Simfonia núm. 6 (Martinů)

La simfonia núm. 6, H. 343, és una composició orquestral del compositor txec Bohuslav Martinů, que va iniciar a la ciutat de Nova York el 1951, després de quatre anys des de la seva predecessora, i es va acabar provisionalment tres anys més tard el 23 d’abril de 1953. A París, en els mesos següents a la seva finalització, Martinů va realitzar algunes revisions de la partitura. Està dedicada a Charles Munch, amb motiu del 75è aniversari de la Boston Symphony Orchestra, que va estrenar la simfonia el 7 de gener de 1955.[1] Martinů originalment va denominar l'obra Fantaisies symphoniques, i de vegades es considera que és el seu únic títol correcte.[2]

Infotaula de composicióSimfonia núm. 6
Forma musicalcomposició musical i simfonia Modifica el valor a Wikidata
CompositorBohuslav Martinů Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1953 Modifica el valor a Wikidata
Allmusic: mc0002366938 Modifica els identificadors a Wikidata

MovimentsModifica

La simfonia dura aproximadament mitja i consta de tres moviments:

  1. Lento—Allegro—Lento
  2. Poco allegro
  3. Lento

ReferènciesModifica

  1. Llade 2009, 61
  2. Evans 1960, 25

BibliografiaModifica

  • Crump, Michael. 2010. Martinů and the Symphony. Symphonic Studies, no. 3. London: Toccata Press. ISBN 9780907689652.
  • Evans, Peter. 1960. "Martinu the Symphonist". Tempo, new series, nos. 55–56 (Autumn–Winter): 19–26, 31–33.
  • Llade, Martín. 2009. "Las sinfonías de Bohuslav Martinů". Melómano: Revista de Música clásica 14, no. 144 (July–August): 58–62.
  • Šafránek, Miloš. 1965. "Martinu's Musical Development". Tempo, new series, no. 72 (Spring): 11–15.