Sebastià Santandreu i Sancho
Sebastià Santandreu Sancho (Son Sardina, Palma, 1907 - Koktebel, Crimea, 1982).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1907  Son Sardina (Mallorca) |
| Mort | 1982 (74/75 anys) Koktebel (Ucraïna) (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | picapedrer |
| Partit | Partit Comunista d'Espanya |
| Membre de | |
Fou un picapedrer mallorquí anarquista. Membre de la Confederació Nacional del Treball (CNT) des de 1931, va participar en la Guerra Civil Espanyola en el 20è batalló d'obres i fortificacions als fronts de Terol i de l'Ebre. Després de la guerra, s'exilià a França on va quedar internat als camps d'Argelers-Sur-Mer i a Bram. Posteriorment, seria reclutat per una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) francesa per treballar al departament de Cher. D'allà estant, l'octubre de 1940, sol·licitaria asil polític a Mèxic.[1]
El 1941, amb l'ocupació nazi del país, fou enviat com a mà d'obra forçosa a Alemanya. Ubicat a Berlín, fou confinat al campament del barri de Rumelsburg on s’acomplí com a ajudant de transports a una empresa de productes carnis. El 1945, durant els últims dies de la guerra mundial, feu part del grup d’espanyols que van assaltar l’ambaixada franquista a Berlín davant la imminent victòria dels aliats. El grup s’apropià de les fitxes i els expedients dels elements que Franco havia tramès per ajudar els nazis. Finalment, van hissar la bandera republicana al balcó i s'hi van estar quinze dies allotjats.[2]
Això no obstant, amb l’alliberació definitiva de la ciutat, els soviètics en van recelar i els van detenir. Conduïts cap a la comandància de la ciutat, van romandre presos fins que van ser traslladats a l'URSS. Aleshores foren internats a diversos Gupvi (ГУПВИ) en un periple que s’inicià amb l'entrada al camp nombre 27 de Krasni Bor, a Leningrad. Posteriorment, serien enviats al nombre 74 d’Oranski, a la regió de Nizhni Novgorod i, finalment, al camp nombre 186 d’Odessa, a Ucraïna. Reclosos durant tres anys, serien alliberats el 1948. Davant l'opció de tornar a França o marxar a Amèrica llatina, Sebastià optà per romandre a la Unió Soviètica i passà a laborar com a pagès a un sovkhoz estatal al poble de Koktebel.[3] El 1960 s'afilià al Partit Comunista d'Espanya (PCE).[4]
Referències
modifica- ↑ Gornals, Antoni. «Gabriel Arrom. Cultura i treball en la construcció de la identitat revolucionària a l'exili». Laberintos. Revista de estudios sobre los exilios culturales españoles, 23. Comunitat Valenciana [València], 2021, pàg. 41. ISSN: 1696-7410.
- ↑ Serrano, Secundino. La última gesta. Los republicanos que vencieron a Hitler (1939-1945). Madrid: Altea, 2005. ISBN 9788403096066.
- ↑ Iordache, Luiza. En el Gulag: españoles republicanos en los campos de concentración de Stalin. Barcelona: RBA, 2014, p. 193-200. ISBN 9788490562918.
- ↑ Encinas, Ángel Luís. Fuentes históricas para el estudio de la emigración española en la U.R.S.S (1936-2007). Madrid: Exterior XXI, 2008, p. 536. ISBN 978-84-612-6429-2.