Seu de Fomento de Construcciones y Contratas

La Seu de Fomento de Construcciones y Contratas és un edifici situat al carrer Balmes, números 36-42, del districte de l'Eixample de Barcelona. Aquesta edificació és considerada com un dels millors exemples del noucentisme classicista a l'arquitectura de la capital catalana. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Infotaula d'edifici Seu de Fomento de Construcciones y Contratas
Dades
Tipus	Edifici
Arquitecte	Jaume Torres i Grau
Artista	estàtua: Josep Tenas i Alivés
Construcció	1924
Característiques
Estil arquitectònic	noucentisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Dreta de l'Eixample (Barcelonès)
Localització	C. Balmes, 36-42
41° 23′ 19″ N, 2° 09′ 50″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	40310
Id. Barcelona	1382

A nivell formal, es tracta d'un edifici molt representatiu de l'ús administratiu que pretenia. La façana és tripartida. Cada pis té una composició diferent: la majoria dels elements són de tipologia clàssica, tot i que també n'hi ha de caràcter barroc. La construcció va aconseguir una monumentalitat important, tot i que no sobrepassa les dimensions dels edificis propers. Es va construir en pedra de Montjuïc. A la barana, juntament amb una cornisa remarcable, hi destaquen quatre escultures al·legòriques de Josep Tenas.

Descripció

L'edifici va ser projectat el 1924 per Jaume Torres i Grau. Aquest edifici es localitza a l'illa de cases delimitada pels carrers d'Enric Granados, Consell de Cent i Diputació, i obre la façana al número 36 del carrer Balmes. Constitueix un dels millors exemples del Noucentisme classicista que hi ha l'arquitectura barcelonina i actualment les seves dependències donen acollida a oficines.

Aixecat en una parcel·la poligonal, presenta cinc nivells d'alçat (planta baixa i quatre pisos). Sota la cornisa es desenvolupa un petit espai per permetre la ventilació del terrat a la catalana de l'edifici, que es reflecteix a la façana a través de petites obertures rectangulars.

La composició en planta es configura al voltant de tres celoberts, un central i dos laterals, al voltant dels quals i de la gran escala monumental es desenvolupen les diverses estances.

La façana -construïda en pedra de Montjuïc- mostra una composició tripartida clarament diferencia amb pilastres i es caracteritza per la sòbria monumentalitat, aconseguida a través d'un vocabulari clàssic, encara que amb algun tret d'origen barroc. Cada nivell té una composició diferent, sempre utilitzant recursos extrets del repertori clàssic que emfasitzen el caràcter representatiu de l'edifici.

A la planta baixa es localitza l'accés a l'interior de l'immoble; el cos central de la planta baixa està ocupat per una porta coronada amb un frontó triangular trencat i que es troba flanquejada per dues finestres d'arc escarser. Aquest tipus d'arc escarser es repeteix amb majors dimensions als cossos laterals, tot configurant dues grans portalades.

Una estreta línia de cornisa separa la planta baixa dels pisos superiors i serveix com a base de les baranes dels balcons ampitats que es desenvolupen a la planta primera. Les obertures d'aquest pis es caracteritzen per la seva composició classicista fent ús de columnes corínties en grup de tres (un per cos de façana) que conformen una mena de galeries que es repeteixen al pis següent. Separat d'aquest últim per una cornisa dòrica, les obertures es disposen igualment a manera de galeries, en aquest cas però, amb columnes d'ordre jònic que es coronen amb frontons triangulars i semicirculars alternats.

Aquesta superposició d'ordres es veu trencat al tercer pis on es desenvolupa un cos de finestres rectangulars motllurades (tres per cos de façana) i que se separa del darrer nivell a través d'una estreta cornisa. L'últim nivell es configura a manera de solana o galeria porticada amb columnes de fust llis i capitell jònic que suporten un entaulament corregut a sobre del qual es disposen les petites obertures del "terrat a la catalana" ja esmentat a l'inici del text.

L'edifici es clou amb una gran cornisa amb entaulament dòric que es corona amb quatre escultures al·legòriques fetes per Josep Tenas.

Història

L'edifici va ser construït el 1924, segons disseny de l'arquitecte Jaume Torres, amb l'objectiu de convertir-se en la seu de l'empresa Foment d'Obres i Construccions S.A., empresa del sector de la construcció fundada el 1900. L'any següent, el 1925, l'edificació seria premiada en el Concurs d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona, podent-se observar encara avui en dia la placa commemorativa que s'hi va instal·lar.

La companyia Fomento de Obras y Construcciones (FOCSA) va desenvolupar la seva activitat promotora vinculada a l'activitat de la construcció des de l'any 1900. Des de mitjan anys cinquanta del segle xx va continuar amb la seva activitat sota el nom de Construcciones y Contratas, S.A. (CYCSA), encara que cada societat actuava per separat.

L'empresa inicialment operava a Catalunya, desenvolupant principalment la seva activitat en el sector de la construcció, tot i que des de l'any 1911 va fer-se càrrec dels serveis de neteja i conservació del clavegueram de Barcelona.

Durant la primera meitat del segle xx, la societat operava tant en el sector de la construcció com en el dels serveis i va dur a terme grans obres de l'època, com els 10 km del Ferrocarril Girona-Olot, les estacions de Sants i Barcelona Terme, els viaductes de Vallcarca, Argentona i Ripollet, etc.

El 1924 es va construir al carrer Balmes l'edifici social del grup, que fou premiat per l'ajuntament en 1925.

Actualment l'edifici està ocupat per diverses oficines i empreses.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seu de Fomento de Construcciones y Contratas

• «Seu de Fomento de Construcciones y Contratas». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.