Vaca (peix)
La vaca, la vaca serrana, el serrà o la serrana (Serranus scriba) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes.[2] És una presa habitual a la pesca de roquer amb volantí i amb canya des de la riba. S'atraca als bussejadors frontalment i recula cap al seu amagatall si se sent amenaçat.[3]
Serranus scriba  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198713 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Serranidae |
| Gènere | Serranus |
| Espècie | Serranus scriba Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
modificaEls mascles poden assolir els 36 cm de longitud total. Cos allargat i alt, amb un perfil molt punxegut. Té entre 5 i 7 bandes verticals, grises o violàcies, que poden dividir-se. El cap és gros amb una boca bastant ampla amb mandíbules extensibles. Les dents són petites i punxegudes. Té tres espines a l'opercle i al preopercle, amb el costat dentat a la part posterior. Les aletes dorsals i anals són de color groc amb taques blaves, roses i vermelles, mentre que les pectorals tenen bandes transversals blaves. Les pèlviques són de color marró. Presenta multitud de colors des de groc a vermell: el cap pren un to rosat i ataronjat amb unes línies que recorden els caràcters de l'escriptura pictogràfica (d'ací ve el nom científic de l'espècie). Els adults tenen una taca ventral blava.[4][5]
Ecologia
modificaHabita des de la Mar Cantàbrica fins a Mauritània,[6] incloent-hi les Illes Canàries, les Açores i Madeira. També a la Mar Mediterrània (menys abundant a la part septentrional) i a la Mar Negra.[4] És una espècie costanera i sedentària. Viu en zones rocalloses i a praderies submarines de Posidonia fins a una trentena de metres, a partir de la qual és substituït per l'anfós bord (Serranus cabrilla). Tot i així, també ha estat vist fins als 150 m de fondària.[7] Presenta costums solitaris i és territorial. És freqüent veure'l darrere dels polps capturant els invertebrats que fugen de la presència d'aquells cefalòpodes.[8] És un carnívor molt voraç d'altres peixos, crustacis i mol·luscs (depenent de la seua mida, pot passar de depredat a depredador així com passa amb la sípia).[8] La maduresa sexual arriba als 3 anys quan arriba als 12 cm de llargària. És hermafrodita simultani: pot actuar com a mascle o femella. La reproducció té lloc entre els mesos de maig i juliol. Quan es troben dos individus de la mateixa talla, s'atraquen i un mostra el costat amb taca blava, aixecant l'aleta dorsal i doblegant el cos. Tots dos pugen cap a la superfície i es produeix l'alliberament de les cèl·lules sexuals. Els ous fecundats són pelàgics.[9]
Referències
modifica- ↑ «Serranus scriba». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ The Taxonomicon Arxivat 2013-12-14 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 148.
- ↑ 4,0 4,1 FishBase (anglès)
- ↑ Tortonese, E., Serranidae. p. 780-792. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, 1986. vol. 2.
- ↑ Maigret, J. i B. Ly, Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 1986. 213 p.
- ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
- ↑ 8,0 8,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 146.
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 148. Editorial Moll, Palma, maig del 2000, Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4
Bibliografia
modifica- Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
- Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. 2000
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. 1994
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
Enllaços externs
modifica
- OBIS (anglès)
- uBio (anglès)
- BioLib (anglès)
- Pescabase Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)