Viquipèdia

Soong Mei-ling

Soong Mei-ling o Soong May-ling (xinès: 宋美齡; pinyin: Sòng Měilíng; Xangai,[1] 5 de març de 1897[2] – 23 d'octubre de 2003), també coneguda com a Madame Chiang Kai-shek o Madame Chiang, fou una figura política que va ser primera dama de la República de la Xina, la dona del Generalíssim i President Chiang Kai-shek. Soong va tenir un paper prominent en la política de la República de la Xina. Va ser cunyada de Sun Yat-sen, el fundador i el dirigent de la República de la Xina. Va ser molt activa en la vida cívica del seu país i va ocupar molts càrrecs, incloent-hi la presidència de la Universitat Catòlica Fu Jen. Durant la segona guerra sinojaponesa va agrupar la seva gent contra la invasió japonesa i en 1942 va dirigir una gira de entrevistes als Estats Units d'Amèrica per tal d'obtenir suport. Va ser també la més jove i la que més temps va viure de les germanes Soong, i l'única primera dama durant la Segona Guerra Mundial (a més de la Reina Elizabeth, la Reina Mare, 1900-2002) qui va viure al segle xxi. La seva vida es va estendre a tres segles.[3]

Infotaula de personaSoong Mei-ling

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(zh) 宋美齡 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 març 1897 Modifica el valor a Wikidata
Shanghai (Concessió Internacional de Shanghai) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 2003 Modifica el valor a Wikidata (106 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Ferncliff Modifica el valor a Wikidata
Membre de l'Assemblea Nacional Constituent
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióMetodisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióWesleyan College (1912–1913)
Wellesley College (–1917)
Piedmont University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, figura pública Modifica el valor a Wikidata
PartitGuomindang Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeChiang Kai-shek (1927–1975), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
ParesCharlie Soong (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Ni Kwei-tseng (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansSoong Ai-ling (en) Tradueix, Soong Ching-ling, T. L. Soong (en) Tradueix, Soong Tse-an (en) Tradueix i T. V. Soong (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsChiang Ching-kuo (fillastre) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Veu de Soong Mei-ling (anglès) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0156976 TMDB.org: 1423342
Find a Grave: 8023780 Modifica el valor a Wikidata

Primers anys de vida modifica

Va néixer al districte d'Hongkou, Xangai, Xina, el 5 de març de 1898, encara que algunes biografies donen l'any 1897, perquè la tradició xinesa considera que es neix amb un any d'edat, malgrat que això no funciona igual amb homes i dones.[4]

Va ser la quarta dels sis fills de Charlie Soong, un home de negocis ric i antic missioner metodiste de Hainan, i de la seva dona Ni Kwei-tseng (倪桂珍 Ní Guìzhēn). Els germans de Mei-ling van ser les dones Ai-ling, Ching-ling, qui més tard esdevindria la dona de Sun Yat-sen, i els homes Tse-ven, Tse-liang i Tse-an.[5]

Educació modifica

 
Mei-ling com a estudiant en la Universitat de Wesleyan (EUA) ca 1910

A Xangai Mei-ling va assistir a l'escola per a noies McTyeire, juntament amb la seva germana Ching-ling. El seu pare, qui hi havia estudiat als Estats Units d'Amèrica, va arranjar que poguessin continuar la seva educació als EUA en 1907. Mei-ling i Ching-ling van assistir a una escola privada a Summit, Nova Jersey. En 1908, Ching-ling va ser acceptada per la universitat de la seva germana Ai-ling, la Universitat de Wesleyan, a l'edat de 15 anys, i ambdues germanes es van traslladar a Macon, Georgia, on es van reunir a Ai-ling. Tanmateix, Mei-ling no va poder aconseguir un permís per quedar-se al campus com a membre familiar, ni podia inscriure's com a estudiant perquè era encara massa jove. Mei-ling va passar l'any en Demorest, Georgia, amb Blanche Moss, una amiga d'Ai-ling, la qual va matricular Mei-ling per a fer el vuitè grau a l'Institut Piedmont.[6] En 1909, el nou president de Wesleyan, William Newman Ainsworth, va donar el seu permís a Mei-ling per quedar-se a Wesleyan i va assignar els seus tutors. Mei-ling va assistir a l'Institut Fairmount de Monteagle, Tennessee, en 1910.[7][8]

