Seca de Mallorca

La seca de Mallorca és un taller on s'encunyava moneda mallorquí. Té l'origen en el conveni entre l'infant Pere de Portugal i diversos particulars per a encunyar moneda (1233). El sistema monetari mallorquí era el mateix de Barcelona,[1] però amb un valor diferent. El 1315 el rei Sanç I establí la seca reial i Pere el Cerimoniós la confirmà el 1344.[2]

Infotaula d'organitzacióSeca de Mallorca

La despossessió del Regne de Mallorca i l'encunyació de monedaModifica

El 1298 en retornar el Regne de Mallorca a Jaume II se li imposà que al Rosselló no podia circular altra moneda que la del Principat de Catalunya. Nogensmenys sí que s'hi podien fer encunyacions destinades només a les transaccions, sempre que no es posassin en circulació. El 1342 Pere el Cerimoniós acusà Jaume III de Mallorca d'haver donat curs legal a moneda rossellonesa. Després del pas per Perpinyà d'una comissió que va cercar proves de les encunyacions il·legals, Pere el Cerimoniós acusà de manera formal Jaume III. A l'enquesta judicial nombrosos testimonis acusaren el rei mallorquí. Més tard, un cop que Pere el Cerimoniós s'hagué apoderat del Rosselló, les acusacions prosseguiren, ara amb el testimoni dels oficials reials i del mateix mestre de la seca Jaume de Puig-d'Auluc. Aquest mestre involucrà diverses persones de Montpeller que també haurien encunyat moneda en aquella ciutat.

Activitat de la seca mallorquinaModifica

Les encunyacions de la seca de la ciutat de Mallorca seguiren durant els segles següents. El 1507-1508 el rei Ferran el Catòlic amb dues reials cèdules, a instàncies dels jurats, reformà tot el sistema monetari mallorquí i reorganitzà la seca. Finalment la seca fou clausurada el 1787. Tot i això, durant la Guerra del Francès (1812) i el 1821 es torna a fabricar moneda.

OrganitzacióModifica

La seca tenia el seu màxim regent en el mestre de seca, que dirigia les labors de dos batles i dels diversos oficials (guardes, escrivà, assajadors, mestres de balança i moneders, ajudats pels obrers. Els drets i regalies reials que permetien aquesta activitat rebien el nom de Bossa d'Or i des del segle XV fins al XIX estaren lligats a la família Descatlar.[3]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Es basava en la lliura, dividida en 20 sous i el sou en 12 diners.
  2. «seca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Seca». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 16. Palma: Promomallorca, p. 50-51. ISBN 84-8661702-2.