Setge d'Oviedo
El Setge d'Oviedo foren les operacions militars que van tenir lloc al voltant d'aquesta ciutat durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola, enfrontant a les forces revoltades contra les forces lleials al govern republicà, especialment les milícies obreres.
Guerra Civil espanyola | |||
---|---|---|---|
Tipus | setge | ||
Data | 17 de juliol de 1936 – 17 d'octubre de 1936 | ||
Coordenades | 43° 21′ 36″ N, 5° 50′ 42″ O / 43.36°N,5.845°O | ||
Escenari | Oviedo | ||
Lloc | Oviedo | ||
Estat | Espanya | ||
Resultat | Victòria franquista | ||
Front | Front del Nord | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
Després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936, es van produir nombroses revoltes militars al llarg de tota la península. En aquest context la ciutat d'Oviedo s'uneix a les forces revoltades per ordre del cap de la guarnició, el coronel Antonio Aranda. Des de llavors aquesta va quedar assetjada per les milícies mineres i obreres que s'havien mantingut fidels a la República. Tot i la pressió republicana la capital asturiana es va mantenir en aquesta situació durant diversos mesos, fins que el 17 d'octubre forces revoltades procedents de Galícia van aconseguir trencar el setge a què estava sotmesa la ciutat.
Antecedents
modificaEls nacionalistes no consideraven Oviedo com un lloc probable per a una revolta reeixida, i inicialment es considerava una causa perduda de l'aixecament. La ciutat va ser el centre de la Revolució d'Astúries de 1934,[1] i va tenir constant d'activitat revolucionària des de l'elecció del govern del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936.[2] El govern republicà, després d'aixafar la revolta va destinar un nombrós contingent i nombroses metralladores i munició.
El governador d'Oviedo, iniciat el cop d'estat del 18 de juliol, i després d'una conversa amb Ramón González Peña va demanar armes a Antonio Aranda Mata, comandant de la Brigada de Muntanya d'Astúries i governador militar d'Oviedo per les milícies obreres, rebent una quantitat petita d'elles, i els obrers es van dirigir a Lleó, mentre Aranda, amb el suport de set companyies de la Guàrdia Civil, el 20 de juliol de 1936 secunda la revolta contra la Segona República Espanyola[3] i fa detenir el governador civil, prenent la ciutat però quedant encerclat pels republicans.[2]
El setge
modificaCom que els assetjants no disposaven de forces de terra republicanes regulars, les seves forces consistien gairebé exclusivament de milícies dels partits del Front Popular i dels anarquistes aliats i van començar a assetjar Oviedo el 20 de juliol, però al mateix temps va haver de dur a terme el setge de Gijón, també a Astúries. Els revoltats de la caserna de Simancas, a Gijón es van mantenir fins al 16 d'agost i la resistència va acabar a Gijón el 21 d'agost, i la milícia republicana de Gijón podria es va sumar al setge d'Oviedo. Tanmateix, el fet era que uns dos-cents defensors havien lligat tota la milícia d'aquesta zona durant un mes. Els nacionalistes havien guanyat un temps valuós i els republicans l'havien perdut.[4]
Acabat el conflicte a Gijón, les forces del Front Popular van dirigir-se a Oviedo. La majoria de les milícies eren miners asturians amb pocs, si n'hi havia, militars entrenats, ja que pràcticament totes aquestes tropes, inclosa la majoria dels guàrdies d'assalt, s'havien unit a l'aixecament. A més, una força de socors dels revoltats camí de Galícia, i el setge de Gijón havia esgotat les forces necessàries per oposar-se a aquest avanç. La força de socors havia aconseguit progressos substancials cap a Oviedo, i les forces del Front Popular tenien poc equipament adequat per dur a terme un setge a excepció de la dinamita, i amb el domini de les altures al voltant d'Oviedo, Aranda confiava que la ciutat estava ben preparada per a la defensa.[5]
Conseqüències
modificaLa repressió franquista va provocar centenars de morts, molts d'ells enterrats a una fosa comuna al cementiri d'Oviedo.[6]
Després de la ruptura del setge, Antonio Aranda Mata és nomenat general de brigada i passa a dirigir el Cos d'Exèrcit de Galícia fins a la fi de la Guerra Civil espanyola.
Referències
modifica- ↑ Fernández-Miranda, Juan. El guionista de la Transición: Torcuato Fernández-Miranda, el profesor del Rey (en castellà). Penguin Random House, 2015. ISBN 8401015952.
- ↑ 2,0 2,1 Fraser, 1979, p. 238-239.
- ↑ Ribelles de la Vega, Silvia. Luis Montero Álvarez "Sabugo": en los abismos de la historia. 2a ed.. Grupo Helicón, 2013, p. 25. ISBN 8478485457.
- ↑ Fraser, 1979, p. 241.
- ↑ Fraser, 1979, p. 245-246.
- ↑ Monolito en memoria de la fosa común de Oviedo (en castellà). El comercio, 15/4/2010.
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Fraser, Ronald. Blood of Spain, An Oral History of the Spanish Civil War (en anglès). Pantheon, 1979. ISBN 0394489829.