Obre el menú principal

La Sissítia (en grec antic:τὰ συσσίτια ta syssítia) eren, a l'Antiga Grècia, menjars col·lectius d'homes i de joves d'un grup social o religiós, especialment a Creta i a Esparta, però també a Grècia.

Els banquets evocats per Homer es relacionen amb aquesta tradició. S'han trobat empremtes de menjars semblants tant a Cartago com a Roma.

A EspartaModifica

A Esparta, on el sistema era el més evolucionat, eren anomenades també «fidities» ( (φειδίτια pheiditia, de ἔδω edô, menjar): es tractava d'un banquet quotidià i obligatori, comparable al menjador d'oficials i sotsoficials dels militars. A l'època Arcaica –per exemple a Alcman–, el ritual portava també el nom de grec antic ὰνδρεῖα, andreia, literalment «que pertany al baró».

La participació en les sissíties era, com l'educació espartana, obligatòria per formar part dels Homoioi, els Iguals o espartiatas.

El espartiata era admès en una sissítia a partir dels 20 anys d'edat, després d'un ritual descrit per Plutarc: el jove ha de ser admès per unanimitat pels seus futurs camarades. El vot es realitzava mitjançant boletes de pa ficades en un vas. Hi havia la possibilitat que el jove fos presentat pel seu erastés, és a dir, el de més edat en una relació pederàstica.[1]

Cada convit havia d'aportar a l'olla comuna una quarta part mensual, el φιδίτης phiditês, la composició de la qual coneixem per Dicearc (nomenat per Ateneu) i Plutarc (ibíd., 12): 77 l de gra d'ordi, 39 l de vi, 3 kg de formatge, 1,5 kg de figues i 10 òbols eginetas, que servien per comprar el menjar. Aquesta servia per confeccionar el plat principal, el brou negre (μέλας ζωμός, melas zômos), els ingredients del qual coneixem per Ateneu: porc, sal, vinagre i sang.

Plutarc indica en el seu Vida de Licurg que la sissítia reunia una quinzena de persones, i explica a la seva obra, Vida d'Agis, que el rei volia repartir als 4.500 ciutadans en 15 fidities de 400 o 200 membres, és a dir, 7 fidities de 200, 7 de 400 i 300 hippeis (cavallers).

BibliografiaModifica

  • Edmond Lévy, Sparte histoire politique et sociale jusqu’à la conquête romaine, Seuil, coll. « Points Histoire », Paris, 2003 ISBN 2-02-032453-9 (francès)
  • Pauline Schmitt-Pantel, La Cité au banquet: histoire des repas publics dans les cités grecques, École française de Rome, 2000 (francès)

ReferènciesModifica

  1. Plutarc, Vida de Licurgo, 12.