Simó Gratacòs i Oliveras
Simó Gratacòs i Oliveras (Figueres, 21 de gener del 1891 - Figueres, 2 de gener del 1951) va ser un músic empordanès, compositor i instrumentista de piano i flauta travessera.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 gener 1891 Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 2 gener 1951 (59 anys) Figueres (Alt Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, compositor |
| Gènere | Sardana |
Biografia modifica
Estudià solfeig amb Eusebi Vila, i composició i harmonia amb Josep Cirilo Expósito (Cartagena, 1869 - Figueres, 1949). Fundà i l'Orfeó Germanor Empordanesa (1914-1918) del Casino Menestral Figuerenc, i també portà la Capella Parroquial de Figueres. Amb mossèn Carles Vidal participà en el moviment juvenil i patriòtic Pomells de Joventut (1921-1923); milità a la Lliga Catalana, va ser regidor municipal de Foment i Obres del consistori figuerenc el 1934 [3] i després de la guerra civil espanyola va ser breument (febrer-octubre del 1939) Tinent d'alcalde de Foment. En el camp professional, es guanyà la vida com a mestre d'obres, continuant l'ofici patern, i va ser contractista de construccions importants a l'Empordà, com la reconstrucció de l'ajuntament (1949-1950), i la construcció (1932) del Sindicat Agrícola de Cabanes [4] o la reconstrucció de l'església parroquial de Sant Pere de Figueres (molt malmesa durant la guerra, va ser reconstruïda entre els anys 1941 i 1948).
Com a compositor, va ser autor d'una quarantena de sardanes, la més coneguda i interpretada de les quals fou Jovenívola; també compongué goigs, caramelles, cançons populars, ballables i música per a l'escena. El seu fons musical personal es conserva al figuerenc Foment de la Sardana Pep Ventura. El seu paper de compositor tingué un exercici limitat en el temps: en casar-se, als trenta anys, renuncià a escriure més.[5]
Tingué dues germanes, la professora de música i pianista Margarida Gratacòs, i Pepita Gratacòs, que el 1922 es casà amb el filòsof i escriptor Alexandre Deulofeu. Cosí dels tres germans fou l'il·lustre compositor figuerenc Francesc Basil i Oliveras, i Simó va ser pare del farmacèutic Joan Gratacòs [6] i de la pianista Maria Rosa Gratacòs i Fàbrega (Figueres, 1929-2021).[7]
A l'any 1972 se li va dedicar un festival artístic, en homenatge, amb la interpretació de peces seves [8] i té un carrer dedicat a la seva Figueres natal.
Selecció de sardanes modifica
Referències modifica
- ↑ «Simó Gratacòs, al web de l'editorial Boileau». [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ Carmaniu Mainadé, Xavier «Simó Gratacós Oliveras». Diari de Girona, 22-08-2021.
- ↑ «Informe sobre Simó Gratacòs per al Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Barcelona». [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ «Ajuntament de Cabanes, a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà». [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ «Donació del Fons Musical de Simó Gratacòs al Foment de la Sardana Pep Ventura, a Tramuntana TV». [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ «Simó Gratacòs, al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ «Apunts: Maria Rosa Gratacós Fàbregas». El Punt Avui, 26-06-2021.
- ↑ «Dia 5 d'octubre, dijous. Festival Artístic». [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ La Principal de la Bisbal. Jovenívola. Barcelona: Odeon, 1922?.
- ↑ Orquestra de Cambra de l'Empordà; Coll, Carles (orquestració de la peça, i direcció). Compositors de Figueres, ciutat mare de la sardana. Figueres: Fundació OCE, 2009. ref. 09064 CD.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Llista de sardanes de Simó Gratacòs». Arxivat de l'original el 2022-10-24. [Consulta: 24 octubre 2022].