Brizzi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNiccolò Lazzari Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEnte Nazionale Industrie Cinematografiche i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 abril 1946 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal, drama, pas a la majoria d'edat i cinema de presons Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0038913 Filmaffinity: 416349 Allocine: 3840 Rottentomatoes: m/shoeshine Allmovie: v44429 TCM: 89975 TV.com: movies/shoeshine Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

A la Roma de postguerra, durant l'ocupació aliada, dos joves enllustradors somien comprar-se un cavall. L'única forma d'aconseguir els diners necessaris és sumant-se a l'ampli mercat negre, producte de l'escassetat i l'atur. No obstant això, els nois no tenen sort, i són detinguts i enviats a presó.

ComentarisModifica

Sciuscià reflecteix el malestar social d'una Nàpols aterrada per la guerra i l'ocupació nord-americana. Mostra les repercussions que la guerra causa en els més dèbils, els nens. La narració s'acosta a l'estil documental, amb actors del carrer i escenaris reals, sense ficticismes. La pel·lícula, premiada amb un Oscar l'any 1947, es basa en un guió sòlid, signat per Cesare Zavattini.

RepartimentModifica