Òbol (en grec antic ὀβελός, "obelós" i en àtic ὀβολός, "obolós", pl. ὀβολόι, «fermall»,[1] en llatí obolus) era la més petita de les quatre principals denominacions del pes i del diner entre els grecs. Era equivalent a 1/6 d'una dracma, 1/600 d'una mina, i 1/36000 d'un talent, i pesava 0,72 grams. 4,32 grams feien una dracma (6 òbols). Com a moneda els òbols eren de plata i almenys en el sistema àtic hi havia peces de 5, 4, 3, 2 i 1½ òbols i peces fraccionades de ¾, ½ i ¼ d'òbol. La peça de 1½ era equivalent a un quart de dracma; l'òbol àtic estava dividit en 8 (o en 10) calcos.[2][3]

Infotaula d'unitatÒbol
DemetriusObol.JPG
Tipusmoneda Modifica el valor a Wikidata
Usat aantiga Grècia Modifica el valor a Wikidata

EtimologiaModifica

 
Òbol i dracma d'Empúrias. Museu de Prehistoria de Valencia.

La paraula òbols o obelós (plural oboloí, obeloí) es refereix a una barra de metall fina i llarga, similar a un etzibo. Els petits obelós són, eufemísticament un obelisc. Els òbols van venir a ser utilitzats com a monedes en representar els lingots de coure o de bronze, i es negociava amb ells com a tal.

HistòriaModifica

Segons Plutarc, els espartans tenien un òbol de ferro equivalent a quatre calcs. Esparta va optar per conservar l'ús de l'incòmode i poc pràctic òbol en lloc d'altres monedes per descoratjar la cerca de l'abundància.[4]

L'òbol és també una unitat de pes. En l'antiga Grècia estava definida com la sisena part d'una dracma, o aproximadament 0,5 grams. En l'antiga Roma estava definida com l'1/48 d'una unça romana, o prop de 0,57 grams. En la Grècia moderna és l'equivalent a un decigram o 0,1 grams.[5]

Els difunts eren enterrats amb un òbol posat sota la llengua o en els ulls del cadàver, perquè, una vegada que l'ombra de la persona morta aconseguís el món subterrani de l'Hades, pogués pagar a Caront per poder passar a través del riu Aqueront.[6] Aquells que no tenien la quantitat suficient, o que els seus amics havien rebutjat donar els ritus apropiats de l'enterrament, esperaven durant cent anys en la ribera de l'Aqueront, fins que Caront accedia a portar-los sense cobrar.[7]

En la cultura popularModifica

L'òbol va ser usat en el film independent The Boondock Saints. Dos germans, en els seus papers com a vigilants, col·loquen òbol sobre els ulls de l'assassinat Mob Boss. Aquesta és una al·lusió a l'antiga tradició grega.

ReferènciesModifica

  1. Chantraine, Pierre. Dictionnaire etymologique de la langue grecque, vol. II. París: Klincksieck, 1990, p. ὀϐελός. 
  2. Smith, William (ed.). «Obolus». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 6-XII-2020].
  3. Smith, William (ed.). «Pondera». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 6-XII-2020].
  4. Plutarc. Vides paral·leles: Licurg, IX,10
  5. Roberto Morales Harley, "El costo de la vida en la Grecia antigua". a: Revista de Ciencias Económicas (Universidad de Costa Rica) vol. 32, n.º 2 (2014), p. 231. (en castellà)
  6. Aristòfanes. Les granotes, 136-208
  7. Francesca Ceci, "La deposizione della moneta nella tomba: continuità di un rito tra paganesimo e cristianesimo". A: Histria antica n.º 15 (2005), p. 407-408 (en italià)

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òbol