Obre el menú principal

La sisena croada començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de Jerusalem el 1244.

Infotaula de conflicte militarSisena croada
Croades
Al-Kamil Muhammad al-Malik and Frederick II Holy Roman Emperor.jpg
Trobada entre el soldà al-Kamil i Frederic II
Tipus Guerra santa
Data dècada del 1220 (Gregorià)
Lloc Xipre, Xipre
Resultat Tractat de pau. Els dos bàndols retenen el control sobre els respectius llocs sagrats.
Bàndols
Holy Roman Empire Arms-single head.svg Sacre Imperi Romanogermànic Flag of Ayyubid Dynasty.svg Dinastia aiúbida Armoiries Chypre.svg Regne de Xipre
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Frederic II i el PapatModifica

Frederic II Hohenstaufen era sobirà de súbdits musulmans a Sicília i Nàpols, i ell mateix parlava àrab. Malgrat això, era un sincer defensor de la croada (va abraçar la creu ja el 1215).

Frederic II, malgrat trametre tropes a la cinquena croada (1213-1221) sota el comandament del duc de Baviera, no havia participat personalment en ella, a causa dels seus enfrontaments amb el Papat a Itàlia. Frederic va abraçar la creu i va fer els vots una altra vegada l'any 1220, en presència del papa Honori III, i va insistir el 1223 i el 1225.[1]

El 1225 es va casar amb Violant de Jerusalem, filla de Joan de Brienne i de Maria de Montferrat, reis nominals del Regne de Jerusalem, aconseguint títols per reclamar el regne.

Malgrat que el seu retard en embarcar cap a Orient li va valdre l'excomunió per part del papa Gregori IX, després de l'intent fracassat de Frederic el 1227 per embarcar des de Brindisi cap a Acre, a causa d'una epidèmia, finalment l'any 1228 va poder marxar a Acre.[2][3]

La croadaModifica

Després de disputes amb la família dels Ibelin a Xipre, Frederic va arribar a Acre. Amb el suport del seu exèrcit i dels Cavallers Teutònics es va haver d'enfrontar amb el patriarca de Jerusalem i amb la passivitat dels templers i els hospitalers.

Sabent que el soldà aiubida Al-Kàmil ibn al-Àdil tenia problemes a Síria amb el seu germà Al-Muàddham, i amb el seu successor, An-Nàssir Dawud, i llurs aliats de l'imperi corasmi, va negociar amb ell (per mitjà de l'emir Fakhr al-Din) el lliurament pacífic de Jerusalem, a canvi de no fortificar la ciutat i mantenir el domini musulmà de la zona del Temple. Junt amb la ciutat i Natzaret, Sidó, Betlem i Gaza, obtenia una treva de deu anys (1229-39). Aquest és el contingut del Tractat de Jaffa de 18 de febrer del 1229. Es va coronar rei de Jerusalem a la basílica del Sant Sepulcre (18 de març del 1229) i va deixar el seu fill Conrad IV com a regent, marxant de retorn a Europa, on va derrotar el papa, va forçar l'anul·lació de l'excomunió i l'acceptació dels termes de la pau pactada amb Al-Kàmil.[4]

ConseqüènciesModifica

Frederic va ser excomunicat una altra vegada; la feblesa d'Al-Kàmil va decidir els seus successors a no renovar la treva i intentar recuperar la Ciutat Santa, que, efectivament, va caure el 1244 en mans dels corasmis però res no esborra el fet que Frederic va recobrar Jerusalem i que, en la seva tomba, es va fer vestir amb la creu vermella.

ReferènciesModifica

  1. Melville, 1995, p. 197.
  2. Melville, 1995, p. 198.
  3. Grousset, 1949, p. 257.
  4. Melville, 1995, p. 199-200.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sisena croada  
  • Tyerman, Christopher. Las guerras de Dios (en castellà). Ed, Critica, 2006. 
  • Grousset, René. L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient (en francès). Payot, 1949. 
  • Melville, Marion. La vida secreta de los templarios (en castellà). Tikal, 1995.