Foment d'Obres i Construccions S.A.

Foment d'Obres i Construccions S.A. 1900- 1992, conegut també com a Fomento de Obras y Construcciones SA (FOCSA) fou una societat constituïda a Barcelona l'any 1900 dedicada a la construcció de ports, edificis urbans i industrials, d'obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, concessió de serveis municipals, etc. Fou una de les principals companyies catalanes. El 1992 fou fusionada amb l'empresa “Construcciones y Contratas SA”, tot constituint la nova societat Fomento de Construcciones y Contratas S.A.

Foment d'Obres i Construccions S.A.

Dades
Tipus	empresa
Indústria	construcció
Història
Reemplaça	Piera, Cortinas i Companyia
Creació	1900, Barcelona
Data de dissolució o abolició	1992
Governança corporativa
Seu	Barcelona
Seu	Seu de Fomento de Construcciones y Contratas (Barcelonès)

Orígens i constitució

Foment d'Obras i Construccions S.A. (FOCSA) es va fundar a Barcelona, davant el notari Sr Josep Ferrer i Bernadas, el dia 3 de juliol de 1900. L'empresa era continuadora de l'antiga societat Piera, Cortinas i Companyia, Sociedat Col·lectiva. El Consell d'Administració el formaven el president, Agustí Viñamata i Vilaseca; director-gerent, Salvador Piera i Jané; consellers, Antoni Piera i Jané, Narcís Cortina i Batllorí, Josep Torres i Ferran, Josep Piera i Jané, Josep Ferrer i Bernadas, Joan Mas i Calmet, Ricard Ramos i Cordero i Guillem Puig i Boada. La família Piera hi va aportar pedreres de la muntanya de Montjuïc (Barcelona), i part del capital el varen aportar la Banca Mas Sardà i la Banca Soler i Torra. El capital inicial va ser de 5 milions de pessetes, en accions de 500 ptes., que es va augmentar a 7,5 milions per acord de la Junta General extraordinària d'accionistes el 8 de novembre de 1905. El termini de duració de la Societat es va fixar a noranta anys.

Foment d'Obres i Construccions SA, continuà en una primera fase la política portada a terme per Piera, Cortinas i Companyia d'adquisició de finques de la muntanya de Montjuïc amb sols susceptibles d'explotació de pedreres. Es tractava d'assegurar-se la matèria primera, la pedra tractada, pels projectes d'empedrat, pavimentació i construcció en general, comprant les pedreres que després anava explotant. L'any 1904 FOCSA disposava en propietat de 64,50 Ha. en el sector ponent i migdia de la muntanya de Montjuïc. I el 1924 ja disposava de sis-cents mil metres quadrats (des del carrer de les Corts (Gran Via) fins al terreny del cementiri del Sud-oest), amb diverses pedreres de roca sorrenca i grans edificis de quadres, tallers, cotxeres, magatzems, bòbila de totxos, amb una maquinària perfeccionada, amb una capacitat de producció de prop de 15.000 totxos diaris, amb la façana a la Gran Via i a la carretera del Port (posteriorment l'any 1947 FOCSA, constituirà FOPIMA (Foment de Pedres i Marbres S.A.) per garantir les seves necessitats en aquest camp).

Trajectòria

Les realitzacions de FOCSA, durant els seus noranta-dos anys d'existència és llarga, El seu primer contracte serà la construcció dels molls Espanya, Balears, Nou i de Pescadors, tots ells en el Port de Barcelona l'any 1901. L'any 1902 del Port de Palamós, el 1906 de les clavegueres de Barcelona. El 1909 participarà en la construcció del ferrocarril de Girona a Olot, l'ampliació del port de Barcelona el Port de Sant Feliu de Guíxols, la urbanització de la Gran Via Diagonal i Casanova, i l'empedrat del Passeig del Triomf a Barcelona. El 1915 serà l'adjudicatària del contracte de recol·lecció domiciliària de residus sòlids urbans i neteja de les vies públiques de Barcelona.

El 1923 s'iniciaren les obres de l'edifici social del carrer Balmes, a Barcelona, construït en pedra. L'Ajuntament de Barcelona li atorgà el 1925 un premi a l'edifici social, que està inclòs en el Catàleg Arquitectònic Històrico-artístic de Barcelona. El 1924 FCC construí l'estació de França de Barcelona.

