Garrofat
L'arrufat, garrof, butllofat, garrofat o tiribecs (Taphrina deformans)[1] és un fong que provoca una malaltia principalment en el presseguer i ametller molt visible en les fulles però pot atacar també les flors, els brots i els fruits.[2]
Taphrina deformans  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Taphrinomycetes |
| Ordre | Taphrinales |
| Família | Taphrinaceae |
| Gènere | Taphrina |
| Espècie | Taphrina deformans (Berk.) Tul., (1866) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Aquesta malaltia en els presseguers fa caure les fulles el que disminueix o atura la producció de fruita de l'any i fins i tot d'anys posteriors. Les fulles atacades es reconeixen per la deformació en butllofes i el color vermell que adopten. Té una certa semblança amb l'atac dels pugons (àfids).
Cicle vital modifica
T. deformans infecta les espècies del gènere Prunus incloent els presseguers, on és molt virulent, i l'ametller que la resisteix millor.[3] Dues o tres setmanes després de l'infecció, les fulles infectades desenvolupen una floridura blanquinosa a mesura que progressa la infecció. Aquest color blanc es deu als ascs que trenquen la cutícula de la fulla per la via de la lisi.[4] Un asc conté 8 ascòspores que creen conidis, que són projectats a principi d'estiu i desplaçats per la pluja i el vent. El fong sobreviu a l'hivern sobre la superfície de borrons i de l'escorça.[5]
A la primavera hi ha noves infeccions. Per la infecció només cal una lleugera pluja de 3 litres i 12 dies de mullena dels conidis amb temperatures per sota dels 19 °C.[6][7] El fong infecta més en hiverns frescos i humits.[7]
Les hifes de Taphrina deformans que creix en espais intracel·lulars secreta enzims que degraden els polisacàrids i causen la dissolució parcial de la paret cel·lular de la planta hoste. També comporta canvis en la membrana plasmàtica.[4]
T. Deformans produeix l'auxina àcid indolacètic (IAA) del L-triptòfan via àcid indol-3-pirúvic (IPyA) i acetaldehid indol-3 (IAAid). Aquest procés és el responsable de l'efecte d'hiperplàstia de la infecció.[8]
Lluita modifica
Prevalentment s'adopten mesures preventives fetes abans de l'obertura dels borrons. Els tractaments amb productes químics es fan primer a finals de tardor (novembre) durant la caiguda de les fulles i a la completa defoliació, el segon tractament es fa a final d'hivern (gener-febrer) i el tercer tractament en la fase del botó rosa (flor encara no oberta que mostra els pètals tancats). Els fungicides utilitzats tradicionalment són del tipus dels dimetilditiocarbamats (ziram 80 a dosi de 0,5-0,6% o tiram 50 a dosi de 0,6-0,7%). Entre els fungicides amb coure hi ha el sulfat de coure pentahidratat i la sal pura de coure, el brou bordelès, l'oxiclorur de coure i altres.[9]
Referències modifica
- ↑ «garrofat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Garrofat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mix AJ. (1956). “Notes on Some Species of Taphrina”. Transactions of the Kansas Academy of Science 59 (4): 465-482
- ↑ 4,0 4,1 Bassi M, Conti GG, & Barbieri N. (1984). “Cell wall degradation by Taphrina deformans in host leaf cells.” Mycopathologia 88 (2-3) 115-125
- ↑ Gray, William D.. The Relation of Fungi to Human Affairs. New York: Henry Holt and Company, Inc., 1959. Print.
- ↑ Rossi V, Bolognesi M, Languasco L, & Giosuè S. (2006). “Influence of Environmental Conditions on Infection of Peach Shoots by Taphrina deformans” Ecology and Epidemiology 96 (2) 155-163
- ↑ 7,0 7,1 Smith, S.E.. What is Peach Leaf Curl?. 2009. WiseGEEK. 14 Apr 2009
- ↑ Yamada Y, Tsukamoto H, Shiraishi T, Nomura T, & Oku H. (1990). “Detection of Indoleacetic Acid Biosynthesis in Some Species of Taphrina Causing Hyperplastic Diseases in Plants” Annals of the Phytopathological Society of Japan. 56 532-540
- ↑ Mateu, Jordi Mateu. «Plagues i malalties de l'ametller» (pdf). Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural – Servei de Sanitat Vegetal.
Enllaços externs modifica
- Taphrina deformans at Species Fungorum
- Taphrina deformans at Fungal Databases[Enllaç no actiu]
