Stefanie Kremser
guionista alemanya
Stefanie Kremser (Düsseldorf, 6 de desembre de 1967) és una escriptora i guionista alemanya. Nascuda en el si d'una família alemanya-boliviana, va créixer a la ciutat brasilera de São Paulo, on va viure entre els set i vint anys.[1] Va estudiar cinema documental a la Universitat de Televisió i Cinema de Múnic. Escriu guions per a sèries de ficció i documentaris per a la televisió alemanya. Des del 2013 viu a Barcelona.[2] Parla portuguès, castellà, alemany, anglès i català.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 desembre 1967  (56 anys)Düsseldorf (Alemanya) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Formació | Universitat de Televisió i Cinema de Múnic |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Múnic |
| Ocupació | Escriptora i guionista |
| Gènere | Novel·la |
| Llengua | Alemany |
| Lloc web | www.stefaniekremser.de/catala/ |
  | |
Obra publicada modifica
Novel·les modifica
- Si aquest carrer fos meu, Edicions de 1984 (2020) ISBN 978-84-16987-63-4 [1][3]
- El dia que vaig aprendre a volar, Edicions de 1984 (2016) ISBN 978-84-15835-71-4 [1]
- Postkarte aus Copacabana, Piper Verlag 2000. Traduïda al català com a Postal de Copacabana per Ramon Farrés amb Club Editor (2007) ISBN 978-84-7329-124-8 [1]
- Die toten Gassen von Barcelona, Kiepenheuer und Witsch Verlag 2011. Traduïda al català com a Carrer dels oblidats per Ignasi Pàmies amb Empúries (2012) ISBN 978-84-9787-798-5.
- Der Tag, an dem ich fliegen lernte, Kiepenheuer und Witsch Verlag 2014. Traduïda al català com a El dia que vaig aprendre a volar per Anna Punsoda amb Edicions de 1984 (2016).
Guions modifica
- 2002: Wolf im Schafspelz, sota la direcció de Filippos Tsitos (BR)
- 2009: Schreibe mir - Postkarten nach Copacabana, sota la direcció de Thomas Kronthaler (BR/Avista Film/Pegaso Producciones)
- 2007: Kleine Herzen, sota la direcció de Filippos Tsitos (BR)
- 2004: Sechs zum Essen, sota la direcció de Filippos Tsitos (BR)
- 2010: Unsterblich schön, sota la direcció de Filippos Tsitos (BR)
Documentals modifica
- 1990: San Paolo e la Tarantola (amb Edoardo Winspeare, HFF)
- 1993: Ode an São Paulo, (BR/HFF)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Serra, Montserrat. «Stefanie Kremser, escriptora de vida nòmada que fa literatura sobre la identitat». Vilaweb, 29-01-2020. [Consulta: 30 gener 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Stefanie Kremser: ‘Faig un pacte amb el lector’». VilaWeb, 14-01-2016.
- ↑ Ballbona, Anna. «Si fos possible un document que digués quina és la meva ciutat, jo diria Sao Paulo». ElTemps.cat, 20-04-2020. [Consulta: 21 abril 2020].
Enllaços externs modifica
- Stefanie Kremser - Lloc web oficial
- «Bibliografia relacionada amb Stefanie Kremser» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.