Solimano

òpera de Johann Adolph Hasse

Solimano és una òpera en tres actes composta per Johann Adolph Hasse amb el llibret en italià de Giovanni Ambrogio Migliavacca, basada lliurement en la vida del soldà otomà Solimà el Magnífic. S'estrenà el 5 de febrer de 1753 al teatre Opernhaus am Zwinger de Dresden.

Infotaula de composicióSolimà
Solimano (Hasse Dresden 1753) 1. Solimano (Angelo Amorevoli).jpg
Títol originalSolimano
Forma musicalòpera
CompositorJohann Adolph Hasse
LlibretistaGiovanni Ambrogio Migliavacca
Idiomaitalià
Basat enSolimano (en) Tradueix ()
Data de publicaciósegle XVIII
Partstres
PersonatgesNarsea (en) Tradueix, Acomate (en) Tradueix, Rusteno (en) Tradueix, Emira (en) Tradueix, Selim (en) Tradueix, Osmino (en) Tradueix i Solimano (Suleiman the Magnificent) (en) Tradueix
Estrena
Estrena5 de febrer de 1753
EscenariOpernhaus am Zwinger de Dresden,
Modifica les dades a Wikidata

ContextModifica

Hasse era el favorit de la duquessa Maria Antònia de Baviera, pera la qual va compondre diverses òperes per a la seva cort de Dresden, com ara La Spartana generosa, estrenada el 1747 per celebrar el seu matrimoni amb Frederick Christian, elector de Saxònia. El llibretista de Solimano, Giovanni Ambrogio Migliavacca, era un estudiant i protegit de Pietro Metastasio.[1]

Performance historyModifica

La primera representació de l'obra en temps moderns va ser el 16 d'agost de 1997 al festival d'Innsbruck, amb una producció de René Jacobs.[2] El febrer de 1999 Jacobs va portar la mateixa producció a la Staatsoper Unter den Linden de Berlín per celebrar el tres-cents aniversari del naixement de Hasse.[3]

PersonatgesModifica

Personatge Tipus de veu Cantants de l'estrena[4]
Solimano (Solimà el Magnífic), soldà de l'Imperi Otomà tenor Angelo Amorevoli
Selim, fill gran de Solimano, nascut d'una anterior consort castrato Angelo Maria Monticelli
Osmino, fill petit de Solimano, nascut de la consort Roxelana castrato Bartolomeo Puttini
Narsea, filla del xa de Pèrsia i presonera dels turcs contralt Teresa Albuzzi-Todeschini
Emira, germana de Narsea soprano Caterina Pilaja
Acomate, general dels geníssers de Solimano castrato Giuseppe Belli
Rusteno, gran visir i gendre de Roxelana baix Antonio Fürich
Soldats, esclaus, cortesans, patges i guardes

EnregistramentsModifica

No hi ha enregistraments comercials complets de Solimano. Tot i això, l'ària de Selim de l'acte segon, "Fra quest'ombre" apareix cantada per Vivica Genaux al disc Baroque Divas de Decca. L'escena de triomf de l'acte primer, "Marcia alla Turca" i el cor dels soldats "Viva il prode, viva il forte", apareix a la compilació 1001 Nights: Breezes From The Orient.[5]

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. Wolff, Larry (2016). The Singing Turk: Ottoman Power and Operatic Emotions on the European Stage from the Siege of Vienna to the Age of Napoleon, pp. 79–107. Stanford University Press. ISBN 0804799652
  2. Innsbruck Festival of Early Music Archives. Solimano. Consultat l'1 de desembre de 2016.
  3. "A Grand 'Solimano' in Berlin". International Herald Tribune. Consultat l'1 de desembre de 2016.
  4. Migliavacca, Giovanni Ambrogio (1753). Solimano, dramma per musica. Stössel (libretto printed for the premiere performance)
  5. OCLC 925379498; OCLC 839079403; OCLC 704992892