Proposta feta a la pàgina de discussió de l'article sense cap resposta.
Benvolgut Kette~cawiki:
Si he esborrat la "y" intercalada entre els llinatges del biografiat ha sigut perquè no hi ha cap font documental, començant per la pròpia signatura del Fènix, ni cap biografia seriosa que la inclogui. Amb tot i això, si encara penses que estic equivocat, t'agrairia que m'ho demostressis.
Hola. En cap moment he dit que estiguessis equivocat, si mires el resum d'edició veuràs que el motiu de desfer la teva edició es basa en l'entrada que té al GEC, i que consta com a referència al text. Jo mai entro a valorar el contingut en sí, només comprovo que les edicions es basin en les normes de Viquipèdia i esborrar o canviar res que estigui referenciat no és correcte. Si creus que ha d'anar sense la conjunció ho has de proposar a la plana de discussió per aconseguir consens per canviar el text, sense consens i amb referències no ho pots fer. Dona un cop d'ull a Viquipèdia:Verificabilitat. I gràcies per col·laborar en el projecte.
Bé, si no ho vaig referenciar, va ser perquè em semblava un fet tan notori que no calia provar-ho. Però d'acord, ho referenciaré a la pàgina de discussió de l'article.
No és tan notori, o si més no, no ho sembla. Ja he comentat que a l'article hi ha una referència al GEC, us l'heu mirada? sembla que no.
N'hi ha referències de tots colors: amb la «y»:, , , ... Sense la «y»: (molt important).
Sí, i totes errades llevat la darrera. Podria citar les biografies ja clàssiques de Cayetano Alberto de la Barrera, Joaquín de Entrambasaguas, Luis Astrana Marín, Ramón Gómez de la Serna, Américo Castro i Hugo A. Rennert, Federico Carlos Sainz de Robles, o d'altres, mès recents, com les de José Florencio Martínez, Felipe B. Pedraza Jiménez o Antonio Sánchez Jiménez; crec, emperò, més adient, perquè no solament els enciclopedistes erren, també ho fan els biògrafs, acudir a les fonts documentals que mostren l'evolució de la firma d'en Lope al llarg de la seva vida. I referent a això és summament il·lustratiu un article d'en Manuel Sánchez Mariana, cap del Servei de Manuscrits de la Biblioteca Nacional i exdirector de la Biblioteca Històrica de la Universitat Complutense, Los autógrafos de Lope de Vega, que fa succinta relació dels autògrafs d'en Lope que han arribat als nostres dies (encara que qualcuns es troben avui en parador desconegut). El document, que es pot descarregar en aquest enllaç: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3906463, transcriu les firmes del Fènix contingudes en els autògrafs signats, que no són tots, i per elles es veu que signava "Lope de Vega Carpio" des del 19 de juliol de 1590, data del primer autògraf, fins al 25 d'abril de 1628 (autògraf n.º 44), per bé que ja en 1625 signa les comèdies El Brasil restituido y [H]ay verdades que en amor (autògrafs núms. 102 i 103) amb el "Lope Félix de Vega Carpio" que, quasi dos anys més tard, inclou a l'encapçalament del seu primer testament (autògraf n.º 41); que del 29 de maig de 1628 (autògraf n.º 45) al 14 de març de 1629 (autògraf n.º 47) firma "Lope Félix de Vega Carpio", i que, del 16 de febrer de 1631(autògraf n.º 49) en endavant, anteposa invariablement, com a cavaller de Malta, el tractament de "frey" o "fr." als seus noms i cognoms i sempre en aquest mateix ordre i forma: "Frey Lope Félix de Vega Carpio"; una forma i un ordre que fins i tot respecten els falsificadors de la seva signatura, com es pot llegir a les darreres pàgines de l'article. No així la GEC.
Doncs ja sabeu, exposeu aquestes dades a la pàgina de discussió i consensueu el canvi.
Fa més de sis mesos, vaig publicar a la pàgina de discussió del biografiat, les raons que abonen el canvi proposat al títol d'aquest tema, i ho feia amb referència a l'article de Manuel Sánchez Mariana esmentat al meu anterior comentari. No he rebut cap resposta i no sé com interpretar aquest silenci. He d'entendre que ningú s'oposa al canvi? Si és així, procediré tot seguit a executar-lo.
Si ningú ha dit res doncs tira-ho endavant, en tot cas, a la Viquipèdia no hi ha res que no es pugui tirar enredera, res és per sempre.