Serra (eina)
Una serra és una eina manual utilitzada per tallar materials relativament tous mitjançant una fulla dentada d'un material més dur suportada per un bastidor.[1]
  | |
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Ús | mecanització |
| Utilitzat per | fuster |
| Elements relacionats | Fresa (eina) |
| Característiques | |
| Format per | saw tooth (en)  saw blade (en) |
L'acció de serrar suposa un moviment de vaivé de la serra contra el material, aplicant una certa força perpendicular al moviment de la fulla. Hi ha diversos tipus de serres en funció dels materials que hem de tallar. Les principals són les serres per a la fusta i les serres per a metalls. Per a tallar materials ceràmics (pedra, marbre, formigó…) hi ha serres sense dents, amb un cable, filferro o perfil metàl·lic amb partícules abrasives incrustades.
Les serres de fuster modifica
Els fusters, ebenistes i lutiers disposen de dos tipus tradicionals de serres de bastidor: la serra normal i la serra de vogir
La serra de bastidor tradicional en fusteria té la fulla disposada en un bastidor en forma de lletra H aplanada. La fulla va muntada en la banda inferior entre els dos braços mitjançant uns suports. En els altres extrems dels braços hi ha una corda formant una baga tancada i cargolada que permet tensar la fulla i fixar-la en la posició adequada per l'acció d'un petit llistó inserit al mig de la corda per un cap i reposant sobre la part central del bastidor (Vegeu la figura, a dalt i a la dreta). Els suports de la fulla, amb la serra destensada, es poden girar per a ajustar l'angle de la fulla en realció amb el marc. Amb la serra tensada queden fixats.
La fulla té les dents de forma triangular i inclinades cap al davant. L'acció de serrar es produeix quan l'operari empeny la serra.
La serra de vogir és molt semblant a la tradicional de bastidor, però té la fulla molt prima i una guia més gran (les dents més entrescades) per a permetre tallar en corba.
Serra de llargs modifica
La serra de llargs té la fulla en posició central, disposada simètricament en el bastidor. En èpoques en que no hi havia màquines, l'empraven els serradors de fil per a treballs fins. Tallant planxes primes al llarg del tronc. Bàsicament és igual que la serra de trepar de bastidor [2]
Altres serres modifica
De serres de trepar n'hi ha de dues menes. La serra de trepar de bastidor i la serra de trepar amb la fulla a l'aire.
La serra de trepar de bastidor és de grans dimensions i el seu ús exigia dos operaris. Tenia dos agafadors segons diversos dissenys i les dents tallaven en els dos sentits. S'emprava per a fer taulons de grans dimensions serrant els troncs manualment en sentit longitudinal. La serra de trepar amb la fulla a l'aire[3] (també anomenada xerrac de dues mans) consta d'una fulla que permet tallar en ambdós sentits i té dos mànecs. Per serrar, un operari es posa a cada punta i van estirant successivament de forma coordinada. S'usava per serrar arbres amb la fulla horitzontal o per serrar troncs horitzontals disposats sobre cavallets, amb la fulla vertical.
En agricultura i jardineria són populars unes serres amb bastidor metàl·lic que s'anomenen serra d'arc. El bastidor és en forma de lletra C. S'usen per esporgar i tallar branques de diàmetres petits o mitjans. S'assemblen al de les serres per a metalls anomenades serres d'arquet, que existeixen també amb fulles d'acers inoxidables martensítics per a ús quirúrgics. La tensió de la fulla es fa amb un sistema de palanca.
Xerracs modifica
.jpg)
Els xerracs[4][5] són una mena particular de serres, sense bastidor però amb una fulla ampla i més rígida que la de les serres de bastidor. Hi ha tres tipus bàsics de xerracs:
- el xerrac de fulla
- el xerrac de beina o de costella
- el xerrac de punta o de vogir.
Els xerracs japonesos i els xerracs d'esporgar tallen en estirar, contràriament als xerracs occidentals.
Característiques de la fulla modifica
Generalment consisteix en un fleix rectangular d'acer, relativament prim i llarg i d'una certa amplada. La fulla d'una serra és dentada.
En les serres occidentals l'acció de tallar es produeix quan l'operari empeny la serra allunyant-la del seu cos. Contràriament, en les serres japoneses, el tall progressa quan l'operari estira la serra apropant-la al seu cos. (Alguns xerracs occidentals, per exemple els xerracs d'esporgar els arbres, funcionen com els xerracs orientals).
En una serra ben esmolada i ajustada, cada dent està doblegada cap a una banda de forma alternativa. Aquesta disposició s'anomena guia, camí o tresc.
Les serres s'esmolen, dent per dent, amb una llima de secció triangular. Per a ajustar la guia o tresc s'usa l'eina anomenada entrescador.[6] Les serres modernes, amb fulles de materials excel·lents i ben trempats, no necessiten esmolar-se gaire sovint.
Una fulla ben entrescada, amb una bona guia, permet serrar de manera correcta. El desplaçament de les dents, a banda i banda de la fulla, determina una amplària de material serrat més gran que el gruix de la serra. Així, la fulla es pot moure dins del camí format. Una serra sense tresc es quedaria travada.
Dimensions de les dents modifica
Les dents d'una serra poden ser de dimensions diferents. Més grans per a treballs de desbast i més petites per a talls acurats. Una forma de comparar les dimensions de les dents és el concepte de dents per polzada (el nombre de dents que hi ha en 25,4 mm).
Forma de les dents modifica
La forma i disposició de les dents en una fulla de serra o xerrac en determina les característiques i la facilitat d'ús. Si la fulla només ha de treballar en un sentit (empenyent o estirant) les dents aniran inclinades en aquell sentit. Si la fulla ha de treballar en ambdós sentits les dents seran simètriques.
Un altre aspecte que cal tenir en compte és l'orientació del tall envers les fibres de la fusta que cal serrar. Serrar un arbre vertical, un tronc horitzontal sobre cavallets o serrar taulons al llarg són operacions molt diferents que s'executen millor amb eines dotades de dents dissenyades específicament.
Materials de la fulla modifica
Les antigues serres eren de bronze. Les serres modernes aprofiten les propietats dels aliatges d'acer. Sovint el tractament tèrmic de les dents és diferent del de la resta de la fulla. A part de la superfície natural hi ha acabats superficials de moltes menes que milloren l'aspecte de la fulla i proporcionen protecció contra la corrosió (rovell de l'acer). Hi ha recobriments de tefló que minimitzen el fregament en l'operació de serrat.
Referències modifica
- ↑ «Serra (eina)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, 1. En la imprèmpta de Joseph Torner, 1839, p. 785–.
- ↑ «Serra (eina)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bryan Sentance. La madera: El mundo del trabajo de la madera y la talla en madera. Editorial Nerea, 1 abril 2008, p. 184–. ISBN 9788489569461 [Consulta: 3 novembre 2010]. Serra de fuster tradicional, de bastidor.
- ↑ Oficial de Mantenimiento. Temario General Ebook. MAD-Eduforma, p. 110–. ISBN 9788466551816 [Consulta: 3 novembre 2010]. Serra de fuster tradicional, de bastidor.
- ↑ Entrescador. Definició.[Enllaç no actiu](català)
Enllaços externs modifica
- «Quina és la tecnologia de la serra?». Quèquicom. TV3, 29-11-2017.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra |
| Aquest article conté una o més imatges SVG amb text que pot ser traduït al català. (ajuda) |