Mei-ling va ingressar en el seu primer any d'universitat a Wesleyan en 1912, a l'edat de 15. Va ser passar a la Universitat de Wellesley un any més tard, per tal de ser més a prop del seu germà gran Tse-ven, qui en aquella temps estudiava a Harvard. En aquella època les seves germanes s'havien graduat i havien retornat a Xangai. Mei-ling es va graduar a Wellesley com un dels 33 "Durant Scholars" (un nom que indica el nivell de les notes rebudes[9]), el 19 de juny de 1917, amb un la nota més alta en literatura anglesa i la més baixa en filosofia. Va ser també membre de la Societat Musical i Artística Tau Zeta Epsilon (TZE) de Wellesley.[10] Arran de ser educat en anglès tota la seva vida, parlava un excel·lent anglès, amb un pronunciat accent de Georgia, la qual cosa el va ajudar a connectar amb audiències estatunidenques.[11]

Madame Chiang modifica

 
Foto de casament Chiang-Soong

Soong Mei-ling va conèixer Chiang Kai-shek en 1920. Donar que ell era onze anys més gran que ella, que ja era casat, i que era budista, la mare de Mei-ling es va oposar vehementment al matrimoni entre ells, però finalment es va poder acordar quan Chiang va provar que estava divorciat i va prometre convertir-se al cristianisme. Chiang va dir a la seva futura sogra que no es podia convertir immediatament, perquè la religió necessitada ser absorbida gradualment, i no ser empassada com una píndola. Es van casar en Xangai l'1 de desembre de 1927.[12] Els seus biògrafs consideren el matrimoni con una barreja d'associació, amor, política i competència, un matrimoni que va durar 48 anys i durant el qual no van tenir fills. En 1928, Chiang va fer Mei-ling membre del Comitè dels Yuan.[13] Chiang i Mei-ling es van tornar a casar a Nova York, el 24 de maig de 1944, a l'església de Sant Bartomeu de Manhattan.[14]

Mei-ling va iniciar el Moviment de la Nova Vida i esdevenia activament compromesa en la política xinesa. Va ser membre del Yuan Legislatiu de 1930 a 1932 i Secretaria General de la Comissió d'Afers Aeronàutics de la Xina de 1936 a 1938. En 1945 esdevindria membre del Comitè Executiu Central del Kuomintang. Mentre que el seu marit esdevenia Generalíssim i dirigent del Kuomintang, Mei-ling actuava com la seva traductora a l'anglès, secretaria i ajudanta. Va ser la seva musa, els seus ulls, les seves orelles, i el seu suport més lleial. Durant la Segona Guerra Mundial, Mei-ling va intentar promoure la causa xinesa i construir un llegat pel seu marit a l'alçada dels de Roosevelt, Churchill i Stalin. Bona coneixedora de les cultures xinesa i occidental, va esdevenir popular tant a la Xina com a l'estranger.

Per 1931, Soong Mei-ling tenia una vil·la construïda pel seu ús en la zona est de Nanquín. Localitzada a uns quants centenars de metres a l'est Pavelló Sifangcheng del Mausoleu Ming Xiaoling, la vil·la encara existeix, i la coneix com a Meilinggong (美龄宫), "Palau de Mei-ling".[15]

Orfes de guerra modifica

 
Soong Mei-ling en la coberta del Liangyou, abril de 1938, com a Comandant en cap de la Força Aèria de la República de la Xina

Tot i que Soong Mei-ling inicialment va evitat aparèixer públicament després de casar-se amb Chiang, aviat va començar un projecte social ambiciós per establir escoles pels orfes dels soldats xinesos. Els orfenats eren ben equipats: amb patis, piscines, gimnàs, aules de classes i dormitoris. Soong Mei-ling es va implicar profundament en el projecte i fins i tot va triar ella tots els mestres. Hi havia dues escoles -una per nois i una per noies— que es van construir en una zona de mil acres al peu de la Muntanya Morada (Zijin Shan) de Nanquín. Ella es referia a aquests nens com els seus "warphans" (contracció de "war orphans", orfes de guerra) i els va convertir en una causa personal.[16] El destí dels fills dels soldats caiguts esdevindria un assumpte molt més important a la Xina després del començament de la guerra amb Japó en 1937. Per tal d'atendre millor aquests nens es va crear la Societat de socors de la guerra nacional de les dones xineses.[17]

