Senyoriu de Villena

possessió en l'edat mitjana al sud de la península ibèrica

El senyoriu de Villena va ser un estat feudal situat al sud d'Espanya, entre les corones de Castella i Aragó.[1] Limitava pel nord amb el raval de la ciutat de Conca i pel sud amb el terme de la ciutat de Múrcia. Este territori es va estructurar fonamentalment en dos centres polítics: la Terra d'Alarcón, al nord, i la Terra de Chinchilla, al sud. I, al voltant d'ells, s'agruparen altres viles amb temes més reduïts, entre elles Iniesta, la Terra de Jorquera, Hellín, Tobarra, Almansa, Iecla, Saix i Villena que, malgrat donar nom al senyoriu, va ocupar una situació perifèrica respecte a tot el conjunt, malgrat que en els seus inicis comptava amb les ciutats del Vinalopó (Saix, Elda, Novelda, Elx) com a part de l'apanatge original de l'infant Manuel de Castella. El senyoriu va experimentar al llarg del temps canvis conjunturals externs, a causa de l'anexió temporal d'alguna població pròxima, com ara Villarrobledo, Lezuza, Munera, Jumella o Utiel al segle xv, o també les pèrdudes d'algunes viles.[1]

Infotaula de geografia físicaSenyoriu de Villena
TipusSenyoria i senyor Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Señorío de Villena en 1340.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 08′ 17″ N, 1° 30′ 40″ O / 39.138001°N,1.511249°O / 39.138001; -1.511249Coord.: 39° 08′ 17″ N, 1° 30′ 40″ O / 39.138001°N,1.511249°O / 39.138001; -1.511249
Extensió del Senyoriu de Villena en temps de Joan Manuel, al voltant del 1340.

Este conjunt senyorial té un doble origen històric, d'una banda les poblacions de la Terra de Jorquera, Hellín, Ves, Tobarra, Almansa, Iecla, Saix i Villena havien pertangut a l'infant Joan Manuel el segle xiii, unides a les viles alacantines de les comarques del Vinalopó. Per això es començà a denominar Terra d'en Manuel. D'altra banda, el sector nord, la Terra d'Alarcón i Iniesta, van pertànyer al reialenc durant els segles xii i xiii, sent incorporats al senyoriu de Villena per Joan Manuel de Castella,[1] que tenia una molt ampla jurisdicció en la seua terra i la va fer devindre un Ducat i, finalment, un Principat.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Aurelio Pretel Marín; Miguel Rodríguez Llopis. El señorío de Villena en el siglo XIV. Albacete: Instituto de estudios albacetenses "Don Juan Manuel" de la Excma. Diputación de Albacete, 1998. ISBN 84-87136-86-9. 
  2. SOLER GARCÍA, José María. Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII (pdf) (en castellà). Digitalised by the Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. 1st. Villena: Fundación Municipal José María Soler & M.I. Ayuntamiento de Villena, 2006, p. 109. ISBN 978-84-934950-0-8 [Consulta: 12 agost 2009].