Serafín Castellano Gómez

polític espanyol

Serafín Castellano Gómez (Benissanó, 1964) és un advocat i polític valencià, militant del Partit Popular (PP). Castellano ha estat conseller de la Generalitat Valenciana als distints governs del PP des de 1999 fins a 2014, així com Síndic del Grup Popular a les Corts Valencianes (2003-2007) o Secretari General del partit (2012-2014). També ha estat Delegat del Govern al País Valencià entre juny de 2014 i maig de 2015, quan fou destituït fulminantment arran de la seva detenció com presunt implicat en un cas de corrupció.[1]

Infotaula de personaSerafín Castellano Gómez
S.Castellano.jpg
Serafín Castellano (2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 agost 1964 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Benissanó (el Camp de Túria) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Delegat del Govern al País Valencià
13 juny 2014 – 29 maig 2015
← Paula Sánchez de León GuardiolaJuan Carlos Moragues Ferrer →
Nomenat per: Mariano Rajoy Brey
PP icono 2019.svg Secretari general del Partit Popular Comunitat Valenciana
20 maig 2012 – 13 juny 2014
← Antonio Clemente OlivertIsabel Bonig Trigueros →
Isotip de la Generalitat Valenciana.svg Conseller de Governació
29 juny 2007 – 12 juny 2014
← cap valor – Luis Santamaría Ruiz →
Logo PP 2019.png Síndic del Grup Parlamentari Popular
19 juny 2003 – 14 juny 2007
← Alejandro Font de Mora TurónEsteban González Pons →
Isotip de la Generalitat Valenciana.svg Conseller de Sanitat
22 maig 2000 – 21 juny 2003
← José Emilio Cervera CardonaVicent Rambla Momplet →
Isotip de la Generalitat Valenciana.svg Conseller de Justícia i Administracions Públiques
23 juliol 1999 – 22 maig 2000
← José Joaquín Ripoll SerranoCarlos Javier González Cepeda →
Corts Valencianes.svg Diputat a les Corts Valencianes
18 juny 1991 – 13 juny 2014 (renúncia)María Dolores Botella Arbona →
Circumscripció electoral: València

Escut de Benissanó.svg Alcalde de Benissanó
15 juny 1991 – 11 agost 1999 (renúncia)
← Nadal Rioja GarcíaMaría Isabel Castellano Brell →
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
InculpacióFalsificació documental, suborn, prevaricació, malversació de fons públics i associació il·lícita Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Llicenciat en Dret per la Universitat de València, s'afilià al PP el 1988 i va estar batlle municipal de Benissanó de 1991 a 1999, així com vicepresident provincial de Nuevas Generaciones i president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Ha estat elegit diputat per la província de València a les eleccions a les Corts Valencianes de 1991, 1995, 1999, 2003, 2007 i 2011.

Des que deixà l'alcaldia el 1999, Castellano sempre ha dirigit alguna conselleria del Govern valencià excepte l'etapa en què fou el Síndic-portaveu del Grup Parlamentari Popular a les Corts Valencianes (2003-2007) en la qual negocià l'aprovació de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana portada a terme l'any 2006. Junt amb el també portaveu popular Rafael Maluenda, el síndic socialista Joan Ignasi Pla i el també socialista Antoni Such, són considerats artífexs de l'acord.

Als successius governs del PP a la Generalitat Valenciana encapçalà les conselleries de Justícia i Administracions Públiques (1999-2000), Sanitat (2000-2003) i Governació (2007-2014) des de la qual impulsà el desenvolupament estatutari que ell mateix havia impulsat anteriorment com a Síndic popular. Castellano es va mantindre en els governs del PP tot i els canvis de presidents, des d'Eduardo Zaplana fins a Alberto Fabra, passant per José Luis Olivas i Francisco Camps.

El president Fabra afegí les competències de Justícia a la seua conselleria de Governació a la darrera remodelació del seu Consell al desembre de 2012, substituint a l'anterior conseller de Justícia i Benestar Social, Jorge Cabré.[2]

Al Congrés Regional del PP celebrat el maig de 2012, el president Fabra el nomenà secretari general del PPCV compaginant així les tasques de partit amb les de govern.[3] Les difícils relacions de Castellano amb els responsables provincials del partit, sobretot amb el president de la direcció provincial de València Alfonso Rus, marcaren el seu mandat al capdavant del PP. Els negatius resultats a les eleccions europees de maig del 2014 forçaren el canvi a la secretaria general del partit i fou substituït per la consellera Isabel Bonig.[4][5]

El 2011, després de la victòria electoral del PP en les eleccions valencianes de maig en què Unió Valenciana anuncià que no es presentava i a la vegada demanava el vot per al president Camps, Castellano nomenà al president d'este partit Jose Manuel Miralles director general de Coordinació del Desenvolupament Estatutari i Consultes Electorals dins l'organigrama de la Conselleria de Governació.[6] La Conselleria assumí un any abans, el 2010, les competències en matèria de promoció dels bous al carrer, la pilota valenciana i les bandes de música, tradicions considerades genuïnament valencianes. Amb la sortida de Castellano el 2014 de la conselleria, les competències en Pilota valenciana i bandes foren retornades a la conselleria d'Educació, Cultura i Esport, tanmateix Miralles fou destituït del seu càrrec.[7] No obstant això, Castellano el repescà com a persona de confiança en la nova responsabilitat com a Delegat del Govern.[8]

