Sequània
Sequània (en llatí: Sequania) va ser una província romana formada cap a l'any 297 amb la reforma de l'Imperi duta a terme per Dioclecià, quan va dividir la Germània Superior. Hi va afegir la part sud-est de la Gàl·lia Belga i també es va anomenar Maxima Sequanorum.
| Sequania (la) Maxima Sequanorum (la) Provincia maxima Sequanorum (la)  | ||||
| Epònim | sèquans | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Període històric | Imperi Romà | |||
| Prefectura pretoriana | prefectura del pretori de les Gàl·lies | |||
| Diòcesi | diòcesi de la Gàl·lia | |||
| Capital | Vesontio | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
| Creació | 297 (Gregorià) | |||
| Dissolució | p. segle V (<456) | |||
| Següent | Alamània, Regne dels Francs i Regne de Borgonya | |||
Tenia per capital Vesontio (Besançon), la ciutat dels sèquans, el poble gal del que la regió en va prendre el nom. S'estenia per tota la serralada del Jura, l'altiplà suís, i la plana d'Alsàcia. Al segle v va ser atacada pels alamans al nord i pels burgundis al sud a l'època de les invasions bàrbares, i va desaparèixer a la fi de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476.
A més de la ciutat de Vesontio hi havia els territoris i ciutats d'Aventicum, on vivien els helvecis, la colònia Iulia Equestris, Nyon, al país dels eqüestres i la colònia d'Augusta Raurica (Basilea). La província estava inclosa a la diòcesi de la Gàl·lia, que tenia per capital Augusta dels Trèvers.[1][2]
Referències modifica
- ↑ Regula Frei-Stolba. «Maxima Sequanorum». Dictionnaire historique de la Suisse. [Consulta: 5 desembre 2023].
- ↑ Vogler, Bernard; Odile Kammerer. Nouvelle histoire de l'Alsace : une région au cœur de l'Europe. Tolosa de Llenguadoc: Privat, 2003, p. 83-84. ISBN 9782708947764.