Salomó ben Adret

rabí i filòsof barceloní
(S'ha redirigit des de: Shlomo ben Adret)

Salomó ben Adret (Barcelona, 1235 - Barcelona, 1310), també conegut com a Raixbà (Rabbí Xelomó ben Adret), va ser el més famós mestre de la llei jueva al segle xiii i principis del segle xiv.[1] Deixeble de Nahmànides (més conegut com a Bonastruc ça Porta), el gran mestre talmudista de Girona, va néixer a Barcelona cap al 1235 i va morir-hi cap al 1310.[2]

Plantilla:Infotaula personaSalomó ben Adret
Biografia
Naixement1235 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1310 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórabí, filòsof, escriptor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBonastruc ça Porta, Jonàs de Girona i Isaac ben Abraham de Narbona Modifica el valor a Wikidata
AlumnesYom Tov Asevilli, Bàkhia ben Aixer, Joshua ibn Shuaib (en) Tradueix, Shem Tov ben Abraham ibn Gaon (en) Tradueix, Jacob ben Hananel de Sicília, Khïa ben Xelomó Khabib i Astruc Cresques Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaרשב״א Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontEnciclopèdia Jueva Brockhaus i Efron Modifica el valor a Wikidata

Va dirigir l'acadèmia talmúdica de Barcelona en substitució del seu mestre Bonastruc ça Porta. Va ser prestador de Jaume I el Conqueridor, durant cinquanta anys, rabí de la Sinagoga Major de Barcelona, «rav» de la comunitat jueva de Catalunya, autor de més de 3.000 responsa, que interpretaven les subtileses de la llei jueva. Desaconsellà l'aprenentatge de la filosofia grega als menors de 25 anys, en contra del seu coetani provençal Yedaya ha-Peniní.[3] Va mantenir una disputa teològica amb fra Ramon Martí en presència del rei Jaume el Just. Ell, o potser el seu net homònim, van viatjar a Alexandria el 1304, per donar suport a l'ambaixada d'Eymeric d'Usall per rescatar fra Dalmau de Rocabertí i per tirar endavant el projecte Rex bellator.

Va escriure les obres:

  • Hidduixé ha-Raixbà, un comentari del Talmud.
  • Torat ha-Bàyit, un manual sobre les lleis religioses i de puresa alimentària que cal observar a casa d'un jueu.
  • Mixméret ha-Bàyit, una defensa contra les crítiques d'Aaró ha-Leví de la Torat ha-Bàyit.
  • Xaar ha-Màyim, una obra sobre el ritual de purificació del micvé.
  • Avodat ha-Qodeix, manual de lleis sobre el sàbat.

Bibliografia

modifica

Referències

modifica
  1. «Salomó ben Adret de Barcelona 1235-1310: El triomf d'una ortodòxia» (pdf). Barcelona: Museu d'Història de Barcelona.
  2. Armengol, Montse; Forcano, Manuel «Jueus a Catalunya». Sàpiens [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.24. ISSN: 1695-2014.
  3. Angle Editorial “Els jueus catalans” de Manuel Forcano, pàg. 119. (ISBN: 978-84-16139-16-3)

Enllaços externs

modifica
  • «Salomó ben Adret de Barcelona, 1235-1310: El triomf d'una ortodòxia» Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, 2010 (llibret de sala, 20 pp).   PDF