Visites als EUA modifica

Soong Mei-ling va fer diverses gires als Estats Units per donar suport a l'esforç de guerra del nacionalista. Va reunir multituds de com a màxim 30.000 persones i en 1943 va aparèixer a la coberta de la revista Time per tercera vegada. Havia aparegut el 26 d'octubre 26 de 1931 juntament amb el seu marit i el 3 de gener de 1937 també amb el seu marit, com a "Home i Dona de l'Any"[18][19]

Ambdós eren en bones relacions amb l'editor senior i cofundador de la revista Time, Henry Luce, el qual sovint provava d'aconseguir diners i suport del públic americà per a la República de la Xina. El 18 de febrer de 1943 Mei-ling esdevindria la primera xinesa i la segona dona en adreçar-se a ambdues cambres del Congrés dels EUA. Després de la derrota del govern del seu marit en la Guerra Civil xinesa de 1949, Mei-ling va seguir el seu marit a Taiwan, mentre la seva germana Soong Ching-ling romania en la Xina continental, alineada amb els partit comunista xinès. Mei-ling va continuar jugant un paper internacional prominent. Va ser Patron (mecenes) del Comitè Internacional de la Creu Roja, membre honorífic del Fons Britànic d'Ajuda a la Xina i Primer Membre Honorari de la Societat Commemorativa de la Carta dels Drets Civils.[20]

Després de la mort de Chaing Kai-shek modifica

 
Soong Mei-ling i Chiang Kai-shek en Taipei, Taiwan

Després de la mort del seu marit, en 1975, Mei-ling es va apartar de la vida pública. Se li va diagnosticar un càncer de mama en 1975 i va haver de patir dues mastectomies, que li va fer a Taiwan. També va tenir un tumor ovàric, del qual va ser operada, en 1991.[21]

Chiang Kai-shek va ser succeït en el poder pel seu fill Chiang Ching-kuo, fill d'un matrimoni anterior, amb qui Mei-ling va tenir una relació complicada. En 1975 Mei-lilng va emigrar de Taiwan a la propietat familiar (de 14,6 hectàrees) de Lattingtown, Estat de Nova York, on va mantenir un retrat del seu marit vestit de militar en la seva sala d'estar. Va mantenir una residència a Wolfeboro, Nou Hampshire, on passava els estius. Va tornar a Taiwan després de la mort de Chiang Ching-kuo, en 1988, per reforçar el suport d'entre els seus antics aliats. Tanmateix, el successor de Chiang Ching-kuo, Lee Teng-hui, va aconseguir més suport polític que ella i va consolidar la seva posició. Així, Mei-ling va tornar de nou als EUA, on va fer una aparició pública en 1995, quan va assistir a una recepció en el seu honor al Capitol Hill, en el marc de les celebracions del 50è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial. Soong Mei-linh va fer la seva darrera visita a Taiwan en 1995. En la Elecció Presidencial del 2000 a Taiwan, el Kuomintang (KMT) va publicar una carta de Mei-ling en la que ella suposadament donava suport al candidat del KMT Lien Chan sobre el candidat independent James Soong (cap relació de parentesc amb ella). James Soong no va posar mai en dubte l'autenticitat de la carta. Soong va vendre la seva propietat de Long Island l'any 2000 i va viure la resta de la seva vida a un apartament a Gracie Square, en el Upper East Side de Manhattan, del que era propietària una neboda seva. La casa va atreure a molts taiwanesos expatriats. A l'edat de 103 anys, Mei-ling va fer una exposició de les seves pintures xineses a Nova York.[22]

