Tamariu de França

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Tamariu (botànica))

El tamariu (Catalunya, País Valencià), tamarell[1] (Illes Balears) o gatell (Urgell, Rosselló) és el nom comú de Tamarix Gallica. És un arbre o arbust caducifoli de la família Tamaricaceae [2] i del gènere Tamarix, el qual comprèn entre 50 i 60 espècies.

Infotaula d'ésser viuTamariu de França
Tamarix gallica Modifica el valor a Wikidata

Tamarix gallica
Estat de conservació
Risc mínim
UICN79928337 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaTamaricaceae
GènereTamarix
EspècieTamarix gallica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Descripció modifica

Es tracta d'un arbust gran o un arbre petit autòcton de la costa mediterrània (França, Itàlia i Espanya) que ha estat introduït a una gran quantitat de països com Argentina, Brasil, el Regne Unit...[3] Té una altura d'uns 6 a 15 m de mitjana i una amplada de 4 a 6 m de diàmetre. Es tracta d'una espècie altament resistent a la gran majoria de condicions climàtiques, ja siguin glaçades o a la calor. També és resistent a la sequera i al calç, així que es considera una espècie apta per voreres de mar.[4][5]Té un nivell de creixement moderat, d'uns 60 a 90 cm per any.[6] Per al seu correcte desenvolupament requereix d'exposició al sol, per tant no seria una planta apta per a llocs d'ombra densa o mitjana, així i tot es un arbust que genera una sombra de densitat lleugera. Tampoc és propensa a plagues.

Taxonomia modifica

Tamarix gallica va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum al 1753.[7]

Fulla i flor modifica

 
Branca florida de Tamarix gallica
 
Tamarix gallica en zones costaneres

Tamarix gallica té petites fulles alternes escamiformes que mesuren de 1,5 a 4 mm de color verd glauc. La seva flor conté 5 sèpals de 0,5 a 1 mm i 5 pètals el.líptics de 1,5 a 2 mm i és d'un color blanc o rosat. Està distribuida en espigues cilíndriques compactes de 4 a 5 cm[8] i apareix simultàniament amb les fulles al mes d'abril i la floració acaba al mes de juliol.[9]

Usos modifica

És una planta que suporta la salinitat del sòl així, és adequada per a ser usada a jardins propers a vorera de mar, o fins i tot com a planta de vegetalització de zones salades. Així i tot, també pot ser emprada per a crear masses arbustives.[10]

Tradicions modifica

El tamariu era la planta preferida del déu grec Apol·lo.[11]

Segons la Bíblia, Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar allí el nom del Senyor, el Déu etern.[12]

Referències modifica

  1. «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 4 gener 2023].
  2. «Tamarix gallica L.» (en anglès). [Consulta: 4 gener 2023].
  3. «Tamarix gallica L. | Plants of the World Online | Kew Science» (en anglès). [Consulta: 4 gener 2023].
  4. Argimon, Xavier. GUIA PER A LA SELECCIÓ D'ESPÈCIES DE VERD URBÀ: JARDINERIA (en català). ISBN 978-84-9803-703-6. 
  5. «Tamariu francès | Verd urbà». [Consulta: 4 gener 2023].
  6. «Tamariu francès | Verd urbà». [Consulta: 8 gener 2023].
  7. «Tropicos | Name - Tamarix gallica L.». [Consulta: 4 gener 2023].
  8. «Tamarix gallica - Trees and Shrubs Online». [Consulta: 4 gener 2023].
  9. «TAMARIX GALLICA». [Consulta: 4 gener 2023].
  10. «Fiche Technique de la plante». [Consulta: 4 gener 2023].
  11. New Larousse Encyclopedia of Mythology. (anglès)
  12. La Bíblia. La Sagrada escriptura en llengua catalana. Genesis 21:33. Trad. per Pau Sais i Manel Sais

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tamariu de França