Simfonia núm. 9 (Pettersson)
La Simfonia núm. 9 va ser escrita per Allan Pettersson el 1970. Pettersson va dedicar la simfonia a Sergiu Comissiona i a la Simfònica de Göteborg, que la van estrenar el 18 de febrer de 1971.[1][2] Va ser un encàrrec per al 350è aniversari de la fundació de la ciutat de Göteborg.[1]
| Forma musical | simfonia  |
|---|---|
| Compositor | Allan Pettersson |
| Creació | 1970 |
| Estrena | |
| Estrena | 18 febrer 1971 |
Història
modificaLa simfonia és la seva darrera composició abans d'una estada de nou mesos a l'Hospital Karolinska d'Estocolm (a partir del setembre de 1970). La salut de Pettersson va continuar es continuava deteriorant en aquell moment i també patia una insuficiència renal (encara no diagnosticada).[3][4] Pettersson va compondre la simfonia en menys de mig any.[5]
Estructura
modificaÉs la simfonia més llarga de Pettersson amb una durada aproximada de 70–85 minuts.[6][a] És d'un sol moviment, encara que es divideix en una sèrie de seccions més petites que se succeeixen amb una pausa nominal com a màxim, però normalment cap.[b][c]
Música
modificaGairebé tot el material de la simfonia es basa en el motiu d'escala cromàtica ascendent (i posteriorment descendent) [2] escoltat al principi, interpretat per fagots, violes i violoncels. El material addicional és una figura de notes repetides.[2] Pettersson juxtaposa melodies innocents i diatòniques amb passatges d'una gran ferocitat contrapuntística.[2] Hi ha seccions de tango i cànon i també una cita de la cançó núm. 10 Jungfrun och Ljugarpust (La donzella i el vent mentider) de les seves Cançons descalces. La Novena es pot descriure com una lluita prolongada en la qual l'harmonia és la vencedora definitiva.[5] Els compassos finals de la simfonia[d] consisteixen en una llarga melodia final (en termes de Peter Ruzicka: un "Canto") tocada per violins i violoncels i més tard per violes a l'uníson, i acaba en una lenta i pacífica cadència plagal[2] en fa major.[5][1]
Segons Pettersson: "En el moment en què hom lluita a través d'una simfonia, finalment ha d'aconseguir uniformitat i harmonia, encara que duri 20 hores. Per això aquesta simfonia és tan llarga, hi ha tant nerviosisme i tensió extrema que triga molt de temps per resoldre-ho"..[7]
Paul Rapoport utilitza adjectius com vasta, malson i delirant per caracteritzar la simfonia.[2] La simfonia és una unitat natural, orgànica i exigent per als músics i els oients.[5]
Després de l'estrena a Göteborg, es va tornar a tocar el desembre de 1974, i les primeres actuacions a Estocolm es van donar els dies 25 i 26 de maig de 1976.[2] Comissiona va descriure més tard la Novena com "Júpiter" entre les simfonies de Pettersson.[8]
Enregistraments
modifica- Sergiu Comissiona, director de la Simfònica de Göteborg; amb Philips 2-LP 6767 951, 1978. OCLC 604049544
- Alun Francis, director, Deutsches Symphonie-Orchester Berlin; amb cpo 999 231–2, 1994.OCLC 1011485081
- Christian Lindberg, director de l'Orquestra Simfònica de Norrköping; amb BIS 2038, 2013.OCLC 883802421
Notes
modifica- ↑ La durada mitjana dels enregistraments comercials fins ara ronda els 70 minuts. L'excepció és l'enregistrament de la Comissiona amb aprox. 84 minuts (Comissiona: 83'58, Francis: 69'52, Lindberg: 70'11).
- ↑ Les notes de l'enregistrament de cpo identifiquen 17 seccions d'aquest tipus, parcialment per a l'anàlisi. Meyer: "Les pistes no s'han d'entendre de cap manera com a moviments separats, sinó que representen intents d'identificar trencaments o punts d'inflexió en la partitura."
- ↑ L'enregistrament de BIS està dividit en 9 seccions.[5]
- ↑ En l'enregistrament de cpo, en la pista 17, des de tres compassos abans de l'assaig 208 a la partitura fins al final: uns 5 minuts
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Meyer, Andreas K.W. (1994). Album notes for Pettersson: Symphony No. 9. Georgsmarienhütte, Germany: cpo 999 231–2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Rapoport, Paul Tempo, 9-1976, pàg. 47–9. JSTOR: 944238.
- ↑ Ollefs, Christian. «Epilog (Subjektive Begegnung mit einem Phänomen)». A: Im Auftrag der Internationalen Allan-Pettersson-Gesellschaft von Michael Kube. Allan Pettersson Jahrbuch (en alemany). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1989, p. 49–51 (1989). ISBN 978-3-89727-195-1.
- ↑ Kube, Michael. «Då behöver man distansen [Da braucht man Distanz]. Biografie und Werk zwischen Selbstinszenierung und Reflexion». A: Tadday. Allan Pettersson, Musik-Konzepte (edition text+kritik) (en alemany). München: Richard Boorberg Verlag, 2013, p. 5–22. ISBN 978-3-86916-275-1.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Olsson, Per-Henning. Album notes for Pettersson: Symphony No. 9, 2–7. Åkersberga: BIS-2038.
- ↑ «Pettersson, Allan: SINFONIE NR. 9 | Sikorski Music Publishers». www.sikorski.de.
- ↑ Biografia d'Allan Pettersson: tesi doctoral de Laila Barkefors, Universitat de Göteborg
- ↑ Comissiona, Sergiu. «Die Fragen kommen wieder». A: Im Auftrag der Internationalen Allan-Pettersson-Gesellschaft von Michael Kube. Allan Pettersson Jahrbuch (en alemany). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1986, p. 37–42 (1986). ISBN 978-3-89727-192-0.
Bibliografia
modifica- Gülke, Peter. «Protest, Vergeblichkeit, verweigerte Resignation: Gedanken beim Studium von Allan Petterssons Neunter Sinfonie.». A: Die Sprache der Musik. Essays zur Musik von Bach bis Holliger (en alemany). Kassel: Bärenreiter, 2001, p. 445–451. ISBN 978-3-7618-2025-4.