Set savis de Grècia
Els set savis de Grècia foren personatges grecs considerats els més savis de Grècia a l'època clàssica. Els integrants d'aquest grup variaven segons els autors, però generalment sempre inclouen Tales, Pítac, Soló i Bies. Diògenes Laerci cita una obra de Damó de Cirene, un autor grec de data incerta, titulada περὶ τῶν Φιλοσόφων (Sobre els filòsofs), on diu que els qualifica als set de savis. Anaxímenes de Làmpsac diu que tots es dedicaven a la poesia. Dicearc de Messana diu que no eren ni savis ni filòsofs, sinó persones intel·ligents i legisladors.[1]
![]() Els set savis a la publicació Crònica de Nuremberg ![]() | |
Components | |
---|---|
Bies de Prienne (Priene, 600 aC - Priene, 530 aC). Jutge Quiló de Lacedemònia (Esparta, 600 aC - Pisa, 520 aC). Filòsof Tales de Milet (Milet, 625 aC - Milet, dècada del 540 aC). Matemàtic Soló (Atenes, 638 aC - Atenes, 559 aC). Legislador Pítac de Mitilene (Mitilene, dècada del 650 aC - Metapont, dècada del 570 aC). Filòsof Periandre de Corint (Corint, segle VII aC - Corint, 583 aC). Filòsof Misó de Quenes (700 aC - valor desconegut). Filòsof Cleobul de Lindos (Lindos, valor desconegut - valor desconegut). Filòsof ![]() | |
Dades | |
Tipus | grup d'humans ![]() |
Període | antiga Grècia ![]() |
Segons la tradició recollida per Plató al Protàgores, els set savis serien:
- Soló d'Atenes
- Quiló de Lacedemònia
- Tales de Milet
- Bies de Prienne
- Cleòbul de Lindos
- Pitac de Mitilene
- Periandre de Corint
Pausànies va substituir-ne el darrer, un tirà, per Misó de Quenes o Misó Queneu.
Luciano De Crescenzo[2] recopilà diverses llistes dels set savis afegint-hi els personatges següents a les llistes de Plató i Pausànies:

- Acusilau
- Anacarsis
- Anaxàgores
- Aristodem
- Epicarm
- Epimènides
- Ferècides
- Hermioneu
- Lasos
- Leofant
- Orfeu
- Pàmfil
- Pitàgores
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Set savis de Grècia |
- ↑ Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) I, 40-41
- ↑ Historia de la filosofia griega. Luciano De Crescenzo. Seix Barral. 9a Ed. 1995. ISBN 84-322-4575-5 (castellà)