Serenata en re major (Beethoven)
La Serenata en re major per a violí, viola i violoncel, Op. 8 és un trio de corda de Ludwig van Beethoven. Fou composta entre 1795 i 1796, i publicada el 1797 per Artaria a Viena. L'obra també se la coneix com a Trio de corda núm. 2.
| Forma musical | Sonata |
|---|---|
| Tonalitat | Do menor |
| Compositor | L. V. Beethoven |
| Creació | 1796 |
| Data de publicació | 1797  |
| Catalogació | Op. 8 |
| Durada | 30' |
| Opus | 8 |
| Instrumentació | violí, viola i violoncel |
  | |
El període de composició coincideix amb la Sonata a quatre mans (op. 6) i Sonata per a piano núm. 4.[1] Fou publicada per Artaria l'octubre de 1797 amb el títol en italià : «Serenata per Violino, Viola e Violocelle / Luiggi Van Beethoven / Opera VIII ». El diari austríac Wiener Zeitung va anunciar la seva edició el 7 d'octubre de 1797.[2]
L'obra va tenir molt èxit, sobretot gràcies al seu Allegretto alla Polacca molt apreciat en l'ambient musical vienès de l'època.
Anàlisi musical modifica
L'obra està dividida en sis parts :[1]
- Marcia (re major): Allegro, en compàs 4/4 (34 compassos) - Adagio, en compàs 3/4 (67 compassos).
- Menuetto, Allegretto, en compàs 3/4 i re major (48 compassos).
- Adagio-Scherzo: Allegro molto-Adagio-Allegro molto-Adagio" en compàs 3/4 i re major (105 compassos).
- Allegretto alla Polacca, en compàs 3/4 i fa major (112 compassos).
- Tema con Variazioni. Variació 1 - Variació 2 - Variació 3 - Variació 4 (2/4) - Allegro (6/8) - Tempo I (2/4). En re major (141 compassos).
- Marcia, Allegro, en compàs 4/4 i re major (34 compassos).
L'obra dura aproximadament 30 minuts. Els tres instruments tenen una importància pràcticament similar. Beethoven concedeix una gran importància al ritme i a les oposicions de tempo, des del primer moviment (Marcia). El contrast entra viu i lent s'inscriu en l'escriptura musical amb ritmes característics i trinats de corxeres.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Guide de la musique de Beethoven, p. 148
- ↑ Guide de la musique de Beethoven, p. 149
- Brisson, Élisabeth. Fayard. Guide de la musique de Beethoven (en francès), 2005, p. 878. Brisson. ISBN 9 782213 624341.
- Buchet, Edmond. Buchet Chastel. Beethoven : Légendes et vérités (en francès), 1995 ©1966, p. 424. ISBN 978-2-7020-1421-9.
- Massin, Jean. Fayard. Ludwig van Beethoven (en francès), 1967, p. 845. ISBN 978-2-213-00348-1.