Mort modifica

Soong Mei-ling va morir mentre dormia a la Ciutat de Nova York, en el seu apartament de Manhattan, el 23 d'octubre de 2003, a l'edat de 105.[3] Les seves restes van ser enterrades al Cementeri Ferncliff de Hartsdale, Nova York, en espera d'un eventual enterrament al costat del seu marit, enterrat en Cihu, Taiwan. Es voldria tenir-los a tots dos enterrats en la Xina continental una vegada que les diferències polítiques siguin resoltes.[23][24]

A la seva mort, La Casa Blanca va emetre una declaració:

« Madame Chiang va ser una amiga íntima dels Estats Units durant tota la seva vida i especialment durant les lluites definitives del segle passat. Les generacions dels nord-americans recordaran i respectaran sempre la seva intel·ligència i la seva força de caràcter. En nom del poble nord-americà, expressem les nostres condolences als familiars de Madame Chiang i als molts admiradors seus d'arreu del món. »
— George W. Bush[25]

Avaluacions de la premsa internacional modifica

 
Soong i Chiang en la coberta de la revista TIME, 26 d'octubre de 1931

The New York Times va escriure en l'obituari de Soong Mei-ling:

« Com a fluida angloparlant, com a cristiana, com a model del que molts nord-americans esperaven que la Xina es convertís, Madame Chiang va fer un pacte amb el públic nord-americà quan va viatjar arreu del país, a partir dels anys 30, obtenint diners i pressionant perquè donessin suport al govern del seu marit. Semblava que molts nord-americans eren el símbol de la Xina moderna, educada i pro-americana que anhelaven veure emergir, fins i tot quan molts xinesos l'acomiadaven com un símbol del passat passatger i corrupte del que volien escapar.[3] »
  • La revista Life va dir de Madame Chiang que "va ser la dona més poderosa del món."[26]
  • La revista Liberty la va descriure com a "el veritable cervell del cap del govern xinès".[27]

En la cultura popular modifica

  • Madam Chiang va ser esmentada per Daddy Warbucks al musical "Annie" a l'inici del segon acte, escena 25
  • Les germanes Soong, una pel·lícula sobre Soong Mei-ling i les seves germanes, estrenada en 1997.
  • Madame Chiang apareix com a personatge secundari en la novel·la del 2012 The Hundred-Year-Old Man Who Climbed Out the Window and Disappeared (L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra) de l'autor suec Jonas Jonasson.
  • La novel·la històrica Mayling (2012) de l'autor holandès Lucas Zandberg retrata la vida de Madame Chiang des d'una perspectiva de primera persona.
  • La visita de Madame Chiang a Washington DC en 1943 és la trama central de la novel·la d'Elliott Roosevelt de 1998 (publicada post mortem) Murder in the Map Room (Assassinat en l'Habitació del Mapa).
  • És retratada per Ke Lan en la pel·lícula Back to 1942 (Retorn al 1942).

Galeria modifica

  •  
    Soong posant una bena a un soldat xinès ferit(c. 1942)[29]
  •  
    Chiang i Soong en 1943
  •  
    Soong cosint uniformes pels soldats de l'Exèrcit Revolucionari Nacional.
  •  
    Cartell del discurs de 1943 a la Universitat de Wellesley.
  •  
    Chiang, Soong i Joseph Stilwell a Birmània en 1942.
  •  
    Soong en el despatx oval de la Casa Blanca per a una roda de premsa en 1943.
  •  
    Soong entre Chiang i Claire Lee Chennault.

