Obre el menú principal

El Monument a Scott (Scott Monument) és un monument d'estil gòtic de tall victorià erigit en honor de l'autor escocès Sir Walter Scott. S'aixeca en els Princes Street Gardens de la ciutat d'Edimburg, davant dels magatzems Jenners i en les proximitats de l'estació de ferrocarrils de Waverley.

Infotaula de geografia físicaScott Monument
Schottland-Edinburgh-Sir Walter Scott Monument.JPG
Tipus Monument
Ubicació
EstatRegne Unit
PaísEscòcia
ConsellCiutat d'Edimburg
CiutatEdimburg
55° 57′ 09″ N, 3° 11′ 36″ O / 55.952416666667°N,3.1932777777778°O / 55.952416666667; -3.1932777777778
Característiques
Edifici categoria A
Activitat
Data d'inauguració 1840

Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La torre, construïda en pissarra de Livingston i amb una altura de 61'1 metres, disposa d'una escala de caragol interna que permet accedir als diversos pisos de l'edifici, des dels quals es pot albirar la ciutat i els voltants. El pis més alt, al que s'arriba després de 287 esglaons, permet aconseguir la cúspide de l'edifici (a aquells visitants que ho aconsegueixin se'ls lliura un certificat per commemorar l'esdeveniment).

La atmosfera de l'Edimburg victorià, que llavors era conegut com Auld Reekie (o la vella ciutat fumejant) per la gran contaminació industrial, va provocar que les pedres perdessin el seu color original, adquirint una tonalitat negrosa. A l'actualitat una espècie d'oli segueix regalimant per les seves parets, que conserven el tan característic color negre. Bill Bryson el va anomenar «el coet gòtic».[1]

Contingut

HistòriaModifica

 
Detall del Monument.

Després de la mort de sir Walter Scott l'any 1832, es va convocar un concurs públic per triar el disseny per a un monument commemoratiu en el seu honor. El guanyador va ser George Meikle Kemp, un home de quaranta-sis anys dedicat a l'ebenisteria i al dibuix tècnic però faltat de formació oficial en arquitectura, disciplina que havia après de forma autodidacta. Com la seva falta d'instrucció podia desqualificar-lo, va usar el pseudònim de John Morvo, l'arquitecte de l'Abadia de Melrose. No obstant, el disseny, que era similar a un que havia presentat temps enrere per a la Catedral de Glasgow i que havia estat rebutjat, va aconseguir gran popularitat entre els jutges i el públic, aconseguint el primer esment (1838) i el consegüent premi: la concessió del contracte d'obres per a la seva execució.

A John Steell se li va encarregar l'execució d'una estàtua monumental de Scott, que seria col·locada a l'espai central existent sota els arcs del monument. L'escultura, realitzada sobre marbre blanc de Carrara, plasma a un Walter Scott assegut, descansant després d'haver escrit una de les seves obres amb una ploma, i acompanyat pel seu gos Maida, situat a un dels costats.

La primera pedra va ser col·locada el 15 d'agost de 1840 i la construcció va començar l'any 1841, després de l'aprovació del decret "The Monument to Sir Walter Scott Act" l'any 1841 (4 & 5 Vict.) C A P. XV., finalitzant quatre anys més tard. La torre va ser acabada a la tardor de 1844, després de la col·locació a l'agost del floró pel fill de Kemp. El monument es va inaugurar el 15 d'agost de 1845 sense que George Meikle Kemp pogués assistir, atès que el 6 de març d'aquest mateix any, mentre tornava a casa durant una tarda amb densa boira, va caure al Union Canal, on va morir ofegat. El cost total de l'edifici va ser de 16.154/7/11 lliures esterlines.[2]

AdministracióModifica

Durant la dècada de 1990 el monument va ser tancat de forma periòdica per poder dur a terme diferents treballs de restauració, que van suposar haver d'aixecar una bastida i tancar l'accés al públic de 1998 a 1999. Per aconseguir la millor restauració possible, la pedrera original de la qual s'havia extret la roca va ser oberta de nou, permetent trobar roca de tonalitats similars. El cost total de la restauració va ascendir a 2,36 milions de lliures, finançat per la National Heritage Lottery Fund, Historic Scotland i l'Ajuntament d'Edimburg.

 A l'actualitat està sota l'administració del departament de museus de l'Ajuntament d'Edimburg, a pesar que el cost de la restauració va conduir l'any 1996 a discussions sobre si el monument havia de ser venut a particulars.[3]

 
Panorama de Edimburg, vist des del Scott Monument

ReferènciesModifica

  1. Bill Bryson, Notes from a Small Island Ch. 25
  2. Figura en un panell informatiu del monument
  3. Nigel Burnham «City may sell off Scott memorial crumbling landmark». The Independent (London), 21-03-1996 [Consulta: 23 juny 2007].

Enllaços externsModifica