Telescopi espacial Spitzer
El Telescopi Espacial Spitzer (SST en les seves sigles en anglès) conegut inicialment com a Instal·lació de Telescopi Infraroig Espacial, o SIRTF de les seves sigles en anglès), és un observatori espacial infraroig, el quart i últim dels grans observatoris de la NASA.
 | |||||||||||||||||||
  | |||||||||||||||||||
| Tipus de missió | observatori espacial | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  Jet Propulsion LaboratoryInfrared Processing and Analysis Center | ||||||||||||||||||
| NSSDCA ID | 2003-038A | ||||||||||||||||||
| Núm. SATCAT | 27871 | ||||||||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||||||||
| Fabricant | Lockheed Martin Space Systems Ball Aerospace & Technologies Centre de vol espacial Goddard | ||||||||||||||||||
| Massa | 950 kg 884 kg 851,5 kg 15,6 kg | ||||||||||||||||||
| Dimensions | 2,1 ( ) × 4,45 ( ) m | ||||||||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| Vehicle de llançament | Delta II | ||||||||||||||||||
| Entrada en servei | 18 desembre 2003 | ||||||||||||||||||
| Fi de la missió | |||||||||||||||||||
| Desactivat | 30 gener 2020 | ||||||||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||||||||
| Telescopi principal | |||||||||||||||||||
| Tipus | Telescopi Ritchey-Chrétien | ||||||||||||||||||
| Distància focal | 10,2 m | ||||||||||||||||||
| Longituds d'ona | Infraroig: 3.6–160 μm | ||||||||||||||||||
HistòriaModifica
Va ser llençat el 25 d'agost de 2003 des del Centre Espacial Kennedy, usant com a vehicle de llançament un Delta 7920H ELV.
Seguint la tradició, la NASA va batejar el telescopi després de la seva demostració d'operació amb èxit el 18 de desembre de 2003. A diferència de la majoria dels telescopis que són nomenats per un grup de científics, el nom d'aquest telescopi va ser obtingut en un concurs obert només a nens. El nom final prové del Doctor Lyman Spitzer Junior, considerat un dels científics més influents del segle XX i un dels primers impulsors de la idea de telescopis espacials proposant aquest possibilitat als anys 40.
CaracterístiquesModifica
Manté una òrbita heliocèntrica i va equipat amb un telescopi de 85 cm de diàmetre. La duració de la missió Spitzer és d'un mínim de dos anys i mig, possiblement ampliat a cinc amb un cost total de 670 milions de dòlars. Entre els reptes tecnològics amb què s'ha trobat la missió, està al realització del mirall principal, fet de Beril·li.
Amb el telescopi Spitzer es volen estudiar els objectes freds que van des del sistema solar exterior fins als confins de l'univers. Aquest telescopi constitueix l'últim element del Programa dels Grans Observatoris de la NASA, i un dels principals elements del Programa de Recerca Astronòmica dels Orígens (Astronomical Search for Origins Program). El telescopi conté tres instruments capaços d'obtenir imatges, realitzar fotometria en el rang de 3 a 180 micres i obtenir espectres de gran resolució en el rang de 5 a 100 micres.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Telescopi espacial Spitzer |
- Pàgina del Telescopi Spitzer (anglès)