AnticatalanismeModifica

Serafín Castellano s'ha mostrat un detractor de la unitat de la llengua valenciana i catalana, fent d'aquests postulats els seus arguments polítics. Un dels episodis més polèmics fou quan Castellano desacredità l'Acadèmia Valenciana de la Llengua arran de l'aprovació del Diccionari Normatiu Valencià afirmant que «l'Acadèmia Valenciana de la Llengua perd la seua raó de ser i s'enfronta al sentiment de la majoria del poble valencià».[9]

CorrupcióModifica

El 29 de maig de 2015 fou detingut per la Policia Nacional en el marc d'una operació de la Fiscalia Anticorrupció que investiga suposades irregularitats en adjudicacions de contractes públics durant la seva etapa com a conseller de Governació.[10][11] Com a conseqüència, fou destituït del càrrec de Delegat del Govern pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy.[1] Després de prestar declaració als jutjats de Sagunt, la jutjessa el va deixar en llibertat amb càrrecs, li va retirar el passaport, i li va prohibir sortir del país.[12]

Presuntament utilitzà Avialsa T35 per a evadir 2.000.000 d'euros a Luxemburg mitjançant un soci.[13] El 29 de juliol de 2022, la Fiscalia Anticorrupció sol·licità una pena de 21 anys de presó pels delictes de falsedat en document públic, suborn continuat, prevaricació, malversació de cabals públics i associació il·lícita, tots ells vinculats al «càrtel del foc», la trama de contractes relacionats amb el material d'extinció d'incendis.[14] Així mateix, en l'escrit remès al jutjat central d'instrucció número 6 de Madrid hi contra fins a 17 acusats, entre ells l'empresari Vicente Huerta, a qui se li reclama 33 anys de presó per mantenir «una intensa i corrupta» relació amb Castellano.[15]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Rajoy destituye al delegado del Gobierno detenido en Valencia» (en castellà). El País. [Consulta: 29 maig 2015].
  2. «Ciscar y Castellano ganan peso con la vista puesta en el PP» (en castellà). El País, 08-12-2012. [Consulta: 11 desembre 2012].
  3. «Serafín Castellano serà el nou secretari general del PP valencià». ARA.cat, 16-05-2012. [Consulta: 5 desembre 2012].
  4. «Els líders provincials del PP demanen el cap de Serafin Castellano». Diari Serpis, 31-05-2014. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 27 agost 2014].
  5. «Isabel Bonig, nova secretària general del PP». El Punt Avui, 02-06-2014. [Consulta: 27 agost 2014].
  6. «El presidente de UV asume el cargo en el Consell ´plenamente identificado´ con el PP» (en castellà). Levante-EMV, 28-06-2011. [Consulta: 27 agost 2014].
  7. «Las bandas de música y la pilota vuelven a la Conselleria de Cultura» (en castellà). ABC, 13-06-2014. [Consulta: 27 agost 2014].
  8. «Un asesor de Castellano carga contra Santamaría por sus críticas a la AVL» (en castellà). Las Provincias, 23-08-2014. [Consulta: 27 agost 2014].
  9. «L'AVL suspèn la presentació del Diccionari Normatiu per 'problemes tècnics'». VilaWeb, 03-02-2014. [Consulta: 27 agost 2014].
  10. «Detingut el delegat del govern espanyol al País Valencià per un presumpte cas de corrupció quan era conseller de Governació». diari Ara. [Consulta: 29 maig 2015].
  11. «Serafín Castellano, detenido». diari Levante. [Consulta: 29 maig 2015].
  12. «La jueza deja a Serafín Castellano en libertad con cargos y le prohíbe salir de España» (en castellà). Las Provincias. [Consulta: 30 maig 2015].
  13. Arabí, F.; Ballester, L. «El socio de Castellano evadió a Luxemburgo 2 millones cuando era su contratista en Sanidad». Levante EMV, 09-02-2016 [Consulta: 9 febrer 2016].
  14. «Anticorrupció demana 21 anys de presó per a Serafín Castellano pel càrtel del foc». ÀPuntMedia.es, 29-07-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  15. «Anticorrupció demana 21 anys de presó per a Serafín Castellano». DiariLaVeu.cat, 29-07-2022. [Consulta: 1r agost 2022].

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Paula Sánchez de León
Delegat del Govern
al País Valencià

 

2014 - 2015
Succeït per:
Juan Carlos Moragues Ferrer
Precedit per:
No existeix
Conseller de Governació
de la Generalitat Valenciana

 

2007 - 2014
Succeït per:
Luis Santamaría Ruiz
Precedit per:
José Emilio Cervera Cardona
Conseller de Sanitat
de la Generalitat Valenciana

 

2000 - 2003
Succeït per:
Vicente Rambla Momplet
Precedit per:
José Luis Olivas Martínez
(Conseller d'Economia, Hisenda
i Administració Pública
)
Conseller de Justícia i Administracions Públiques
de la Generalitat Valenciana

 

1999 - 2000
Succeït per:
Carlos González Cepeda
Precedit per:
Nadal Rioja García
Batlle de Benissanó
 

1991 - 1999
Succeït per:
María Isabel Castellano Brell
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Antonio Clemente Olivert
Secretari General del PPCV
 

2012 - 2014
Succeït per:
Isabel Bonig Trigueros
Precedit per:
Alejandro Font de Mora Turón
Síndic del Grup Parlamentari Popular
a les Corts Valencianes
 

2003 - 2007
Succeït per:
Esteban González Pons