Obre el menú principal

Semites de Mesopotàmia

El sumeris descriuen l'entrada dels semites a Mesopotàmia abans del 3000 aC com una inundació, és a dir en termes similars al diluvi, però com una inundació de persones. És difícil dir com podien saber els escribes sumeris el que havia passat però segurament s'inspiraren en la segona onada.

Infotaula de grup humàSemites de Mesopotàmia
Tipus semites
Modifica les dades a Wikidata

Els semites eren originalment nòmades i s'expandiren per Mesopotàmia i Síria.

A l'alta Mesopotàmia arribaren a suplantar a la població local, de cultura sumèria. Els de la Mesopotàmia s'anomenen acadians per la futura ciutat d'Akkad, seu del més important imperi de l'època (2340 aC-2223 aC). Se sap que es van establir a la regió del riu Diyala, i a Mari.

A la baixa Mesopotàmia el procés fou més lent. Els semites anaren establint-se a les ciutats. Se sap que la concentració més gran de semites estava a Kish cap al 2350 aC, però abans ja s'esmenten reis amb nom semita, i és possible que els reis de nom sumeri fossin en realitat semites sumeritzats. Es detecten nombroses paraules sumèries d'origen semita-acadià, i nombroses paraules acadianes d'origen sumeri sobretot a l'agricultura i el regadiu.

La segona onada de semites fou cap al 2100 aC/2000 aC. Se'ls anomena martu (en sumeri) o amurru (en acadià), d'on ve la paraula moderna "amorreus" per anomenar el poble, i havien sorgit de la primera onada amb noves aportacions, però continuaven essent nòmades. També se'ls diu canaanites perquè la llengua que parlaven era molt semblant al canaanita (en realitat canaanites, fenicis i hebreus eren subgrups regionals dels Amurru potser amb aportacions autòctones). No només van entrar a l'Acàdia i Sumer sinó que els amurru varen establir regnes a Síria, però la llengua semita acadiana va resistir i va absorbir els martu que arribaren al país.

BibliografiaModifica

  • Cassin, Elena; Bottéro, Joean; Vercoeur, Joan. Los Imperios del Antiguo Oriente del Paleolítico a la mitad del segundo milenio (en castellà). 1a ed., 1970, p. . ISBN 84-323-0118-3.