Sibil·la de Jerusalem

reina de Jerusalem s.XII

Sibil·la de Jerusalem (c. 11601190) fou reina de Jerusalem.

Infotaula de personaSibil·la de Jerusalem
Sibyla.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1160 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Mortoctubre 1190 Modifica el valor a Wikidata (29/30 anys)
Acre Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia infecciosa Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentRegne de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Jerusalem (1186–1190) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Gâtinais-Anjou Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGuillem de Montferrat Llarga Espasa
Guiu de Lusignan (1180 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBalduí V de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
ParesAmalric I de Jerusalem Modifica el valor a WikidataAgnès de Courtenay Modifica el valor a Wikidata
GermansBalduí IV de Jerusalem i Isabel I de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
setembre 1186 (Gregorià)consagració reial (Jerusalem) Modifica el valor a Wikidata

Arms of the Kingdom of Jerusalem.svg Modifica el valor a Wikidata

Filla d'Amalric I de Jerusalem i Agnès de Courtenay, fou comtessa de Jaffa i Ascaló des del 1176.

JoventutModifica

A la mort del seu pare Amalric I de Jerusalem el 1174, el seu germà Balduí fou coronat rei, tenint com regents a Miles de Plancy i a la seva mort, a Ramon III de Tripoli. Balduí va nomenar Sibil·la comtessa de Jaffa i Ascaló i va arreglar el seu matrimoni amb Guillem V de Montferrat el 1176, però aquest va morir mesos després deixant-la embarassada. Seguint la tradició de la família, el nen rebé el nom de Balduí.

RegnatModifica

Sibil·la va demostrar una gran astúcia i destresa política en el seu tracte amb els membres de la facció de l'oposició liderats per Ramon III de Trípoli que reclamava el dret al tron, la família Ibelin i Maria Comnè en nom d'Isabel I de Jerusalem. Sibil·la tenia el suport d'algunes relacions de la seva mare, la família Courtenay (l'antiga dinastia del Comtat d'Edessa i els seus aliats i vassalls.

La seva principal preocupació era el progrés de Saladí que avançava en l'ocupació del regne. Guiu de Lusignan i Ramon III de Trípoli foren enviats al front amb tot l'exèrcit per fer front, però la seva incapacitat per cooperar els va dur a la derrota front Saladí a la batalla de Hattin el 4 de juliol de 1187, en la qual Guiu fou fet presoner. Maria Comnè es va reunir amb la seva fillastra a Jerusalem quan l'exèrcit de Saladí avançava. El setembre del mateix any Saladí ja va iniciar el setge de la Ciutat Santa, en la qual Sibil·la va dirigir personalment la defensa, juntament amb el Patriarca Eraclius i Balian d'Ibelin, que havien sobreviscut a Hattin. Jerusalem va capitular el 2 d'octubre i a Sibil·la se li va permetre escapar a Trípoli amb les seves filles.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sibil·la de Jerusalem
  • (anglès) Bernard Hamilton, "Women in the Crusader States: The Queens of Jerusalem", in Medieval Women, edited by Derek Baker. Ecclesiastical History Society, 1978


Precedit per:
Balduí V de Jerusalem
Reina de Jerusalem
amb Guiu de Lusignan

11861190
Succeït per:
Guiu de Lusignan
contestat per Isabel I de Jerusalem