José María Soler García
José María Soler García (Villena, Alt Vinalopó, 1905 - 1996) va ser un historiador valencià de la ciutat de Villena.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 setembre 1905 Villena (l'Alt Vinalopó) |
| Mort | 25 agost 1996 (90 anys) Villena (l'Alt Vinalopó) |
| Activitat | |
| Ocupació | antropòleg, historiador, arqueòleg, lingüista, arxiver |
Dedicat a l'estudi i a la investigació, va ser cronista i arxiver de Villena des de 1950 i també, des d'este mateix any, comisari local d'excavacions arqueològiques. Se li va designar 'director perpetu' del Museu Arqueològic de Villena i va pertànyer alhora a diversos centres i institucions.
Trajectòria personalModifica
ArqueologiaModifica
El 1939, finalitzada la Guerra Civil espanyola, Soler va dedicar la major part de la seua activitat investigadora a l'arqueologia de la zona de Villena. Durant molts anys va realitzar una notable tasca de camp dedicada a la prospecció de la comarca de Villena, descobrint poblats i jaciments prehistòrics entre el que destaquen el més antic, un jaciment de l'època musteriense del paleolític mitjà i l'excepcional poblat del Bronze conegut com el Cabezo Redondo, les singulars circumstàncies del qual li convertixen en un dels més importants d'esta època a Espanya.
No van ser menys de vint els jaciments prehistòrics descoberts dins de la comarca per José María Soler, i en ells va efectuar una labor d'excavació i estudi, els resultats de la qual estan exposats al museu arqueològic que porta el seu nom. Allí es troben els materials provinents de les troballes i excavacions realitzades per Soler, en una tasca portada a terme personalment, amb l'esporàdic auxili d'algun col·laborador i sense pràcticament mitjans ni ajudes oficials.
El "Tresor de Villena", compost per 66 peces, la quasi totalitat d'or, va ser trobat per Soler el 1963. Actualment constitueix la major troballa àuria de la prehistòria a la península Ibèrica i la segona major de tot Europa,[1]
PublicacionsModifica
Va escriure diversos llibres sobre els seus treballs arqueològics, d'altres d'investigació històrica i un diccionari sobre les variants dialectals del castellà a Villena. A més, va donar conferències i va escriure articles en periòdics i revistes de diferents categories.
CondecoracionsModifica
Algunes de les distincions destacades que va rebre són les següents:
- Medalla d'Or de Villena
- Medalla d'Or de la Província d'Alacant
- Medalla de Bronze al mèrit en les Belles Arts (8 de maig de 1980)
- Premi de Musicologia del CSIC
- Premi Montaigne de la Fundació FvS d'Hamburg
- Nombrament com a Doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant (1985)
ReferènciesModifica
- ↑ Ministerio de Cultura y Educación. «RESOLUCIÓN de 7 de enero de 2003, de la Dirección General de Patrimonio Artístico de la Consejería de Cultura y Educación, por la que se incoa expediente de declaración de bien de interés cultural a favor de la colección arqueológica del Tesoro de Villena» (pdf) (en castellà). BOE p. 7798-7802, 1 2003. [Consulta: 6 desembre 2009]. «Desde el punto de vista histórico, artístico y arqueológico, el Tesoro de Villena constituye un depósito no normalizado, por su peso y contenido (A. Perea). De hecho, se trata del segundo tesoro de vajilla áurea más importante de Europa, tras el de las Tumbas Reales de Micenas en Grecia (A. Mederos). [Des del punt de vista històric, artístic i arqueològic, el Tresor de Villena constituïx un «unicum», un dipòsit no normalitzat, pel seu pes i contingut (A. Perea). De fet, es tracta del segon tresor de vaixella àuria més important d'Europa, darrere del de les Tombes Reials de Micenes a Grècia (A. Mederos).]»