Stefka Kostadínova
Stefka Gueorguíeva Kostadínova (búlgar: Стефка Георгиева Костадинова) (Plòvdiv, 25 de març de 1965)[1] és una antiga especialista búlgara en salt d'alçada i actual presidenta del Comitè Olímpic de Bulgària.[2][3] Va ser campiona olímpica l'any 1996, dues vegades campiona del món i cinc vegades campiona del món d'atletisme en pista coberta. Deté des del 1987 el rècord del món de la disciplina de salt d'alçada, establert en 2,09 m. És presidenta del Comitè Olímpic de Bulgària des del 2005.[4]
  | |
| Nom original | (bg) Стефка Георгиева Костадинова |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 25 març 1965 (59 anys) Plóvdiv (Bulgària) |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Alçada | 180 cm |
| Activitat | |
| Ocupació | Saltador d'açada |
| Activitat | 1985 – 1997 |
| Esport | atletisme |
| Disciplina esportiva | salt d'alçada |
| Participà en | |
| 1996 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 |
| 1992 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 |
| 1988 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 |
  | |
Carrera esportiva modifica
Després de perdre's el debut olímpic per raó del boicot dels països del Bloc de l'Est als Jocs Olímpics d'Estiu de 1984, es va convertir ràpidament en una de les millors del món. Va guanyar la medalla d'or al campionat d'Europa d'atletisme de 1986 a Stuttgart, i el mateix any va batre el rècord del món. Confirma el seu domini l'any següent assolint el títol mundial durant el campionat del Món d'atletisme de 1987 de Roma, i batent en aquesta ocasió el seu propi rècord del món per portar-lo fins al 2,09 metres, un rècord que no ha estat igualat ni superat des de llavors. Durant aquesta última competició, les seves qualificacions havien mantingut el dubte sobre la seva capacitat de dominar la competició. Però a la final, només la russa Tamara Bíkova aconseguí durant un temps mantenir la il·lusió. Però fracassà en l'intent de superar els 2.06 metres i deixà que Bulgària continués la competició tota sola. Amb el títol assegurat, va demanar que li posessin la barra a 2,09 metres. No reeixí a superar-la en els dos primers intents, fins a arribar al tercer i definitiu intent, on va superar l'obstacle i va batre el seu propi rècord anterior.[5] Desafortunadament per a ella, el seu títol i el seu rècord van passar una mica desapercebuts per la final dels 100 metres llisos masculins i la polèmica posterior al voltant de Ben Johnson.[6]
En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 de Seül, tornava a convertir-se en favorita de la competició, però al final va guanyar la medalla de plata.[7][8] No va poder superar els 2,03 m, gual que l'única competidor encara present en aquesta alçada, l'estatunidenca Louise Ritter. En el salt que havia de desempatar, no aconseguí superar la barra als 2,03 m, mentre que la saltadora estatunidenca, que saltà després d'ella, sí que ho aconseguí.[9] Continuà tanmateix a ser l'autèntica reina de la disciplina com ho proven els seus nombrosos títols indoor, tant a Europa com a nivell mundial. L'any 1995, alguns mesos després d'haver donat a llum un fill, assolí el seu 2n títol mundial en el campionat del Món d'atletisme de 1995 a Göteborg, a continuació obté finalment la consagració olímpica durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 d'Atlanta, on va guanyar una medalla d'or i va establir el rècord olímpic femení de 2,05 metres.[10]
Finalitza oficialment la seva carrera el 1997 després del seu últim títol mundial a París.
