Òbol
Òbol[1] (en grec antic ὀβελός, "obelós" i en àtic ὀβολός, "obolós", pl. ὀβολόι, «fermall»,[2] en llatí obolus) era la més petita de les quatre principals denominacions del pes i del diner entre els grecs. Era equivalent a 1/6 d'una dracma, 1/600 d'una mina, i 1/36000 d'un talent, i pesava 0,72 grams. 4,32 grams feien una dracma (6 òbols). Com a moneda els òbols eren de plata i almenys en el sistema àtic hi havia peces de 5, 4, 3, 2 i 1½ òbols i peces fraccionades de ¾, ½ i ¼ d'òbol. La peça de 1½ era equivalent a un quart de dracma; l'òbol àtic estava dividit en 8 (o en 10) calcos.[3][4]
  | |
| Tipus | moneda |
|---|---|
| Usat a | Regne de Mallorca |
Etimologia modifica
La paraula òbols o obelós (plural oboloí, obeloí) es refereix a una barra de metall fina i llarga, similar a un ast. Els petits obelós són, eufemísticament un obelisc. Els òbols van venir a ser utilitzats com a monedes en representar els lingots de coure o de bronze, i es negociava amb ells com a tal.
Història modifica
Segons Plutarc, els espartans tenien un òbol de ferro equivalent a quatre calcs. Esparta va optar per conservar l'ús de l'incòmode i poc pràctic òbol en lloc d'altres monedes per descoratjar la cerca de l'abundància.[5]
L'òbol és també una unitat de pes. En l'antiga Grècia estava definida com la sisena part d'una dracma, o aproximadament 0,5 grams. En l'antiga Roma estava definida com l'1/48 d'una unça romana, o prop de 0,57 grams. En la Grècia moderna és l'equivalent a un decigram o 0,1 grams.[6]
Els difunts eren enterrats amb un òbol posat sota la llengua o en els ulls del cadàver, perquè, una vegada que l'ombra de la persona morta aconseguís el món subterrani de l'Hades, pogués pagar a Caront per poder passar a través del riu Aqueront.[7] Aquells que no tenien la quantitat suficient, o que els seus amics havien rebutjat donar els ritus apropiats de l'enterrament, esperaven durant cent anys en la ribera de l'Aqueront, fins que Caront accedia a portar-los sense cobrar.[8]
Regne de Mallorca modifica
Al Regne de Mallorca, Pere el Catòlic va crear una moneda, l'octau de ral, que en època de Joan I anomenaven òbol.[9] Pere el Cerimoniós també va encunyar òbols el 1385.[10]
En la cultura popular modifica
L'òbol va ser usat en el film independent The Boondock Saints. Dos germans, en els seus papers com a vigilants, col·loquen sengles òbols sobre els ulls de l'assassinat Mob Boss. Aquesta és una al·lusió a l'antiga tradició grega.
Referències modifica
- ↑ DCVB:Òbol.
- ↑ Chantraine, Pierre. Dictionnaire etymologique de la langue grecque, vol. II. París: Klincksieck, 1990, p. ὀϐελός.
- ↑ Smith, William (ed.). «Obolus». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 6-XII-2020].
- ↑ Smith, William (ed.). «Pondera». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 6-XII-2020].
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Licurg, IX,10
- ↑ Roberto Morales Harley, "El costo de la vida en la Grecia antigua". a: Revista de Ciencias Económicas (Universidad de Costa Rica) vol. 32, n.º 2 (2014), p. 231. (en castellà)
- ↑ Aristòfanes. Les granotes, 136-208
- ↑ Francesca Ceci, "La deposizione della moneta nella tomba: continuità di un rito tra paganesimo e cristianesimo". A: Histria antica n.º 15 (2005), p. 407-408 (en italià)
- ↑ Fuertes, Alvaro Companar y. Numismática balear: descripción histórica de las monedas de las Islas Baleares acuñadas durante las dominaciones púnica, romana, árabe, aragonesa y española (en castellà). Juan R. Cayón, 1879, p. 69. ISBN 978-84-85329-01-4.
- ↑ Fuertes, Alvaro Companar y. Numismática balear: descripción histórica de las monedas de las Islas Baleares acuñadas durante las dominaciones púnica, romana, árabe, aragonesa y española (en castellà). Juan R. Cayón, 1879, p. 131-132. ISBN 978-84-85329-01-4.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òbol |