Obre el menú principal

Soiuz 11 (en rus Союз 11, Unió 11) fou una missió espacial que per primera vegada reeixí a visitar la primera estació espacial, Saliut 1. Tanmateix en la tornada va patir un accident mortal que costà la vida als tres tripulants de la nau. L'accident va estar motivat per la despressurització de la càpsula espacial durant la preparació per entrar en l'atmosfera terrestre.[1] Aquestes han estat les úniques morts d'astronautes ocorregudes a l'espai (no pas en l'alta atmosfera). Els tripulants s'anomenaven Vladislav Vólkov, Georgui Dobrovolski i Víktor Patsàiev.[2][3][4]

Infotaula vol espacialSoiuz 11

Tipus de missió Soiuz 7K-T i vol espacial tripulat
Operador Soviet Union-1964-stamp-Vladimir Mikhailovich Komarov.jpg   programa espacial soviètic
COSPAR ID 1971-053A
Núm. SATCAT 05283
Durada de la missió 23 dies, 18 hores, 21 minuts i 43 segons
Òrbites realitzades 383
Propietats de la nau
Nau espacial Soyuz 7K-OKS Tradueix
Fabricant Enérguia
Massa enlairament:
6.790 kg
Tripulació
Soyuz 11 crew.jpg
Tripulants 3
Indicatiu Янтарь (Yantar – "Amber")
Inici de la missió
Llançament espacial
Data6 juny 1971
LlocPlataforma Gagarin, cosmòdrom de Baikonur
Vehicle de llançament Soiuz
Fi de la missió
Aterratge
Data30 juny 1971
Llocprovíncia de Kharagandí
45° 55′ 00″ N, 63° 20′ 00″ E / 45.9167°N,63.3333°E / 45.9167; 63.3333

Modifica les dades a Wikidata
Segell commemoratiu de la missió

Contingut

Algunes dades de la missióModifica

Dins del Programa Soiuz aquesta missió va ser llançada el 7 de juny de 1971 des del cosmòdrom de Baikonur en l'aleshores la República Socialista Soviètica del Kazakhstan. la missió anterior Soiuz 10, havia fallat en el seu intent d'arribar a la Saliut.[5] La Soiuz 11, va arribar però amb èxit a la Saliut 1 el 7 de juny de 1971, els cosmonautes van romandre a bord de l'estació espacial durant 22 dies un rècord d'estada que només es superaria el 1973 amb l'Skylab 2.[1]

Mort de la tripulacióModifica

El 30 de juny de 1971 després d'una aparent normalitat en la tornada a la terra en obrir la càpsula van ser trobats els tres tripulants morts.[1][6] Es va comprovar que havia fallat una vàlvula de ventilació i els cosmonautes van morir per sufocació.[7][8]

Els astronautes soviètics van rebre honors i un funeral d'estat, essent enterrats al cementiri del Kremlin a la Plaça Roja a Moscou, prop de les restes mortals de Iuri Gagarin.[1] També es batejà un cràter de la Lluna amb els seus noms.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Time Magazine. «Triumph and Tragedy of Soyuz 11». Time Magazine, 1971. [Consulta: 20 octubre 2007].
  2. Encyclopedia Astronautica. «Soyuz 11». Encyclopedia Astronautica, 2007. [Consulta: 20 octubre 2007].
  3. Mamta Trivedi. «30 Years Ago: The World's First Space Station, Salyut 1». Space.com - Imaginova Corp., 2001. [Consulta: 20 octubre 2007].
  4. CNN. «After glory era, cash woes hobble Russian space program». CNN, 1997. [Consulta: 20 octubre 2007].
  5. Time Magazine. «A Troubled Salyut». Time Magazine, 1971. [Consulta: 20 octubre 2007].
  6. USA Today. «Deadly accidents in the history of space exploration». USA Today, 2003. [Consulta: 20 octubre 2007].
  7. NASA. «The Partnership: A History of the Apollo-Soyuz Test Project». NASA, 1974. [Consulta: 20 octubre 2007].
  8. NASA. «The crew of Soyuz 11». NASA. [Consulta: 20 octubre 2007].

Enllaços externsModifica