Alà-ad-Din Tekix

(S'ha redirigit des de: Tekix)

Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200. Tekix vol dir "enfronta" o "ataca" o "combat (en el curs d'una batalla)"

Infotaula de personaAlà-ad-Din Tekix
Biografia
Naixement1132 Modifica el valor a Wikidata
Mort1200 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Iran Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPeritonsillar abscess (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Khwârazm-Shah (en) Tradueix
1172 – 1200
← Il-ArslanAlà-ad-Din Muhàmmad → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Anuixtigínida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTerken Khatun (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAlà-ad-Din MuhàmmadTaj ad-Din Ali-Shah (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesIl-Arslan Modifica el valor a Wikidata  i Terken Khatun Modifica el valor a Wikidata
GermansSultan Shah of Khwarezm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Era fill d'Il Arslan Abul Fath Tadj al-dunya wa-l-din (1156-1172) durant el govern del qual fou governador de Djand. A la mort del seu pare el 1172, el va succeir però es va haver d'enfrontar al seu germà petit Mahmud Sultan Shah que li disputava el tron i tenia el suport de la mare Terken Khatun, el qual s'havia establert al nord de Khurasan i Tekisx va haver d'entrar en un conflicte a tres bandes entre ell mateix, el seu germà i els gúrides (que volien estendre el seu poder cap a l'oest). Tekish va acabar derrotant el seu germà amb el suport dels kara khitai i va poder frenar als gúrides al Khurasan (sense acabar de sotmetrel's).

Els kara khitai el van abassegar amb les seves reclamacions de tribut i tot i que l'havien ajudat es va revoltar contra ells i quan van envair el país sota el seu gurkhan Fu-ma, els va derrotar obrint els dics i inundant les terres (1181). El 1182 va fer una expedició a Transoxiana i va ocupar per un temps Bukharà. Al nord va assegurar les seves fronteres amb arranjaments amb els turcs quipxaqs i altres tribus turcmanes del curs inferior del Sirdarià (la seva esposa, anomenada com la seva mare Terken Khatun, era una princesa qiptxaq o kanghli). Entre aquests turcmans de les estepes, que eren bàrbars i molts també pagans, Tekix va reclutar els seus exèrcits. El 1194 i 1195 va haver de fer expedicions contra els nòmades de les estepes, a Djand i Sighnak.

El 1192 es va dirigir a Rayy i va exigir als atabegs seljúcides i ildegízides de la Pèrsia occidental de fer la khutba en el seu nom (després del nom del califa abbàssida). El 1193 va tornar a Pèrsia occidental. El 1194 va derrotar a Toghrul III ibn Arslan Shah, darrer soldà de la línia dels grans seljúcides, posant fi a la dinastia a Pèrsia.[1] Va ocupar llavors tot el Djibal, fins a Hamadan a l'oest i les seves possessions van esdevenir frontereres amb les del califa. El 1199 el califa va considerar prudent de conferir-li el soldanat de l'Iraq Ajamita (Pèrsia occidental), del Khurasan i de Turquestan.

Tekish va morir el 1200 i llavors el Djibal es va revoltar i va massacrar a totes les guarnicions que el rebels van trobar al país. El va succeir el seu fill Alà-ad-Din Muhàmmad.

ReferènciesModifica

  1. William Bayne Fisher, J. A. Boyle, John Andrew Boyle, Ilya Gershevitch, Ehsan Yarshater, Richard Nelson Frye, Peter Avery, Peter Jackson, Laurence Lockhart, Charles Peter Melville, Gavin Hambly. The Cambridge History of Iran, Volum 5 (en anglès). Cambridge University Press, 1968, p. 191. ISBN 9780521069366. 

BibliografiaModifica

  • Barthold, Turkestan down to the mongols invasion
  • Boswoth, Cambridge History of Iran