Stevns Klint
Stevns Klint és un penya-segat de carbonat càlcic[1] situat a uns 6 km al sud-est de Store Heddinge a l'illa danesa de Sjælland. S'estén al llarg de 14,5 quilòmetres de la costa, és d'importància geològica com un dels límits Cretaci-Terciari (K/T) millor exposats del món, evidència de l'impacte del meteorit que portar a l'extinció dels dinosaures. Malgrat l'erosió freqüent, el penya-segat s'eleva a una altura de fins a 40 m.[2] Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2014.[3]
 | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||
| Dades | |||||||||||
| Tipus | Penya-segat i Límit Cretaci-Paleogen  | ||||||||||
| Característiques | |||||||||||
| Mesura | 17 ( ) km | ||||||||||
| Altitud | 41 m | ||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||
| Regió | Europa i Amèrica del Nord | ||||||||||
| Localització | Sjælland  Dinamarca | ||||||||||
| |||||||||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||||||||
| Tipus | Natural → Europa-Amèrica del Nord | ||||||||||
| Data | 2014 (38a Sessió), Criteris PH: (viii) | ||||||||||
| Identificador | 1416 | ||||||||||
| |||||||||||
Geologia modifica
El penya-segat mostra seccions de l'etapa més tardana del Maastrichtià (fa entre 72 i 66 milions d'anys) i de l'etapa més primerenca del Danià (fa entre 66 i 62 milions d'anys).[4]
Un estrat fosc de "argila de peix" (Fiskeler en danès, lit. "peixateria") de diversos centímetres d'espessor i que conté iridi, marca amb claredat la frontera entre el Cretaci i el Paleogen.[2] Aquestes capes poden veure's també a gran profunditat en els túnels de Stevnsfortet, una fortalesa de la Guerra Freda construïda l'any 1953. La creta de bryozoa del penya-segat és molt resistent als impactes tant d'armament convencional com a nuclear.[5]
Museu de la Guerra Freda modifica
El Museu de la Guerra Freda de la Fortalesa de Stevns va obrir les seves portes al públic l'any 2008. Inclou una àmplia mostra d'equipament militar i una visita guiada d'hora i mitja de durada a través del vast sistema de túnels subterranis de la fortalesa. Aquest complex s'estén al llarg d'1,6 km de túnels, barracons i centres de comandament, a més d'un hospital i fins a una capella. També inclou dos dipòsits de municions per als seus canons de 15 centímetres. Els túnels es troben a 18-20 metres de profunditat, excavats en la seguretat de la calcària blanca de Stevns. La fortalesa secreta es va construir l'any 1953 i va seguir sent operativa fins a l'any 2000.[6]
Església d'Højerup modifica
L'antiga església d'Højerup (Højerup Gamle Kirke) es troba en el cim del penya-segat des de voltants de l'any 1200. Com a resultat de l'erosió l'any 1928 es va produir un lliscament de terres que va provocar l'esfondrament del presbiteri i la seva caiguda fins a la riba sobre la qual s'alçava. Es pot accedir al penya-segat des de l'església gràcies a uns graons. L'any 1913 es va completar una església situada a 300 m terra endins des del penya-segat.[7]
Patrimoni de la Unesco modifica
El 23 de juny de 2014 la Unesco va anunciar que Stevns Klint i el Mar de Frísia havien estat inclosos a la llista de Patrimoni de la Humanitat de Dinamarca.[8][9]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stevns Klint |
- ↑ «A Dramatic Chapter in the History of the Earth» (en anglès). stevnsklint.com. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Stevns Klint (en danès)
- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Stevns Klint» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ Surlyk F, Damholt T. & Bjerager M. «Stevns Klint, Denmark: Uppermost Maastrichtian chalk, Cretaceous-Tertiary boundary, and lower Danian bryozoan mound complex». Bulletin of the Geological Society of Denmark, 54, 2006, pàg. 1-48 [Consulta: 10 juliol 2014].
- ↑ «Coastal Cliff Stevns Klint» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-25. [Consulta: 28 abril 2017].
- ↑ «Stevnsfort Cold War Museum» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 29 abril 2017].
- ↑ Højerup (en danès)
- ↑ Stevns Klint og Vadehavet på Unesco-liste (en danès) Danmarks Radio
- ↑ «Six new sites inscribed on World Heritage List» (en anglès).