Set savis de Grècia

Aquest article tracta sobre Cultura de l'antiga Grècia. Vegeu-ne altres significats a «Set Savis de Grècia».

Els set savis de Grècia foren personatges grecs considerats els més savis de Grècia a l'època clàssica. Els integrants d'aquest grup variaven segons els autors, però generalment sempre inclouen Tales, Pítac, Soló i Bies. Diògenes Laerci cita una obra de Damó de Cirene, un autor grec de data incerta, titulada περὶ τῶν Φιλοσόφων (Sobre els filòsofs), on diu que els qualifica als set de savis. Anaxímenes de Làmpsac diu que tots es dedicaven a la poesia. Dicearc de Messana diu que no eren ni savis ni filòsofs, sinó persones intel·ligents i legisladors.[1]

Infotaula d'organitzacióSet savis de Grècia
Nuremberg chronicles f 60v 1.png
Els set savis a la publicació Crònica de Nuremberg modifica
Components
Tales de Milet (Milet, 624 aC - Milet, 547 aC). Matemàtic
Pítac de Mitilene (Mitilene, dècada del 650 aC - Metapont, dècada del 570 aC). Filòsof
Bies de Prienne (Priene, 600 aC - 530 aC). Jutge
Soló (Atenes, 638 aC - Atenes, 558 aC). Legislador
Cleòbul de Lindos (Lindos, valor desconegut - valor desconegut). Filòsof
Misó de Quenes (700 aC - valor desconegut). Filòsof
Quiló de Lacedemònia (Esparta, 600 aC - Pisa, 520 aC). Filòsof
Periandre de Corint (Corint, segle VII aC - Corint, 583 aC). Filòsof modifica
Dades
Tipusgrup d'humans modifica
Períodeantiga Grècia modifica

Segons la tradició recollida per Plató al Protàgores, els set savis serien:

Pausànias va substituir-ne el darrer, un tirà, per Misó de Quenes o Misó Queneu.

Luciano De Crescenzo[2] recopilà diverses llistes dels set savis afegint-hi els personatges següents a les llistes de Plató i Pausànias:

Cal·líope, Socrates i els Set savis de Grècia:, (Baalbek, segle III EC) al Museu Nacional de Beirut.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Set savis de Grècia
  1. Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) I, 40-41
  2. Historia de la filosofia griega. Luciano De Crescenzo. Seix Barral. 9a Ed. 1995. ISBN 84-322-4575-5 (castellà)