Septimontium
Septimontium era una festa romana que se celebrava el mes de desembre i només durava un dia, l'anomenat dies Septimontium o dies Septimontialis.[1]
| Tipus | dia festiu  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | set turons de Roma | ||
| Dia | 11 de desembre | ||
| Període | República Romana | ||
| Estat | antiga Roma | ||
Etimologia
modificaSeptimontium és una paraula que es va formar a partir de la unió dels termes llatins septem («set») i montium («muntanya, turó»), perquè la festa es va crear per commemorar que els set turons de Roma quedaven inclosos dins del recinte marcat per les noves muralles. Segons Marc Antisti Labeó[2] la celebració no es feia als set turons de Roma pròpiament dits, sinó que anaven des de Palautali, al Palatí, passant per Velia fins al Fagutalis, a l'Esquilí, després per la Subura fins a Cermalus i pel Oppius i el Caelius al Cispius, a l'Esquilí. Diu també que el festival el va instituir Numa Pompili.
La festa es va establir en una època en què el Capitolí, el Quirinal i el Viminal encara no s'havien incorporat a Roma.[3][4]
Una altra interpretació etimològica és que derivi de la paraula saept («divisió, partició»), perquè era una festa de les subdivisions de població que ocupaven els turons.[5] Per exemple en la paraula montes (plural de montium) estaven incloses dues subdivisions del turó Palatí (el Cermalus i un altre també anomenat Palatinus) i tres dins l'Esquilí (Fagutalis, Oppius i Cispius), a diferència dels que més endavant s'anomenarien els set turons de Roma.[6][7]
Tipus de festa
modificaPlutarc va comentar a la seva obra Quaestiones Romanae, que el sentit d'aquesta celebració era una mica obscur i de natura poc clara.[8] Fest la considerava una forma de l'Agonàlia,[9] però per un passatge de Varró se sap que es feia cap a final del mes de desembre, mentre que l'Agonàlia es feia el dia 10 d'aquest mes.[10]
Segons Varró no tenia caràcter de feriae populi (de caràcter urbà), sinó que era de caràcter rural, com les feriae semantivae o pagnalia.[11]
La celebració
modificaEs coneixen pocs detalls de la celebració, la major part descrita per Festus. Sembla que originalment es feia una processó passant pels turons i els seus habitants oferien sacrificis als déus, de forma privada a cada un dels 27 sepulcres dels argei.[nota 2][9] Durant el Septimontium en el període republicà, els romans s'havien d'abstenir d'usar carruatges tirats per cavalls.[8]
Notes
modifica- ↑ Les paraules montes i colle fan referència a dos tipus d'alçada; el primitiu concepte de montes va deixar pas amb el temps a la denominació colle, preferida pels romans, (incloent: Latiaris, Mucialis, Salutaris, Quirinalis i Viminalis), de manera que posteriorment es va perdre el sentit original d'aquesta festa. Referència:Theodor Momsen,obra citada i Andrea Carandini, "Roma il primo giorno", 2007, p.22-24
- ↑ Els argei, segons Varró, van ser els primers immigrants que van arribar a la península italiana, formant part del seguici que acompanyava Hèrcules i s'havien establert en una petita vila fundada pel déu Saturn a la zona del Capitolí.
Referències
modifica- ↑ M.Pallottino, Origini e storia primitiva di Roma, Milà, 1993, p.148-149
- ↑ Sext Pompeu Fest. De Verborum Significatione, s.v.
- ↑ L.A. Holland, "Septimontium or saeptimontium?", TAPA nº84, 1953, p.16–34
- ↑ Ferdinando Castagnoli, "Topografia di Roma antica", Torí, 1980, p.62
- ↑ Kurt A. Raaflaub, "Between Myth and History: Rome's Rise from Village to Empire (the Eighth Century to 264)," en "A Companion to the Roman Republic", ed.Blackwell, 2010, p. 136
- ↑ Timothy Venning, "A Chronology of the Roman Empire", ed.Continuum, 2011, p. 27
- ↑ Theodor Mommsen, "Storia di Roma antica", ed.Sansoni, 2001, Vol. I, Cap. IV, p. 4
- ↑ 8,0 8,1 Quaestiones Romanae, question 69.
- ↑ 9,0 9,1 Festus, "de Verborum Significatione, 348
- ↑ Marc Terenci Varró, De lingua latina VI, 24.
- ↑ Robert E.A. Palmer, "The Archaic Community of the Romans", ed.Cambridge University Press, 2009, p. 122–123.
Bibliografia
modifica- Samuel Ball Platner, Thomas Ashby. " A Topographical Dictionary of Ancient Rome". ed. Oxford University Press, 1929, p. 47 i seg..
- Gerhard Radke. " Septimontium". Stuttgart: " Der Kleine Pauly" (KlP), volum 5, p. 127.
- Leonhard Schmitz. " Septimontium". Londres: en: William Smith:" A Dictionary of Greek and Roman Antiquities",ed. John Murray, 1875, p. 1028.