La senyoria de Broyes fou una jurisdicció feudal de la Xampanya centrada al castell de Broyes al cantó de Sézanne.

El primer senyor conegut fou Rainard, senyor també de Beaufort i de Pithiviers vers 960. Es va casar dues vegades, la primera amb una desconeguda i la segona amb Eloïsa germana de Roger bisbe de Beauvais. El va succeir el seu fill Isembard de Nogent, senyor de Broyes, de Beaufort i de Pithiviers (1026); el seu germà Odolric fou bisbe d'Orleans (vers 1021-1033).

Isembard de Nogent va tenir dos fills, dels quals Hug I Bardul (mort el vers 1058) el va succeir a les tres senyories i a la de Nogent (possible herència materna) i el segon Isembard fou bisbe d'Orleans el 1033 succeint al seu oncle, i va morir vers 1063.

El fill gran d'Hug, Bartomeu, el va succeir a Broyes i Beaufort i el segon Haderic fou bisbe d'Orleans (1063 a 1067) succeint igualment al seu oncle fins a ser deposat. Isabel (+1087), germana d'Hug, va rebre la senyoria de Nogent (Nogent-le-Roi) que va aportar al seu marit Simó de Montfort; encara hi va haver una altra germana.

Batormeu es va casar amb Elisabet de Valois, filla de Raül III comte de Valois, senyor de Crépy i de Vitry, senyora de Châteauvillain i d'Arc-en-Barrois, morta entre 1093 i 1101. El va succeir el seu fill Hug II Bardul (mort el 1121) senyor de Broyes, de Beaufort, d'Arc-en-Barrois, de Baye, de Trilbardou i de Charmentray. Es va casar amb Emmelina de Montlhéry (morta el 1121), filla de Miló I el Gran de Montlhéry i de Lituaisa vescomtessa de Troyes i va tenir tres fills dels quals el gran, Simó I (mort el 1137/1140) fou el successor com a senyor de Broyes, de Beaufort i de Baye.

Simó I es va casar amb Felicitat de Brienne filla del comte Erard I de Brienne i van tenir tres fills dels quals el gran Hug III (+1199) fou el successor a Broyes i el segon Simó va rebre Beaufort.

Hug es va casar amb Estefania de Bar, senyora de Commercy (nascuda vers 1145 i morta després del maig del 1208) filla de Renat I de Bar i Mousson; en segones noces es va casar amb Isabel de Dreux, senyora de Baudemont, filla de Robert I el Gran comte de Dreux; va tenir diversos fills, dels quals el primogènit Simó fou senyor de Broyes (Simó II) vers 1173 per herència paterna, i senyor de Commercy (Simo I), per herència materna (vers 1208). Del segon matrimoni Hug va tenir un altre fill de nom Simó, que va rebre les senyories de Châteauvillain i d'Arc-en-Barrois i fou el tronc dels senyors de Chateauvillain.

Simó II de Broyes i I de Commercy es va casar amb Niolaua (mort després de 1233) senyora de Montrivel i de Châteauvillain du Jura, filla d'Humbert IV de Salins (al comtat de Borgonya). Foren els pares de Gaucher, vassall de Teobald de Xampanya i Brie que apareix en carta de l'abril del 1225; el 28 de setembre de 1241 feia homenatge a Joan comte de Borgonya i senyor de Salins per Monrevel i…Nant, on s'esmenten els seus fills Simó i Guillem. Aquest Simó seria Simo II, senyor de Commercy. El 1248 s'esmenta una Agnès, senyora de Commercy que tenia dos fills, Gaucher i Enric, i feien homenatge al bisbe de Metz. Aquesta Agnès podria ser en realitat Matilde la filla de Simó III comte de Saarbrucken i esposa de Simó II de Commercy, enllaç que va comportar la unió de la senyoria a Sarrebrück o Saarbrucken el 1271.

Les senyories de Broyes i Commercy van estar en mans de Simó II fins a la seva mort el 1248. Llavors els fills Gaucher i Enric, i després el 1256 el cosí Amadeu senyor de Montfaucon foren senyors de Commercy i Broyes. Amadeu (mort el 15 de gener de 1280) des de la mort de la seva cunyada el 1271 es va titular comte de Saarbrücken i el 1276, al morir Matilde, va deixar pas al fill i hereu Simó II de Broyes, III de Commercy i IV de Saarbrücken.

Referències

modifica