El taquisme (del francès tachisme, derivat de tache - taca) fou un estil de pintura abstracta desenvolupat durant els anys 1940 i 1950. Sovint se'l considera com l'equivalent europeu de l'expressionisme abstracte estatunidenc. Altres noms d'aquest moviment són l'art informal (similar a l'action painting) i abstracció lírica (relacionat amb l'abstracció lírica estatunidenca). Els artistes del Grup CoBrA i del japonès Gutai també estan relacionats amb el taquisme.

Jiménez-Balaguer

Després de la Segona Guerra Mundial el terme Escola de París sovint es referia al taquisme. Alguns dels membres més destacats foren Jean Dubuffet, Pierre Soulages, Nicolas de Staël, Hans Hartung, Serge Poliakoff i Georges Mathieu.

Segons Chilvers, el terme taquisme «s'utilitzà per primer cop en aquest sentit al voltant del 1951 (s'ha atribuït l'encunyació del terme als crítics francesos Charles Estienne i Pierre Guéguen) i circulà amplament a partir del llibre del pintor i crític francès Michel Tapié Un Art autre (1952).»

El taquisme fou una reacció al cubisme i es caracteritza per una pinzellada espontània, degoteigs i taques de pintura directament provinents del tub, i de vegades gargots que recorden la cal·ligrafia.

Artistes

modifica

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica