Viquipèdia

Storrs Lovejoy Olson

Storrs Lovejoy Olson (Chicago, 3 d'abril de 1944 - Fredericksburg, 20 de gener de 2021) fou un biòleg i ornitòleg nord-americà.[1] Fou un dels paleontòlegs aviaris més destacats del món.[2][1]

Infotaula de personaStorrs Lovejoy Olson
Biografia
Naixement3 abril 1944 Modifica el valor a Wikidata
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 2021 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Fredericksburg (Virgínia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal de Florida - Grau en Arts
Universitat Estatal de Florida - Master of Science
Universitat Johns Hopkins - Doctor en Ciències Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballOrnitologia, paleobiologia, biogeografia, Zona neotropical, filogènia i sistemàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Illa de l'Ascensió
Santa Helena Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópaleontòleg, zoòleg, ornitòleg, conservador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseu Nacional d'Història Natural
Smithsonian Institution Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. zoologiaOlson Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHelen Frances James (1981–2006), divorci Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Una trobada amb Alexander Wetmore l'any 1967 el va portar al seu principal camp de recerca de la Paleornitologia[1] i als seus treballs a l'illa de l'Ascensió i Santa Helena, on va fer notables descobriments a la dècada dels 70, incloent les espècies Upupa antaios[3] i Porzana astrictocarpus.[3] L'any 1976 va conèixer a la seva futura esposa Helen F. James, que més tard es va convertir en una altra paleornitologa, centrant-se en les aus prehistòriques del Quaternari tardà.[1][4]

Durant el seu treball de recerca a Hawaii, que va durar 23 anys, Olson i James van trobar i van descriure les restes de 50 espècies d'aus extintes noves per a la ciència, incloent el Nēnē-nui, els moa-nalos[5] Apteribis, i Grallistrix.[5] També va ser un dels autors de la descripció del rosegador extint Noronhomys vespuccii.[6] L'any 1982, va descobrir els ossos subfòssils de Chlorostilbon bracei a les Bahames, que va donar proves que aquest colibrí és una espècie vàlida i diferent.[7] El novembre de 1999, Olson va escriure una carta oberta al National Geographic Society, en el qual va criticar les afirmacions de Christopher P. Sloan sobre la transició de dinosaure-au referint-se a l'espècie falsa Archaeoraptor.[8] L'any 2000, va ajudar a resoldre el misteri del Necropsar leguati del Museu Mundial de Liverpool, que va resultar ser una mostra albina del tremolador gris (Cinclocerthia gutturalis).[9]

Olson va ser el guanyador del Premi a la Recerca Loye i Alden Miller en 1994.[10] Anteriorment va ser conservador d'aus en el Museu d'Història Natural dels Estats Units, a partir de l'any 2009 manté una posició emèrita a la institució.[11]

Honors modifica

Abreviatura modifica

L'abreviatura Olson es fa servir per indicar Storrs Lovejoy Olson com autoritat en la descripció i taxonomia dins la zoologia.

Epònims modifica

Diverses espècies d'aus prehistòriques han estat nomenades en honor de Storrs Olson, incloent Nycticorax olsoni, Himantopus olsoni, Puffinus olsoni[12] Primobucco olsoni, Gallirallus storrsolsoni, i Quercypodargus olsoni.[13][14][15][16][17]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 The Washington Biologists' Field Club: its members and its history (1900–2006).
  2. ↑ Loye and Alden Miller Research Award Recipients – Storrs Olson.
  3. ↑ 3,0 3,1 Olson, Storrs L. «Paleornithology of St Helena Island, south Atlantic Ocean». Smithsonian Contributions to Paleobiology, 23, 1975. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 13 març 2016].
  4. ↑ Helen F. James.
  5. ↑ 5,0 5,1 James, Helen F. & Olson, Storrs L. «Descriptions of thirty-two new species of birds from the Hawaiian Islands: Part I. Non-passeriformes». Ornithological Monographs, 45, 1991, pàg. 42–47.
  6. ↑ Carleton, M.D. and Olson, S.L. «Amerigo Vespucci and the rat of Fernando de Noronha: a new genus and species of Rodentia (Muridae, Sigmodontinae) from a volcanic island off Brazil's continental shelf». American Museum Novitates, 3256, 1999, pàg. 1–59. 2246/3097.
  7. ↑ Graves, Gary R. and Olson, Storrs L. «Chlorostilbon bracei Lawrence, an extinct species of Hummingbird from New Providence Island, Bahamas». Auk, 104, 2, pàg. 296–302.
  8. ↑ El 'escándalo archaeoraptor' José Luis Sanz y Francisco Ortega.
  9. ↑ Olson, Storrs L.; Fleischer, Robert C.; Fisher, Clemency T. and Bermingham, Eldredge «Expunging the ‘Mascarene starling’ Necropsar leguati: archives, morphology and molecules topple a myth». Bulletin of the British Ornithologists' Club, 125, 1, pàg. 31–42. 10088/1564.
  10. ↑ Loye and Alden Miller Research Award Recipients.
  11. ↑ «Birds Staff, Division of Birds, NMNH». [Consulta: 11 desembre 2009].
  12. ↑ Rando, J. C. «Evidence for a second western Palaearctic seabird extinction during the last Millennium: The Lava Shearwater Puffinus olsoni». Ibis, 150, 2007, pàg. 188. DOI: 10.1111/j.1474-919X.2007.00741.x.
  13. ↑ Bourne, W. R. P., Ashmole, N. P. & Simmons K. E. L. «A new subfossil night heron and a new genus for the extinct rail from Ascension Island, central tropical Atlantic Ocean». Ardea, 91, 1, 2003, pàg. 45–51.[Enllaç no actiu]
  14. ↑ Bickart, K. J. «The birds of the late Miocene-early Pliocene Big Sandy Formation, Mohave County, Arizona». Ornithological Monographs, 44, 44, 1990, pàg. 1–72. DOI: 10.2307/40166673.
  15. ↑ Feduccia, A. & Martin, L. D. «The Eocene zygodactyl birds of North America (Aves: Piciformes)». Smithsonian Contributions to Paleobiology, 27, 1976, pàg. 101–110.
  16. ↑ Kirchman, Jeremy J.; & Steadman, David W. «New Species of Rails (Aves: Rallidae) From an Archaeological Site on Huahine, Society Islands». Pacific Science, 60, 2, 2006, pàg. 281–298. DOI: 10.1353/psc.2006.0007. 10125/22565.
  17. ↑ Mourer-Cliauviré, C. «Les Caprimulgiformes et les Coraciiformes de l'Éocène et de l'Oligocène des phosphorites du Quercy et description de deux genres nouveaux de Podargidae et Nyctibiidae». Acta Congr. Int. Ornithol., 19, 1989, pàg. 2047–2055.

Enllaços externs modifica

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Storrs_Lovejoy_Olson&oldid=31519957»