Obre el menú principal

Stefanie Kremser (Düsseldorf, 6 de desembre de 1967) és una escriptora i guionista alemanya. Nascuda en el si d'una família alemanya-boliviana, va créixer a la ciutat brasilera de São Paulo, on va viure entre els set i vint anys. Va estudiar cinema documental a la Universitat de Televisió i Cinema de Munic. Escriu guions per a sèries de ficció i documentaris per a la televisió alemanya. Des del 2013 viu a Barcelona.[1] Parla portuguès, castellà, alemany, anglès i català.[1]

Infotaula de personaStefanie Kremser
Biografia
Naixement 6 de desembre de 1967 (1967-12-06) (51 anys)
Düsseldorf
Nacionalitat Alemanya
Formació Universitat de Televisió i Cinema de Munic
Activitat
Ocupació Escriptora i guionista
Gènere Novel·la
Llengua Alemany

Lloc web www.stefaniekremser.de/catala/
IMDB: nm1097979 Allocine: 444145
Modifica les dades a Wikidata

Obra publicadaModifica

Novel·lesModifica

  • Der Tag, an dem ich fliegen lernte, Kiepenheuer und Witsch Verlag 2014. Traduïda al català com a El dia que vaig aprendre a volar per Anna Punsoda amb Edicions de 1984 (2016).
  • Die toten Gassen von Barcelona, Kiepenheuer und Witsch Verlag 2011. Traduïda al català com a Carrer dels oblidats per Ignasi Pàmies amb Empúries (2012).[2]
  • Postkarte aus Copacabana, Piper Verlag 2000. Traduïda al català com a Postal de Copacabana per Ramon Farrés amb Club Editor (2007)

GuionsModifica

  • 2010: Unsterblich schön, sota la direcció de Filippos Tsitos (BR)
  • 2009: Schreibe mir - Postkarten nach Copacabana, sota la direcció de Thomas Kronthaler (BR/Avista Film/Pegaso Producciones)
  • 2007: Kleine Herzen, sota la direcció de Filippos Tsitos (BR)
  • 2004: Sechs zum Essen, sota la direcció de Filippos Tsitos (BR)
  • 2002: Wolf im Schafspelz, sota la direcció de Filippos Tsitos (BR)

DocumentalsModifica

  • 1993: Ode an São Paulo, (BR/HFF)
  • 1990: San Paolo e la Tarantola (amb Edoardo Winspeare, HFF)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Stefanie Kremser: ‘Faig un pacte amb el lector’». VilaWeb, 14-01-2016.
  2. Nopca, Jordi «Barcelona, escenari negre i gris». Ara, 15-09-2012.

Enllaços externsModifica