Obre el menú principal

La stoà Poikile (en grec Ποικίλη Στοά) era un monument de l'antiga Grècia erigit al nord de l'àgora d'Atenes descobert el 1981. A partir de la ceràmica trobada es pot datar l'edifici entre el 475 i el 450 aC. La troballa fou possible gràcies al testimoni de Pausànies.

Infotaula d'edifici
Stoà Poikile
Stoa Poikile 1.jpg
Dades
Tipus estoa i memorial
Ubicació geogràfica
EstatGrècia
RegióÀtica
Unitat perifèricaAtenes Central
MunicipiAtenes
CiutatAtenes
Localització àgora d'Atenes
 37° 58′ 35″ N, 23° 43′ 23″ E / 37.9763°N,23.723°E / 37.9763; 23.723
Modifica les dades a Wikidata
Mapa amb els principals edificis de l'àgora. La stoà Poikile n'és el número 20.

La stoà tenia columnes dòriques a l'exterior i jòniques a l'interior. Era orientada cap al sud, això feia que entrés més calor solar a l'hivern, mentre que els vents glacials del nord s'aturaven per la façana del darrere.

Al començament l'edifici s'anomenava Peisianaktios pel seu constructor Pisianacte.[1] Poc temps després de la construcció, però, fou ornat amb pintures, i començà a ser anomenat poikile (pintat). Aquestes pintures foren realitzades per eminents artistes d'Atenes: Polignot, Micó i Paneu. Polignot, segons Plutarc, quan pintà les troianes, representà la cara de Laòdice a imatge de la d'Elpinice. També s'hi indica que pintà la stoà de franc, per ésser recordat amb honor per la ciutat, com narren els historiògrafs. Melanti també afegeix: «Doncs sense cap remuneració ornà els temples dels déus i l'àgora de Cècrope amb fites heroiques».[2]

Les pintures queden descrides detalladament per Pausànies, qui encara va poder tenir ocasió d'admirar-les.[3] A les pintures s'hi representaren les grans fites militars, alhora històriques i mitològiques, d'Atenes. A més a més, la stoà contenia escuts de bronze i armament confiscat als vençuts.

Aquesta stoà originà el nom de l'escola filosòfica dels estoics. El fundador del moviment, Zenó de Cítion, tenia el costum d'ensenyar-hi.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Plutarc, Cimó 4.6
  2. Plutarc, op. cit. 4.7
  3. Pausànies, Descripció de Grècia i.15.1-2.