Sinorhizobium meliloti
Sinorhizobium meliloti és un bacteri gramnegatiu que pot formar una relació simbiòtica fent la fixació del nitrogen a través de nòduls de les arrels amb determinades plantes de la família fabàcia (Medicago, Melilotus i Trigonella), incloent l'organisme model Medicago truncatula. El genoma de S. meliloti conté tres replicons, un cromosoma de 3,65 megabases i dos cròmids:[4] pSymA (d'1,35 megabases) i pSymB (d'1,68 megabases), els quals ha estat seqüenciats totalment.[5][6][7][8]
.png) Nòduls de S. meliloti a les arrels d'alfals | |
| Dades | |
|---|---|
| Tinció de Gram | gramnegatiu  |
| Soca |
|
| Taxonomia | |
| Regne | Pseudomonadati |
| Fílum | Pseudomonadota |
| Classe | Alphaproteobacteria |
| Ordre | Hyphomicrobiales |
| Família | Rhizobiaceae |
| Gènere | Sinorhizobium |
| Espècie | Sinorhizobium meliloti (Dangeard 1926) De Lajudie et al. 1994, comb. nov. |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| biovars | |
.svg){kind=icon}
Usos
modificaLa fixació del nitrogen per S meliloti queda interferida pel modificador del plàstic bisfenol A.[9]
Es produeix un biopolímer semblant a la cel·lulosa.[10]
Simbiosi
modificaLa simbiosi entre S. meliloti i les seves plantes hoste comença quan la planta secreta un ventall de betaïnes i flavonoides dins la rizosfera. Aquest compostos atrauen S. meliloti a la superfície de les pilositat de les arrels on els bacteris comencen a secretar el factor nod (nod factor).
Referències
modifica- ↑ Mnasri, B. et al. «Salt-tolerant rhizobia isolated from a Tunisian oasis that are highly effective for symbiotic N2-fixation with Phaseolus vulgaris constitute a novel biovar (bv. mediterranense) of Sinorhizobium meliloti.». Arch. Microbiol., 187, 1, 2007, pàg. 79–85. DOI: 10.1007/s00203-006-0173-x.
- ↑ Villegas Mdel, C. et al. «Nitrogen-fixing sinorhizobia with Medicago laciniata constitute a novel biovar (bv. medicaginis) of S. meliloti.». Syst. Appl. Microbiol., 29, 7, 2006, pàg. 526–538. DOI: 10.1016/j.syapm.2005.12.008. PMID: 16413160.
- ↑ León-Barrios, M., M. J. Lorite, J. Donate-Correa, and J. Sanjuán «Ensifer meliloti bv. lancerottense establishes nitrogen-fixing symbiosis with Lotus endemic to the Canary Islands and shows distinctive symbiotic genotypes and host range.». Syst. Appl. Microbiol., 32, 6, 2009, pàg. 413–420. DOI: 10.1016/j.syapm.2009.04.003. PMID: 19477097.
- ↑ Harrison, P. W. et al. «Introducing the bacterial ‘chromid': not a chromosome, not a plasmid». Trends in Microbiology, 18, 4, 2010, pàg. 141–148. DOI: doi:10.1016/j.tim.2009.12.010. PMID: 20080407.
- ↑ Galibert, F. et al. «The composite genome of the legume symbiont Sinorhizobium meliloti.». Science, 293, 5530, 2001, pàg. 668–672. DOI: 10.1126/science.1060966. PMID: 11474104.
- ↑ Capela, D. et al. «Analysis of the chromosome sequence of the legume symbiont Sinorhizobium meliloti strain 1021.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17, 2001, pàg. 9877–9882. DOI: 10.1073/pnas.161294398. PMC: 55546. PMID: 11481430.
- ↑ Barnett, M. J. et al. «Nucleotide sequence and predicted functions of the entire Sinorhizobium meliloti pSymA megaplasmid.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17, 2001, pàg. 9883–9888. DOI: 10.1073/pnas.161294798. PMC: 55547. PMID: 11481432.
- ↑ Finan, T. M. et al. «The complete sequence of the 1,683-kb pSymB megaplasmid from the N2-fixing endosymbiont Sinorhizobium meliloti.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17, 2001, pàg. 9889–9894. DOI: 10.1073/pnas.161294698. PMID: 11481431.
- ↑ Fox, J. E., et al. «Pesticides reduce symbiotic efficiency of nitrogen-fixing rhizobia and host plants». Proc. Nat. Acad. Sci., 104, 24, 2007, pàg. 10282–7. DOI: 10.1016/j.jbiotec.2010.12.018. PMID: 21396969.
- ↑ Pérez-Mendoza, Daniel ; Rodríguez-Carvajal, Miguel Ángel ; Romero-Jiménez, Lorena ; Araujo Farias, Gabriela de ; Lloret, Javier ; Trinidad Gallegos, María ; Sanjuán, Juan «Novel mixed-linkage β-glucan activated by c-di-GMP in Sinorhizobium meliloti». Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), 112, 7, 2015. DOI: 10.1073/pnas.1421748112.
Enllaços externs
modifica