Vídeos a Internet modifica

  Vídeo de 1937 de Soong Mei-ling adreçant-se al món en anglès a YouTube

Referències modifica

  1. ↑ The New York Times dona com a lloc de naixement Shanghai, mentre que la BBC i l'Enciclopèdia Britànica donen Wenchang, en l'illa de Hainan (que forma part de la província de Guangdong).
  2. ↑ [enllaç sense format] http://content.time.com/time/world/article/0,8599,526008,00.html
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Faison, Seth «Madame Chiang Kai-shek, a Power in Husband's China and Abroad, Dies at 106». New York Times, 24-10-2003 [Consulta: 27 juny 2008]. «MAdame Chiang Kai-shek, una figura central en una de les grans èpoques del segle XX: la lluita pel control de la Xina post imperial entre els nacionalistes i els comunistes durant la invasió japonesa i les conseqüències violentes de la Segona Guerra Mundial - va morir dijous a Manhattan, el Ministeri de Relacions Exteriors de Taiwan ho va informar ahir. Tenia 105 anys.»
  4. ↑ Registres de la Universitat de Wellesley i entrades de l'Enciclopèdia Britànica indiquen que va néixer en 1897. El govern de la República de la Xina, la BBC i el New York Times donen també l'any 1897.L'obituari del New York Times inclou la següent explicació: "algunes fonts donen 1897 com l'any de naixement perquè en la tradició xinesa es considera que tothom té un any quan neix".
  5. ↑ Tyson Li, Laura. Madame Chiang Kai-shek: China's Eternal First Lady. Nova York: Grove Press, 2006, p. 5. ISBN 978-0-8021-4322-8. 
  6. ↑ Vardeman, Johnny. «How Madame Chiang Kai-shek landed at Piedmont College» (en anglès). gainesvilletimes.com, 08-02-2009. [Consulta: 1r agost 2017].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Southeast Tennessee Tourist Association. Southeast Tourist Tourist Association [Consulta: 9 juliol 2011].  Arxivat 3 October 2011[Date mismatch] a Wayback Machine.
  8. ↑ Chitty, Arther and Elizabeth, Sewanee Sampler, 1978, p. 106; ISBN 0-9627687-7-4
  9. ↑ «Latin honors». Universitat Wellesley. [Consulta: 29 juliol 2017].
  10. ↑ «Clubs de Wellesley». Universitat Wellesley. [Consulta: 29 juliol 2017].
  11. ↑ Perfil universitari, wellesley.edu; consulta 28 juliol 2014.
  12. ↑ «CHINA: Soong Sisters». TIME, 12-12-1927. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2013 [Consulta: 22 maig 2011]. Arxivat 27 August 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
  13. ↑ «CHINA: Potent Mrs. Chiang». TIME, 26-11-1928. Arxivat de l'original el 24 de juny 2013 [Consulta: 22 maig 2011]. Arxivat 24 de juny 2013 a Wayback Machine.
  14. ↑ Registre de casament de l'església de Sant Bartomeu de 1944.
  15. ↑ Vil·la Meiling, synotrip.com; consulta 28 juliol 2014.
  16. ↑ Tyson Li 2006, pp. 87–88
  17. ↑ Scott Wong, Kevin. Americans first: Chinese Americans and the Second World War. Premsa de la Universitat Harvard, 2005, p. 93. ISBN 9780674016712. 
  18. ↑ «Portada de la revista TIME». Arxivat de l'original el 2013-07-21. [Consulta: 29 juliol 2017].
  19. ↑ Karon, Tony. «Madame Chiang Kai-shek, 1898-2003». Time.com, 24-10-2003. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2013. [Consulta: 27 juliol 2011].
  20. ↑ «Madame Chiang Kai-Shek» (en anglès). Wellesley College, 14-08-2000. [Consulta: 1r agost 2017].
  21. ↑ Pakula 2009, p. 659
  22. ↑ Pakula 2009, p. 670
  23. ↑ Berger, Joseph «An Epitapth for Madame Chiang Kai-shek: 'Mama'». New York Times, 30-10-2003 [Consulta: 3 abril 2015].
  24. ↑ «Chinese Civil War and birth of Taiwan, as told by Leo Soong». The Asahi Shimbun, 07-03-2014. Arxivat de l'original el 2015-04-07 [Consulta: 3 abril 2015]. Arxivat 2015-04-07 a Wayback Machine.
  25. ↑ «President's Statement on the Death of Madame Chiang Kai-shek». The White House. [Consulta: 4 juliol 2011].
  26. ↑ Pakula, Hannah «Chiang Kai-shek». New York Times [Consulta: 11 novembre 2014].
  27. ↑ Pakula 2009, p. 305
  28. ↑ Kirkpatrick, Melanie «China's Mystery Lady». Wall Street Journal, 03-11-2009 [Consulta: 11 novembre 2014].
  29. ↑ Fenby, Jonathan (2009), Modern China, p. 279

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Soong Mei-ling
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Soong_Mei-ling&oldid=31242541»