Obre el menú principal

Josep Maria Benet Ferran

empresari català
(S'ha redirigit des de: Tatxo Benet)

Josep Maria Benet Ferran (14 de juny de 1957), més conegut com a Tatxo Benet, és un periodista i empresari català.

Infotaula de personaJosep Maria Benet Ferran
Nit de Santa Llúcia 2018 181214 0134 dc (31413271427) (cropped).jpg
Tatxo Benet (2018)
Biografia
Naixement 14 juny 1957 (62 anys)
  Soci Mediapro

2000 –
  Executiu en cap Audiovisual Sport

1997 – 1997
  Director Canal Olímpic

1992 – 1992
Activitat
Ocupació Periodista i empresari
Ocupador Mediapro (2000–)
Audiovisual Sport (1997–)
Canal Olímpic (1992–1992)
Televisió de Catalunya (1983–1994)
El Periódico de Catalunya (1977–1983)
Família
Cònjuge Camino Quiroga (2016–)
Premis

Twitter: BenetTatxo
Modifica les dades a Wikidata

TrajectòriaModifica

Te estudis en Dret (Universitat de Barcelona - Estudi General de Lleida) i Ciències de la Informació (Universitat Autònoma de Barcelona), però no es va graduar en cap de les dues carreres. Els estudis universitaris els compaginava amb les seves primeres feines com a periodista. És pare de quatre fills.[1]

PeriodistaModifica

Va començar la seva carrera professional l’any 1975 a El Diario de Lérida com a redactor d’informació local i esports. Al desembre de 1976 es va traslladar a Barcelona i va participar en el llançament del diari Catalunya Express com a col·laborador a la secció d’Esports. Al juny de 1977 va tornar a Lleida i s’incorpora com a corresponsal al diari El País i a partir de novembre de 1978 com a delegat d’El Periódico de Catalunya.[2]

Al setembre de 1980 es trasllada definitivament a Barcelona per a treballar a la redacció d’El Periódico com a redactor de Las Cosas de la Vida, de la que és nomenat cap de secció a la primavera de 1982.

Al setembre de 1983 entra a formar part de l’equip fundacional de TV3-Televisió de Catalunya amb el càrrec de cap de la secció de Catalunya del departament d’Informatius. Allí coincideix amb Jaume Roures i Gerard Romy. Al gener de 1984, les emissions regulars de TV3, passa a ocupar el càrrec de Cap d’Assignacions d’Informatius. Des de llavors i durant quinze anys, fins l’any 1997, Tatxo Benet fa diverses feines i ocupa diversos càrrecs dins de Televisió de Catalunya.

Va ser conductor i director de l’espai De Vacances, dins dels Telenotícies Migdia i Vespre, conductor del desaparegut Telenotícies Nit, informatiu que en aquella època les TVs emetien cap a la mitja nit i director i presentador del programa Tothom per tothom.

Al juny de 1987 és nomenat Cap del Departament d’Esport, càrrec en el que s’hi va estar gairebé deu anys, fins al setembre de 1996. Durant els anys que va ser cap d’Esports, i juntament amb Jaume Roures, TV3 va adquirir i emetre en exclusiva per Catalunya els drets de la Lliga espanyola i de la Copa del Rei de futbol, de la UEFA- Champions League, dels torneigs de tennis de Wimbledon i el USOpen, dels quatre Grand Slam de golf: British Open, USOpen, Augusta Masters i USPGA, així com d’altres moltes competicions espanyoles i internacionals de primer nivell, trencant el monopoli que fins aquells moments havia tingut TVE. En aquells anys, es van modernitzar els continguts i els continents dels programes d’esports, així com la forma de treballar les imatges dels diferents esports. El Canal 33 es va convertir, de fet, en un canal d’esports, per la qualitat i volum de transmissions i programes esportius que s’hi feien, sobretot els caps de setmana. Durant els Jocs Olímpics de 1992 va ser director i màxim responsable del Canal Olímpic que emetia els jocs en català durant 24 hores al dia.