Activitat posterior modifica
El 1999, Stefka Kostadínova es va convertir en vicepresidenta de la Federació Búlgara d'Atletisme.[11] El 2002 va ser elegida viceministra de Joventut i Esports.[12] L'11 de novembre de 2005 fou elegida presidenta del Comitè Olímpic Búlgar i quatre anys després va ser reelegida per a un segon mandat.[13] El 9 de maig de 2013, Stefka Kostadínova fou elegida, per tercera vegada, com a presidenta del Comitè Olímpic Búlgar.[13] Parla anglès i rus amb fluïdesa.[14]
El març del 2008, el Comitè Olímpic Internacional la va recompensat amb el trofeu del CIO "dona i esport" per al continent europeu, trofeu que recompensa dones qui han contribuït de manera rellevant a reforçar la participació de les dones i de les nenes en activitats esportives al món.[15]
Fou elegida per a figurar al Saló de la Fama de l'Atletisme l'octubre del 2012.[16]
Vida personal modifica
El 1989 es va casar amb el seu entrenador Nikolai Petrov pocs mesos abans de guanyar l'or al Campionat del Món d'atletisme de 1995.[13][17] El 1995 es va convertir en la mare d'un fill anomenat Nikolai.[13][17] Posteriorment, el 1999, Petrov i Kostadínova es van separar.[13] El mateix any, va acabar oficialment la seva carrera esportiva, tot i que en realitat no va participar en cap competició esportiva important des dels Campionats del Món de pista coberta el 1997. El 9 de juny de 2007, al complex turístic d'Elenite, es casà amb el seu amic Nikolai Popvassílev.[13]
Reconeixements modifica
Kostadinova va ser nomenada esportiva búlgara de l'any quatre vegades (1985 , 1987 , 1995 i 1996). Va ser inclosa entre les deu millors atletes femenines del segle XX , segons la IAAF (Associació Internacional de Federacions d'Atletisme).
El 2012, va ser incorporada al Saló de la Fama de la Federació Internacional d'Atletisme.[18]
Palmarès modifica
Rècords modifica
| Prova | Marca | Lloc | Data | |
|---|---|---|---|---|
| Salt d'alçada | A l'aire lliure | 2,09 m (WR) | Roma
|
30 d'agost de 1987 |
| En pista coberta | 2,06 m (NR) | El Pireu
|
20 de febrer de 2008 | |
Enllaços externs modifica
Notes i referències modifica
- ↑ «Профилът на Стефка Костадинова». slava.bg, 24-02-2014.
- ↑ «Stefka Kostadinova - Biography». Arxivat de l'original el 06. 07. 2017. [Consulta: 29. 1. 2019].(anglès)
- ↑ «Radostin Kishishev opened a new soccer field in kindergarten "Andersen"».
- ↑ «Radostin Kishishev opened a new soccer field in kindergarten "Andersen"».
- ↑ (anglès) Vídeo del rècord mundial de salt d'alçada als Campionats del Món de l'IAAF de 1987, consultat el 15 de maig de 2009
- ↑ (francès) Rome 1987 - Kostadinova en toute intimité Arxivat 2007-07-09 a Wayback Machine.
- ↑ International Olympic Committee (9 octubre 2014). "Factsheet – Opening Ceremony of the Games of the Olympiad". Nota de premsa.
- ↑ John E. Findling; Kimberly D. Pelle Historical Dictionary of the Modern Olympic Movement. Greenwood Publishing Group, 1996, p. 182–. ISBN 978-0-313-28477-9.
- ↑ (francès) La fabuleuse histoire des Jeux olympiques, Robert Pariente, Guy Lagorce, ISBN 2830705831
- ↑ «Athletics at the 1996 Atlanta Summer Games: Women's High Jump». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 17 abril 2020. [Consulta: 2 gener 2018].
- ↑ «100-те най-влиятелни жени – Стефка Костадинова» (en búlgar). Kapital. [Consulta: 21 febrer 2014].
- ↑ «Шампиони на България – Стефка Костадинова» (en búlgar). sporta.bg. [Consulta: 21 febrer 2014].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 «Стефка Костадинова – Биография» (en búlgar). personi.dir.bg. Arxivat de l'original el 2014-02-26. [Consulta: 20 febrer 2014].
- ↑ «Стефка Костадинова» (en búlgar). Comitè Olímpic Búlgar. Arxivat de l'original el 2014-08-05. [Consulta: 21 febrer 2014].
- ↑ «Le CIO rend hommage à la première femme malaisienne et plus jeune ministre des Sports» (en francès). COI. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 9 agost 2018].
- ↑ «High Jump legends Balas and Kostadinova to be inducted into the IAAF Hall of Fame» (en anglès). IAAF, 13-10-2012. [Consulta: 13 octubre 2012].
- ↑ 17,0 17,1 «Стефка Костадинова: Ванга ми каза, че ще успявам от втори опит» (en búlgar). eva.bg. [Consulta: 21 febrer 2014].
- ↑ «Kostadinova i Balaš u atletskoj Kući slavnih». [Consulta: 29. 1. 2019].