Semàfor
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un semàfor és un dispositiu, normalment elèctric, que regula el trànsit de vehicles i vianants a les interseccions de camins. El tipus més freqüent té tres llums de colors:
- Verd (2), per avançar, ja que no hi ha obstacles.
- Vermell (1), per parar-se immediatament.
- Groc o ambre (3) com a pas entremig del verd al vermell, o precaució si està intermitent.
L'ambre té un significat diferent si està intermitent (passar amb precaució) o si està fix (parar-se, si la velocitat que portem permet fer-ho amb seguretat).
Història
modificaEs pot considerar el primer semàfor els llums de trànsit que s'havien instal·lat a l'exterior del parlament britànic de Westminster; obra de l'enginyer J.P. Knight, especialista en senyals de ferrocarril. Aquest aparell va començar a funcionar el 10 de desembre del 1868. Imitava els senyals de ferrocarril i només utilitzava els llums de gas vermells i verds a la nit. Dos brunzits assenyalaven que el trànsit que podia avançar era el de l'avinguda i un sol brunzit indicava que era el trànsit del carrer 105. No va tenir una llarga existència atès que un desafortunat accident va provocar que explotés i matés un policia. Fins a la invenció de l'automòbil no va ser necessari, i va ser llavors quan es va reprendre el seu desenvolupament.
El 4 d'agost del 1914 es va instal·lar el primer semàfor "modern", a Cleveland, Estats Units d'Amèrica. Gestionava el trànsit entre l'avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Comptava amb llums vermells i verds, col·locats sobre uns suports amb forma de braç. A més, incorporava un emissor de brunzits tal com el seu antecessor anglès.
El primer semàfor d'Espanya es va col·locar l'any 1927 a Barcelona, a la cruïlla Balmes-Provença.[1]
Components
modificaEl semàfor està format pels següents components:
- Cap: És l'armadura que conté les parts visibles del semàfor. Cada cap conté un nombre determinat de cares orientades en diferents direccions.
- Suports: Els suports són les estructures que s'utilitzen per subjectar el cap dels semàfors de manera que els permetin alguns ajustos angulars, verticals i horitzontals.
- Cara: Són les diferents llums de les quals estan formats els semàfors. En cada cara pot haver-hi des de dues llums fins a més de tres, sent la de tres llums les cares més usuals.
- Lent: És la part de la unitat òptica que per refracció dirigeix la llum provinent del llum i del seu reflector en l'adreça desitjada. Aquest element desapareix en els nous semàfors de LED.
- Visera: És un element que es col·loca damunt o al voltant de cadascuna de les unitats òptiques, per evitar que, a determinades hores, els rajos del sol incideixin sobre aquestes i facin l'efecte d'estar il·luminades, i també per impedir que el senyal emès pel semàfor sigui vista des d'altres llocs diferents cap al qual està enfocat. Com el cas de les lents, aquesta part està desapareixent, ja que els nous semàfors de LED il·luminen de millor forma que els antics.
- Placa de contrast: Element utilitzat per incrementar la visibilitat del semàfor i evitar que altres fonts lumíniques confonguin al conductor.
Semàfors actuals
modificaEls semàfors han anat evolucionant amb el pas del temps i actualment s'estan utilitzant làmpades LED per a la senyalització lluminosa, ja que utilitzen només el 10% de l'energia consumida per les bombetes d'incandescència i tenen una vida estimada 50 vegades superior. Així, es generen importants estalvis d'energia i de manteniment, i se satisfà l'objectiu d'aconseguir una major fiabilitat i seguretat pública. Entre els grans avantatges que tenen els senyals lluminosos amb LED hi figuren:
- Molt baix consum i, per tant, estalvi energia.
- Vida útil més llarga que les làmpades.
- Més seguretat operativa.
- Menys manteniment.
- Respecte al medi ambient.
- Recanvi fàcil.
- Unitat òptica a prova de l'alt contrast amb la llum solar.
- Senyalització lluminosa uniforme.
- Major seguretat viària.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ La Vanguardia, 5 setembre 2011, Viure, p.4