Amb la creació de la FORTA, la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics, que agrupa a totes les televisions autonòmiques d’Espanya, Tatxo Benet va ser-ne nomenat coordinador i responsable de l’àrea dels esports.[3]

DirectiuModifica

Al gener de 1997 es trasllada a Madrid i és nomenat Director General d’Audiovisual Sports, l’empresa que amb la participació de Sogecable (40%), Antonio Asensio (40%) i Televisió de Catalunya (20%) havia d’explotar els drets audiovisuals de la Lliga Espanyola de futbol.

L’estiu de 1997, Antonio Asensio ven la seva participació a Audiovisual Sport a Telefònica, que acabava de llençar la seva plataforma Via Digital. Aquesta operació provoca el bloqueig de la companyia, tota vegada que els dos socis majoritaris (Sogecable i Telefónica) mantenen posicions contradictòries.

EmpresariModifica

Davant d’aquesta situació, al setembre de 1997, Tatxo Benet dimiteix del seu càrrec i torna a Barcelona. Ja a la capital catalana, Tatxo Benet crea la seva pròpia empresa de producció i distribució de drets, empresa que l’any 2000 fusiona amb Mediapro, creada uns anys abans per Jaume Roures i Gerard Romy.

Per altra banda, des de l’abril de 1998 fins al juny de 2010, Tatxo Benet, va ser el màxim accionista de la Unió Esportiva Lleida. El desembre del 2009 va entrar a la companyia d’Spanair com a membre del consell d’administració.[4]

Actualment (2019) comparteix amb Jaume Roures la gestió del Grup Mediapro, grup audiovisual present a 36 països i amb un equip de professionals de més de 6.700 persones i una facturació de 1.967me el 2018.[5]

Ideologia i mecenes d’artModifica

 
L'obra "Presos polítics a l'Espanya Contemporània", exposada al CCCB

El febrer del 2018, poc abans que fos retirada d’Arco, Tatxo Benet adquireix l’obra Presos Polítics en la España contemporánea de Santiago Sierra. Indignat pel que considera un “acte de censura intolerable” posa l’obra a disposició de qui la vulgui exposar, sent el primer lloc el Museu de Lleida, d’on mesos abans havien sortir les obres del Monestir de Sixena.[6] L’obra s’ha pogut veure en més de trenta ciutats de Catalunya i Espanya i en diversos països europeus. Finalment, el febrer de 2019 i després de ser vista per més de 10.000 persones, l’obra es exposada a Zapadores Ciudad del Arte, dins del programa VIP de Arco. L’obra de Santiago Sierra es la primera d’una col·lecció sobre art censurat que Tatxo Benet ha iniciat i que compta ja amb més de 50 peces.[7]

Durant el 2019 compra a Montse Úbeda, la llibreria Ona, llibreria que des de fa mig segle està consagrada al llibre en català i està previst que torni a oferir els seus serveis al centre de Barcelona per Sant Jordi de 2020.[8]

Premis i reconeixementsModifica

El 2018 va guanyar el Premi Muriel Casals de Comunicació atorgat per Òmnium Cultural.

ReferènciesModifica

  1. Barnils, Andreu. «Tatxo Benet: 'Independentista? Crec que sempre ho he sigut'» (en català). Vilaweb. [Consulta: 30 setembre 2019].
  2. MADRONA, XAVIER. «Tatxo Benet: "Amb la revolució tecnològica el periodista ja no té el monopoli d'explicar les coses"» (en català). Segre, 17-09-2017. [Consulta: 30 setembre 2019].
  3. «Entrevista d'Antoni Bassas a Tatxo Benet». [Consulta: 14 abril 2019].
  4. «Tatxo Benet (Mediapro) entra en el consejo de Spanair» (en castellà). Elconfidencial, 17-10-2014. [Consulta: 30 setembre 2019].
  5. País, Ediciones El «Tatxo Benet, directivo de Mediapro» (en es). El País [Madrid], 12-10-2007. ISSN: 1134-6582.
  6. «Tatxo Benet: 'Independentista? Crec que sempre ho he sigut'» (en català). [Consulta: 30 setembre 2019].
  7. «EL MUNDO - Diario online líder de información en español» (en castellà). [Consulta: 30 setembre 2019].
  8. ACN. «La llibreria Ona obrirà un gran "centre cultural" al centre de Barcelona - 30 nov 2018» (en català). [Consulta: 30 setembre 2019].