Museu Arqueològic José María Soler

(S'ha redirigit des de: Museu Arqueològic de Villena)

El Museu Arqueològic Municipal de Villena, (Alt Vinalopó) oficialment Museu Arqueològic José María Soler (en castellà Museo Arqueológico José María Soler) està situat en la planta baixa del Palau Municipal, edifici renaixentista de principis del segle xvi. Va ser inaugurat el 1957 per albergar les troballes arqueològiques reunides per José María Soler García durant els més de quaranta anys que de treball seu a Villena i voltants.[1] Els fons existents permeten conèixer la comarca de l'Alt Vinalopó, des del Paleolític fins al segle xx, comptant amb peces procedents de Biar, Beneixama, el Camp de Mirra, la Canyada de Biar, Cabdet, Salines, Saix i Villena.

Infotaula d'organitzacióMuseu Arqueològic José María Soler
Museo Arqueológico José María Soler
Museo Arqueológico de Villena. Puerta de entrada.jpg
Porta d'accés al museu

EpònimJosé María Soler García Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1957
Activitat
ÀmbitMuseu d'Arqueologia
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorLaura Hernández Alcaraz

Lloc webhttp://www.museovillena.com
Facebook: museovillena Twitter: museovillena Modifica el valor a Wikidata

Després del descobriment el 1963 del Tresor de Villena fou reconegut el 1967 oficialment per Ordre Ministerial per sol·licitud de l'Ajuntament.[1]

Col·lecció[2]Modifica

Paleolític mitjà, Paleolític superior i EpipaleolíticModifica

Al Paleolític mitjà pertanyen les troballes més antigues descobertes a la zona. La col·lecció es compon de puntes, rascadors, raspadors, ganivets, buríns, perforadors i denticulats tallats en sílex, típics dels caçadors nòmades mosterians. Tenen una antiguitat de 50.000 anys i han aparegut principalment a la Cova del Cochino.

Les descobertes del Paleolític superior i l'Epipaleolític són similars, però la seua quantitat disminuïx, ja que existix major especialització del treball i millor aprofitament de la matèria primera. Han aparegut important materials en les dos coves de la Huesa Tacaña.

NeolíticModifica

Durant el Neolític es desenvolupen l'agricultura i la ramaderia. Per tant, la col·lecció es nodrix amb les diferents mostres de ceràmica que apareixen als nous llocs d'habitació com ara la Cova del Lagrimal, o posteriorment, poblats en pla com ara l'Arenal de la Virgen, la Casa de Lara o la Macolla.

EneolíticModifica

L'Eneolític marca l'arribada de les primeres societats metal·lúrgiques, caracteritzades en esta zona pels enterraments múltiples en cova, com ara els de les Coves del Alto o la Cova de las Lechuzas. És de destacar:

  • Aixovar del Peñón de la Zorra: està format per un punyal de coure, dos puntes palmela, una anella de plata i diverses contes de collar.

Edat del BronzeModifica

 
Conjunt del Tresoret del Cabezo Redondo

És durant l'edat del bronze quan s'intensifica el poblament, cosa que corroboren els més de vint jaciments descoberts amb cronologies dispars al llarg de tot el segon mil·lenni a.C. El més important de tots és sense dubte el jaciment argàrtic del Cabezo Redondo. Allí s'han trobat molins, dents de falç, destrals, aixols, cereals, etc. que engronsen la col·lecció del museu. Estes troballes mostren la importància que ja tenien la ramaderia i la caça. Quant a la metal·lúrgia, s'han trobat motles, gresols, encluses, cisells i nombrosos objectes de metal. No obstant això, la major descoberta d'este jaciment és:

 
Conjunt del Tresor de Villena

També a este període pertany la peça principal del museu, que aparegué casualment uns kilòmetres més al nord, a la Rambla del Panadero. Tant per la seua mida com per la seua importància, és una de les principals troballes arqueològiques del Bronze a tot Europa:[3]

  • Tresor de Villena: Descobert el 1963 a l'interior d'un vas de ceràmica, està format principalment per peces d'or: 11 bols de xapa d'or batut; 28 braçalets amb peces lises, motllurades i calades; cinc flascons, dos d'or i tres de plata, dues peces mixtes (un botó d'ambre i or i un fermall de ferro i or) i un braçalet de ferro, tresor que suma un total de 10 kilos d'or i 600 grams de plata.[4] L'1 d'abril de 2005 se'l va declarar Bé d'Interés Cultural.[3]

Edat mitjanaModifica

De l'edat mitjana hi ha fons dels segles XIV i XV provinents del Castell de Salvaterra i el Castell de La Atalaya, que són castells de la ciutat, i troballes del nucli antic.[5]

Edat ModernaModifica

Hi ha ceràmiques i objectes quotidians dels segles XV fins al XVIII.[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Guía de Museos de la Comunidad Valenciana (1991), p. 119
  2. Col·leccions al web del Museu
  3. 3,0 3,1 Ministerio de Cultura y Educación. «RESOLUCIÓN de 7 de enero de 2003, de la Dirección General de Patrimonio Artístico de la Consejería de Cultura y Educación, por la que se incoa expediente de declaración de bien de interés cultural a favor de la colección arqueológica del Tesoro de Villena» (pdf) (en castellà). BOE p. 7798-7802, 1 2003. «Desde el punto de vista histórico, artístico y arqueológico, el Tesoro de Villena constituye un depósito no normalizado, por su peso y contenido (A. Perea). De hecho, se trata del segundo tesoro de vajilla áurea más importante de Europa, tras el de las Tumbas Reales de Micenas en Grecia (A. Mederos). [Des del punt de vista històric, artístic i arqueològic, el Tresor de Villena constituïx un «unicum», un dipòsit no normalitzat, pel seu pes i contingut (A. Perea). De fet, es tracta del segon tresor de vaixella àuria més important d'Europa, darrere del de les Tombes Reials de Micenes a Grècia (A. Mederos).]»
  4. Soler García,J.M., Los Tesoros de Villena [Els Tresors de Villena, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.].
  5. 5,0 5,1 Guía de Museos de la Comunidad Valenciana (1991), p. 121

BibliografiaModifica

  • Guía de Museos de la Comunidad Valenciana. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1991. ISBN 84-7890-433-6. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Arqueològic José María Soler