El 1927 contracta per temps indeterminat a Esteve Llover i Solà, picapedrer, per la confecció de llambordes a la pedrera de mas Puig de Lloret Salvatge a Amer. Amb l'obligació que només podia treballar per FOCSA i llogar un mínim de deu parelles de treballadors, a qui hauria de tenir assegurats. FOCSA ordenava quin material calia fer : llambordes baixes o curtes, tacos, imperilas, mosaics, rigoles... i quinzenalment se li pagava 24 pessetes per cent llombardes.

El 1928 en la preparació per a l'Exposició Universal de 1929, FOCSA realitzà la urbanització del recinte de l'Exposició Universal i de la plaça d'Espanya, on van construir 4 hotels i més de 4.000 habitatges, així com la urbanització d'una part de la Rambla de Catalunya, que es transforma en bulevard, i del carrer Balmes, cobrint dels Ferrocarrils Catalans subterrani que circula al llarg de la mateix.

El parèntesi de la Guerra Civil

El fracàs del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i l'inici de la Guerra Civil comportaren una situació de paralització del sector de la construcció i dels serveis municipals per diverses causes: desorganització tecnico-administrativa, fugida o mort d'alguns del patrons o directius, bloqueig de capitals de les empreses als bancs que impossibilitaven el pagament de salaris, de proveïdors, combinat amb la marxa de treballadors al front i per tant la desorganització de les obres. En aquest context els obrers confiscaren les empreses i els sindicats crearan unes comissions de control que es componien d'un arquitecte designat pel Sindicat d'Arquitectes de Catalunya, un aparellador nomenat per l'Associació d'Aparelladors i un delegat obrer dels Sindicats Únics de Ram de la Construcció. La primera designació d'aquestes comissions serà el 9 d'agost, abastaven des d'empreses com Foment d'Obres i Construccions i Cubiertas y Tejados fins a les empreses més petites o familiars. FOCSA, però ja havia estat intervinguda per la Generalitat de Catalunya, i hi havia nomenat un interventor específic” atesa la seva qualitat d'empresa de serveis municipals essencials, el mateix juliol del 1936.

Més tard el 24 d'octubre de 1936, el govern de la Generalitat amb el Decret de Col·lectivizació i Control de la Indústria i el Comerç, donà carta de naturalesa a les confiscacions realitzades pels obrers. FOCSA, per tant, serà col·lectivitzada. A partir d'aquella data serà regida, d'acord amb el contingut del decret, per un Consell d'empresa del qual depenia el director atès que era una empresa gran de més de cent obrers.

El gener–febrer del 1939 els antics propietaris recuperaran la propietat de l'empresa.

L'expansió i desenvolupament

A partir de 1940 li seran adjudicats la recollida de residus sòlids a Madrid i Saragossa, que s'adjudiquen a FOCSA. Igualment tindrà una participació destacada en la tasca de reconstrucció d'infraestructures (ponts ferroviaris i carreteres, principalment) així com en l'edificació de factories que recomponguin el teixit industrial de l'Estat. El 1946 FOCSA construeix l'edifici de l'Institut Nacional de Previsió de Barcelona.

El 1947 FOCSA va constituir Foment de Pedres i Marbres S.A. (FOPIMA), una altra empresa participada la qual s'incorporà l'empresa de picapedrers BAU, que tenia com a objectiu principal per una part l'explotació de les pedreres i per altra garantir-se la pedra i el mabre per als seus projectes d'infraestructures i construcció en general. L'empresa tenia dues seccions: la secció de la pedra i la secció de mabre. Van arribar a treballar més de 150 picapedrers amb maquinària i mitjans moderns.

