Obre el menú principal

Guillem de Montferrat Llarga Espasa

noble croat comte de Jaffa i d'Ascaló del 1176 a 1177, fill de Guillem V de Montferrat, marquès de Montferrat i de Judit de Babenberg

Guillem de Montferrat (original occità Guilhem Longa-Espia, en francès Guillaume Longue Épée, en italià Guglielmo Lungaspada; vers 1135/45 -1177), fou un noble croat comte de Jaffa i d'Ascaló del 1176 a 1177, fill de Guillem V de Montferrat, marquès de Montferrat i de Judit de Babenberg.

Infotaula de personaGuillem de Montferrat Llarga Espasa
Biografia
Naixement c. 1140 (Gregorià)
Mort 1177 (Gregorià) (36/37 anys)
Ascaló
Causa de mort Malària
  Count of Jaffa and Ascalon Tradueix 

Dades personals
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Feudatari
Altres
Títol Count of Jaffa and Ascalon Tradueix i Count of Jaffa Tradueix
Família Aleramici
Cònjuge Sibil·la de Jerusalem
Fills Balduí V de Jerusalem
Pares Guillem V de MontferratJudit de Babenberg
Germans Azalaïs of Montferrat Tradueix, Bonifaci I de Montferrat, Renyer de Montferrat, Conrad de Montferrat i Beatrice del Monferrato Tradueix

Escut d'armes Guillem de Montferrat Llarga Espasa
Modifica les dades a Wikidata

FamíliaModifica

Era originari d'una família de croats. El seu pare havia participat en la Segona Croada, i va tornar a Terra Santa a la pujada al tron de Balduí V; el seu germà Conrad participà en la tercera croada i seria rei de Jerusalem, i el seu altre germà Bonifaci participà en la Quarta Croada.

Els tres germans eren cosins del rei Lluís VII de França, nebots de l'emperador Conrad III i cosins de l'emperador Frederic I Barba-Roja.


 
 
 
Humbert II
duc de Savoie
 
Gisela
de Borgonya
 
Renyer o Rainier
marquès de Montferrat
 
Leopold III
duc d'Àustria
 
Agnès
de Francònia
 
Frederic I
duc de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís VI
rei de França
 
Adela
de Savoia
 
Guillem V
marquès de Montferrat
 
 
 
Judit
de Babenberg
 
Conrad III
emperador
 
Frederic II
duc de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís VII
rei de França
 
Guillem
comte de Jaffa
 
Conrad
rei de
Jerusalem
 
Bonifaci
rei de Tessalònica
 
Renyer
x Maria Comnena
 
Frederic Barba-roja
emperador
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Balduí V
rei de Jerusalem
 
 
 
Demetri
rei de Tessalònica
 
Guillem VI
marquès de Montferrat
 
 

Es va casar l'octubre del 1176 amb Sibil·la de Jerusalem (vers 1159 -1190), futura reina de Jerusalem, filla d'Amalric I, rei de Jerusalem, i d'Agnès de Courtenay, amb la qui va tenir a Balduí V (1177 † 1186), rei de Jerusalem.

BiografiaModifica

Encara que fos el fill gran, no s'havia casat encara a l'edat de trenta anys. El 1167, el seu pare havia provat del casar-lo, tant a ell com al seu germà Conrad, amb (respectivament) una filla d'Enric II d'Anglaterra i una germana de Guillem I d'Escòcia, però les noces no s'havien pogut celebrar, el matrimoni anglès probablement per una qüestió de consanguinitat (Judit de Babenberg era parent d'Elionor d'Aquitània) i el matrimoni escocès perquè la princesa fou casada durant l'espera a un altre pretendent.

El 1175, el problema de la successió del regne de Jerusalem es va agreujar: el rei, Balduí IV estava afectat de lepra, no tenia ni esposa ni fills, i no tenia més que dues germanes, Sibil·la, major de setze anys, i Isabel, de tres anys. El matrimoni de Sibil·la va esdevenir una necessitat pel regne, amb la finalitat d'aportar un successor capaç de prendre el destí a les seves mans després de la mort de Balduí.

La tria dels barons de Jerusalem va recaure en la persona de Guillem de Montferrat, fill i hereu del marquès Guillem V de Montferrat que, d'una part, era considerat pels seus contemporanis com «el més elevat home que fou al món».[1]El cronista Guillem de Tir el presenta com un home d'una gran generositat, d'una intel·ligència brillant i d'una gran experiència en l'ofici de les armes.[2]Per altra banda, els parentius de Guillem amb els sobirans francesos i germànics, el feien un candidat idoni per obtenir reforços d'Europa.

Una ambaixada fou enviada a Montferrat i el pare i el fill van consentir a la proposta de matrimoni. Guillem Llarga Espasa va desembarcar a Sidó l'octubre del 1176, va prestar immediatament el jurament de fidelitat a Balduí i va rebre la mà de Sibil·la.. Tot seguit fou investit amb el comtat de Jaffa i Ascaló.

A mitjan primavera del 1177, mal aclimatat a Palestina i poc immunitzat a les seves infeccions, va contreure una malaltia.[3] Durant dos mesos, el comte va lluitar contra el mal, però va acabar per sucumbir a Ascaló el juny del 1177. El seu fill pòstum Balduí esdevindria rei de Jerusalem.

El nomModifica

Encara que era el fill gran de Guillem V, no va arribar a regnar sobre el Marquesat de Montferrat, ja que va morir abans que el seu pare. És de vegades anomenat Guillem VI de Montferrat, ja que era considerat successor de fet del seu pare al cap del marquesat quan el pare estava absent, La seva mort va fer passar la successió de Montferrat als seus germans més joves, Conrad primer i després Bonifaci I.

Pel que fa al sobrenom Llarga Espasa, li fou donat per trobador Peire Bremon lo Tort en el següent poema,

Chanzos, tu.t n'iras outra mar,
e, per Deu, vai a midons dir
qu'en gran dolor et en cossir
me fai la nuoit e.l jorn estar.
di.m a'n Guilhelm Longa-Espia,
bona chanzos, qu'el li.t dia
e que i an per lieis confortar.

El nom fou adoptat amb la forma llatina "Longaspata" per Guillem de Tir en la seva Historia rerum in partibus transmarinis gestarum.

Notes i referènciesModifica

  1. Histoire d'Eraclès en: Recueil des Historiens Occidentaux des Croisades,(Grousset, 1935,p.259)
  2. Aubé 1981, p. 128
  3. René Grousset creu que van ser malària (Grousset 1935, p. 602)

Articles relacionatsModifica

BibliografiaModifica

  • René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, Paris, Payot, coll. « Bibliothèque historique »,‎ 1949 (réimpr. 1979), 648 p. (ISBN 2-228-12530-X)
  • René Grousset, Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - II. 1131-1187 L'équilibre, Paris, Perrin,‎ 1935 (réimpr. 2006), 1013 p.
  • Pierre Aubé, Baudouin IV de Jérusalem, le roi lépreux, Hachette, coll.« Pluriel »,‎ 1981 (réimpr. 1996), 498 p. ISBN 2-01-278807-6