Setge de Calataiud
|-
| Guerra dels dos Peres | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | setge  | ||
| Data | 7 de juny a 7 de setembre de 1362 | ||
| Lloc | Calataiud | ||
| Estat | Regne d'Aragó | ||
| Resultat | Victòria castellana | ||
| Bàndols | |||
| |||
.svg){kind=icon}
|
|}
El Setge de Calataiud de 1362 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Antecedents modifica
El 1361 es va signar la pau de Terrer, obligant-se ambdós reis a restituir-se els castells i llocs conquerits, però Pere el Cruel només volia guanyar temps i aliances. Va aconseguir la de Granada després d'haver fet assassinar Muhammad VI, aliat del Cerimoniós, la de Navarra i la d'Anglaterra. el Cruel va trencar la pau el 1361 i va atacar per sorpresa la frontera aragonesa, on va prendre Calataiud, Tarassona (que havia estat recuperada pel rei Pere el 1360), Borja, Magallón i Carinyena i va amenaçar Saragossa.[1]
El setge modifica
L'onze de juny de 1362 Pere el Cruel tornà a atacar la frontera aragonesa i en paral·lel l'infant Lluís de Navarra va assetjar i prendre Sos i Salvatierra,[2] agafant per sorpresa a Pere el Cerimoniós, que després de la Pau de Terrer va llicenciar les tropes.
El 7 de juny va posar setge a Calataiud,[3] que va caure en mans castellanes el 7 de setembre.[4]
Conseqüències modifica
La primavera de 1363 Pere el Cruel tornà a entrar a l'Aragó i pren Tarassona, però Daroca aguanta i s'apoderà de Terol. Pere el Cerimoniós es va apressar a reunir l'exèrcit a Saragossa, però Pere el Cruel va refusar d'enfrontar-s'hi i es va dirigir cap al País Valencià, prenent Sogorb, Xèrica, Morvedre, Almenara, el Puig, Llíria i Xiva, i va assetjar València, i pel camí en arribar el Cerimoniós, es va retirar a Morvedre,[5] on es va signar la Pau de Morvedre el 2 de juliol.[6]
La vila va romandre en mans castellanes fins al 1365, sent el seu alcaid Fernán Pérez de Monroig,[7] i en reconeixement a la resistència, Pere el Cerimoniós va atorgar-li la distinció de ciutat.[8]
Referències modifica
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «Reintegracionisme i dificultats polítiques: el regnat de Pere el Cerimoniós». A: Història de Catalunya. vol.3. Salvat, 1978, p. 84.
- ↑ Boletín de la Real Academia de la Historia (en castellà). Real Academia de la Historia, 1926, p. 35.
- ↑ Monterde y López de Ansó, Miguel. Ensayo para la descripción geográfica, física y civil del Corregimiento de Calatayud: 1788 (en castellà). Centro de Estudios Bilbilitanos, Institución "Fernando el Católico", 1999, p. 42. ISBN 8478205039.
- ↑ Esteban Abad, Rafael. Estudio histórico-político sobre la ciudad y comunidad de Daroca (en castellà). Instituto de Estudios Turolenses, 1959, p. 105.
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «Reintegracionisme i dificultats polítiques: el regnat de Pere el Cerimoniós». A: Història de Catalunya. vol.3. Salvat, 1978, p. 85.
- ↑ Cárcel Ortí, María Milagros. Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d'Aragó (segle XIV). Universitat de València, 2005, p.197. ISBN 843706046X.
- ↑ González Zymla, Herbert «El castillo y las fortificaciones de Calatayud: estado de la cuestión y secuencia constructiva» (en castellà). Anales de Historia del Arte, Vol. 22, Especial (II), 2012, pàg. 204 [Consulta: 30 juny 2017].
- ↑ «Guerra de los Pedros» (en castellà). Calatayud.es. [Consulta: 30 juny 2017].