El 1949 s'adjudicarà la prolongació de la línia del Metro de Barcelona en els trams Marina-Clot, Clot-Navas de Tolosa i l'estació de Fabra i Puig. El 1952 FOCSA pavimenta 21.000 m² de la carretera de Madrid a França per "La Jonquera". El 1953 s'adjudica la construcció de la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid) projecte generat després des acords amb els EUA d'Amèrica. El 1957 farà la cobertura del ferrocarril del carrer Aragó, de Barcelona. Obtindrà també els contractes dels serveis de neteja de València, i de sanejament de Barcelona, Madrid, València i Saragossa. El 1967 s'inicia la construcció de la primera autopista de peatge de l'Estat que correspon al trajecte Barcelona-La Jonquera. Un dels trams Mollet del Vallès-Granollers s'adjudicarà a FOCSA., Igualment la construcció de dos aparcaments subterranis al Passeig de Gràcia, de Barcelona, amb capacitat per 1.270 vehicles. El 1968 construirà els centres comercials de El Corte Inglés a Barcelona (plaça de Catalunya i Diagonal), Bilbao, Gijón, Girona, Las Palmas, Madrid (Preciados i Princesa), Màlaga, Sevilla (plaça del Duque) i Saragossa. El 1974 FOCSA construirà el distribuïdor de tràfic de la plaça Lesseps, a Barcelona. I amb la construcció del primer túnel urbà de Barcelona, el Túnel de la Rovira, s'inicia el Pla de Túnels del Tibidabo de Barcelona. El 1985 es posarà en marxa el I Plan General de Carreteras, i en el seu marc FOCSA construirà nombrosos trams, repartits per tota la geografia de l'Estat, amb una llargada superior al miler de km.

Aquest any 1985 l'empresa ja estava molt diversificada:

• Sector de la construcció i infraestructures :construcció de ports, d'edificis urbans i industrials, d'obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, concessió de serveis municipals, etc.
• Sector sanejament urbà: neteja pública, irrigació i recollida d'escombraries, tractament de residus tòxics industrials, amb contractes amb una sèrie d'ajuntaments catalans —el de Barcelona des del 1915— i de la resta de l'Estat espanyol,
• Sector industrial: amb participacions en el sector alimentari (Central Lechera de Sevilla per exemple, etc.) en el qual sembla fer una política de diversificació. Actua al capdavant d'un grup d'empreses filials. El 1985 la xifra de negocis fou de 64 639 milions de pessetes i tenia 11.800 empleats en el grup.

El 1989 en el marc de la preparació a Sevilla de l'Exposició Universal de 1992. FOCSA construirà els ponts de Chapina i de l'Alamillo, així com els pavellons de Catalunya, Itàlia, Puerto Rico i de Serveis. A Madrid finalitzarà la construcció de Torre Picasso, el major edifici d'oficines d'Espanya, en el qual FOCSA és propietari del 80%. Els últims projectes abans de la seva dissolució FOCSA iniciarà en 1990 la construcció de les Torres Porta d'Europa, a la Plaça de Castella de Madrid, que formen un conjunt arquitectònic de disseny singular, el nucli central el constitueixen dues torres inclinades, situades a banda i banda del passeig de la Castellana. Tenen una superfície total construïda de 125.000 m

La dissolució de FOCSA

El març de 1992 Foment d'Obres i Construccions SA es fusiona amb Construcciones y Contratas, S.A.. L'empresa resultant de la fusió és la primera, en grandària i rendibilitat, d'entre les del seu sector. De fet Construcciones y Contratas SA l'any 1986 ja tenia el paquet d'accions majoritari i hi havia imposat el conseller delegat.

La nova empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) és un grup empresarial d'àmbit de l'Estat espanyol especialitzat en serveis ciutadans, que neix al març de 1992 amb un capital propi de 8.444.411.000 pessetes. La seu social és a Barcelona, però el consell d'administració de l'empresa i la direcció operativa és a Madrid. De fet a Barcelona únicament es fan les juntes generals anuals.

Actualment els títols de FCC es troben inclosos en l'índex de l'Ibex 35, que recull la cotització de les societats més importants de la Borsa espanyola. FCC és la matriu d'un dels primers grups europeus de serveis ciutadans, tant per volum de xifra de negocis (12.700 milions d'euros i un benefici de 307 milions l'any 2009.

Seu social

Article principal: Seu de Fomento de Construcciones y Contratas

La seu de FOCSA es va construir l'any 1924 al carrer Balmes 36-42 de Barcelona. La construcció de l'edifici fou dirigida per l'arquitecte i conseller de l'empresa Jaume Torres i Grau (1879-1945). L'any 1925 va ser premiat en el Concurs d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona. És un edifici catalogat. L'edifici és representatiu del noucentisme classicista. La composició de la façana en pedra de Montjuïc, combina elements clàssics amb trets d'origen barroc aconseguint una severa monumentalitat. A la cornisa que corona el conjunt hi ha quatre escultures al·legòriques fetes per Josep Tenas i Alives (1892-1943). En l'actualitat és la seu de l'empresa de Fomento de Construcciones y Contratas.