Obre el menú principal

Setge d'al-Dāmūs

(S'ha redirigit des de: Setge d'Al-Dāmūs)

El setge d'Al-Dāmūs de 1210 fou un moment clau de la conquesta cristiana perquè empenyé els almohades a una ofensiva que culminà amb la seva derrota en la Batalla de Las Navas de Tolosa, el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians.

Infotaula de conflicte militarSetge d'al-Dāmūs
Conquesta del Regne de València
Setge d'al-Dāmūs (Arago 1134)
Setge d'al-Dāmūs
Setge d'al-Dāmūs
Setge d'al-Dāmūs
Coord.: 40° 4′ 0″ N, 1° 17′ 0″ O / 40.06667°N,1.28333°O / 40.06667; -1.28333
Castell d'Ademuz.jpg
Tipus setge i batalla
Data 1210
Coordenades 40° 04′ 00″ N, 1° 17′ 00″ O / 40.06666667°N,1.28333333°O / 40.06666667; -1.28333333
Lloc Al-Dāmūs (actual Ademús)
Resultat Victòria cristiana
Bàndols
Corona d'Aragó Corona d'Aragó
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem Ordes militars
Imperi almoràvit Imperi almohade
Comandants en cap
Corona d'Aragó Pere I el Catòlic
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem Pere de Montagut
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

Al-Dāmūs, on actualment es troba la vila d'Ademús, era una fortalesa musulmana que formava part de la xarxa defensiva del riu Túria.

Una terrible incursió de tota l'esquadra almohade[1] dirigida per Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun[2] des de les Balears, que havien conquerit el 1203, era llançada a la costa catalana el 1210,[3] amb els estols combinats del Magrib i Al-Àndalus, desembarcant i fent molts captius i un gran botí.

Com a resposta a la incursió musulmana, el març de 1210, estant a Montsó el rei, va reunir el seu exèrcit per atacar els moros de València.[4]

El setgeModifica

ConseqüènciesModifica

L'ofensiva va continuar fins a prendre el castell de Serreilla, que sembla que correspon a l'actual Utiel.[6]

Pedro del Pomar fou l'encarregat per Pere el Catòlic per repoblar de cristians totes les terres abans ocupades pels moros.[7]

La pèrdua d'Ademús i la devastació causada afectà greument els almohades, que van enviar una delegació de notables de Xarq al-Àndalus a Marràqueix a entrevistar-se amb Muhammad al-Nâsir,[2] i fou un dels motius que portà a organitzar l'expedició que conclogué amb la Batalla de Las Navas de Tolosa el 1212, que acabà definitivament amb la supremacia musulmana a al-Àndalus.

La fortalesa passà de nou a mans almohades el 1210.[8]

ReferènciesModifica

  1. Enciclopèdia.cat, Catalunya
  2. 2,0 2,1 Rovira i Virgili, Antoni. «Volum IV: La Catalunya Nacional». A: Història Nacional de Catalunya. 1a Ed.. Edicions Pàtria, 1929, p.459-9. 
  3. (castellà) De re militari, Califas Almohades y Últimas Taifas de Al Ándalus, del siglo XII al siglo XIII [1]
  4. 4,0 4,1 4,2 (castellà) Jerónimo Zurita: Anales de Aragón, cap. LX [2]
  5. 5,0 5,1 Miquel Coll i Alentorn, Història, p.75
  6. (castellà) Archivo Municipal de Requena, Cronología de la Meseta del Cabriel [3]
  7. (castellà) Camarena de la Sierra, Reseña historica [4]
  8. (castellà) Castilla la Mancha, Castillo de Los Bobadilla [5]

BibliografiaModifica